Groci (Grotius, Hugo) (1583-1645) HIST.
Forma
catalanitzada del nom de Huig Van Groot, jurista holandès, filòsof del dret i
estadista, nascut a Delft. Després d’ingressar a la universitat de Leiden, als 11 anys,
es va graduar als 15 en dret, va formar part d’una delegació diplomàtica holandesa a França. Va ocupar diversos càrrecs oficials i va actuar com a advocat i diplomàtic i, en intervenir en una discussió teològica en contra del calvinisme, va ser condemnat a presó. A la presó va escriure De veritate religionis christianae [Sobre la veritat de la religió cristiana] (1627) i, després d’escapar a França,
De ‘iure’ belli ac pacis [Sobre el dret de guerra i pau] (1620-1626), la seva gran obra, en la que reformula les concepcions tradicionals del dret natural. En ella examina els fonaments del dret, i els troba, no en la voluntat del príncep ni en la de Déu, sinó en un dret de natura -«la natura és la mare del dret natural»-, l’origen del qual
és desenvolupa conjuntament amb la natura social i racional del ser humà, fonaments ambdós de la convivència entre els homes. La racionalitat i la identitat de natura entre humans funda al seu torn el dret internacional. L’obra sosté també la teoria del contracte, o pacte social, i el dret a la resistència. Per a alguns, la seva obra es troba ja dins la modernitat, mentre que altres consideren que les seves idees depenen encara de la interpretació medieval escolàstica del dret natural. La importància de
Grotius resideix en les seves aportacions al dret que regula les relacions entre
estats.
Obres principals de Grotius
Traduccions al castellà:
De la libertad de los mares, Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1956.
Del derecho de presa. Del derecho de la guerra y de la paz, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1987.
Enllaços a Internet:
http://oregonstate.edu/instruct/phl302/philosophers/grotius.html
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.