coneixement d’allò individual EPIST.
Qüestió
epistemològica, que els filòsofs medievals formulaven de la manera següent: si, segons Aristòtil, només hi ha ciència i coneixement d’allò universal, és possible conèixer allò individual i singular en qualitat de tal? Els
escolàstics van debatre intensament aquesta qüestió i van establir fonamentalment dues opinions dispars:
-
(1) atès que el principi d’individuació és la matèria (matèria signata quantitate), no és possible conèixer directament la substància individual, ja que la matèria, segons Aristòtil, és opaca a l’enteniment, i de per si no és intel·ligible; la substància individual, llavors, només es pot conèixer per via indirecta, a saber, tenint en compte l’element formal o l’essència que informa la matèria (opinió de Tomàs d’Aquino;
-
(2) atès que la individuació no es deu a la matèria, ni a res distint de la cosa mateixa, sinó que consisteix només en l’última realitat o actualitat de la forma, és possible conèixer intel·lectualment el singular d’una manera immediat, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de Duns Escot).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.