pragmatisme HIST.
(del grec BD(:", pragma, acció) Escola filosòfica sorgida en els EE.UU. a la fi del s. XIX i començaments del XX, els propulsors més destacats de la qual van ser Charles Sanders Peirce, William James i John Dewey.
Peirce va ser l’iniciador del mètode que implica aquest sistema, formulant el principi que l’interès i importància d’un concepte resideix únicament en els efectes directes que considerem pugui tenir en la conducta humana. A aquest mètode d’atorgar significat als conceptes, tendent a eliminar allò metafísic, Peirce el va anomenar «pragmatisme» (que després va canviar per «pragmaticisme» per diferenciar-lo del que ell creia que eren desviacions del seu pensament), inspirant-se en la praxis de la filosofia grega i la «pràctica» de Kant.
Aquestes idees inicials es van difondre entre els membres del denominat «Club metafísic» de Cambridge, entre els quals es comptava
W. James. Aquest les va popularitzar sobretot amb la seva obra Pragmatisme, de 1907. James va generalitzar la recerca del sentit no sols dels termes, sinó també de les grans qüestions metafísiques, i la va configurar com una teoria sobre la veritat (veure text). Segons James, més que en un acord o concordança amb la realitat, la veritat consisteix en el que és avantatjós per al pensament, o en la consecució d’una relació satisfactòria amb la realitat; l’avantatge i la satisfacció es refereixen a l’útil, o al pràctic; «vertader» és una classe de «bo»
(veure text).
Aquest aspecte relativista del pragmatisme va ser corregit, o discutit, per J. Dewey que analitza el concepte del «vertader en la pràctica» en termes que s’acosten als requisits d’una investigació científica.
Dewey va anomenar instrumentalisme a la seva manera d’enfocar el pragmatisme: el coneixement és un procés d’investigació, en el qual les idees són els instruments (veure text); d’elles no diem pròpiament que siguin vertaderes o falses en si mateixes, sinó que els mitjans
dels que ens valem per investigar quines de les nostres creences serveixen per resoldre els nostres problemes són d’índole variada; el terme de la investigació no és la veritat o la certesa absoluta, sinó una «afirmabilitat garantida», és
a dir, un prudent judici pràctic que es recolza en el conjunt d’afirmacions que desenvolupa metòdicament l’empresa (comunitat) científica. Dewey ha estat considerat com un dels filòsofs americans més influents del present segle: moltes de les seves idees han repercutit en diversos aspectes de l’educació,
l’ètica, la sociologia i la política.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.