(del grec arkhé, principi i typos, forma, motlle: model originari) Segons Plató, les idees son els models originaris eterns o arquetips de totes les coses, la causa que ens permet els seu coneixement i la causa, a la vegada, de les coses conegudes. Plató, no obstant això, empra més aviat el terme paradigma (República, VI, 500e; Timeu, 28c). Aquesta concepció va passar, a través del neoplatonisme, a la filosofia de Sant Agustí i a l'Escolàstica, per a la qual els arquetips són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan a la ment de Déu.
Locke, en la seva teoria empirista del coneixement, denomina arquetips a les forces naturals, les idees simples i les idees complexes preses com a models per mesurar l'adequació de les altres idees i Berkeley reprèn, en certa forma, la noció escolàstica dels arquetips com a idees contingudes a la ment divina. En Kant i l'idealisme alemany l'intellectus archetypus designa la intel·ligència divina posseïdora d'una intuïció intel·lectual, oposada a la intel·ligència discursiva humana o intellectus ectypus que no és la causa de les seves representacions.
En estètica aquest terme es relaciona amb la noció de prototip o forma ideal. L'arquetip es fa visible a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.
En la variant psicoanalítica instaurada per Jung,
els arquetips són models d'origen arcaic que constitueixen el contingut de
l'inconscient col·lectiu i formen, al si d'estructures invariants, el nexe d'unió dels
símbols, els mites, les creences
religioses i màgiques. A través seu, l'inconscient de l'individu es relliga amb l'inconscient col·lectiu en què troben sedimentats
els esmentats elements mítics, simbòlics i religiosos. La influència dels arquetips sobre la vida psíquica és equivalent a la dels
instints en el pla biològic.
D'entre els arquetips fonamentals Jung destaca:
a) l'ombra, el germà ocult o la «cua de saure», que representa els aspectes més salvatges i ancestrals que tot ser humà porta ocult al seu interior.
b) L'ànima en els homes i
l'animus en les dones, fruit de les tendències sexuals reprimides: l'ànima és tot el que de femení hi ha en els barons, mentre que
l'animus és tot quant de masculí hi ha en les dones.
c) El mag o Gran Saber, causant dels deliris de grandesa.
d) La mare arquetípica i el pare arquetípic. La primera representa l'entitat nutrícia i protectora idealitzada que se simbolitza mitjançant la Terra fecunda, la caverna protectora o altres símbols que incorporen elements propis dels sentiments de protecció, fecunditat o alimentació. El pare arquetípic representa l'autoritat, el poder i el comandament, i generalment és simbolitzat pel llamp, el tro o, en general, per les diverses forces de la natura.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.