certesa EPIST.
(de l'italià certezza, provinent del llatí certitudo) En un sentit, és una qualitat subjectiva que s'atribueix a la creença del subjecte i, en un altre sentit, és una característica del coneixement.
En el primer aspecte, expressa l'assentiment o l'adhesió que el subjecte mostra davant l'enunciat en la veritat del qual creu.
Com a característica del coneixement expressa el grau de justificació de què gaudeix un enunciat que creiem vertader. No ha de confondre's amb la veritat, que és una propietat objectiva de l'enunciat, ni amb la evidència, que sol considerar-se qualitat de l'objecte o de l'enunciat. Allò que s'ha oposat a la certesa és el dubte.
Tradicionalment sel sol distingir tres tipus de certesa:
-
física (sobre fets d'experiència),
-
metafísica (sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció) i
-
moral.
La certesa moral té per objecte aquells judicis als que, degut a que es consideren tan probables, no es pot, raonablement, negar-los l'assentiment,
Els problemes que planteja la noció de certesa depenen del criteri de veritat que hom admeti.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.