Espeusip (ca.393-339 a.C.) HIST.
Filòsof grec nebot de Plató per part de la seva mare Potone. Va néixer i va morir a Atenes. Va entrar a l’Acadèmia l’any 387 i va acompanyar a Plató en el seu tercer viatge a la cort de Siracusa durant l’any 361. A la mort de Plató, el va succeir (l’any 347) com a escolarca de l’Acadèmia fins que, greument malalt, es va provocar la seva pròpia mort. Va ser succeït per Xenòcrates, imposat pel mateix Espeusip (en contra de la candidatura de Heràclides Pòntic).
La seva filosofia ens és poc coneguda ja que, de manera directa, només ens han arribat uns pocs fragments de les seves obres. Però la coneixem, de manera indirecta, a través de la crítica que li fa Aristòtil en la Metafísica.
Segons sembla Espeusip va criticar la teoria de les idees del seu mestre, a les que va proposar substituir pels nombres, entesos com a entitats separades de l’experiència. D’aquesta manera, continuava sustentant una tesi bàsica del platonisme: el PTD4F:`H (khorismós) entre l’existència d’essències separades, fora del món sensible, i aquest mateix món sensible. Segons ell, els números posseeixen dos principis: allò U i allò múltiple, que és el principi de la divisió material. S’ha assenyalat la influència d’aquesta tesi en la formulació del posterior neoplatonisme. La seva concepció ètica era contrària a l’hedonisme que defensava Èudox de Cnidos al si mateix de l’Acadèmia.
Segons Diògenes Laerci, entre les seves obres destacaven: Sobre la riquesa, Sobre el plaer, Sobre la justícia, Sobre l’ànima i Sobre els déus.
Veure, en anglès, http://plato.stanford.edu/entries/speusippus/
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.