Xenòcrates de Calcedònia (ca. 396-314 aC) HIST.
Filòsof grec platònic nascut a Calcedònia, encara que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Atenes, ciutat en què va morir en el 314 a.C. A la mort de Plató, i mentre la direcció de la Acadèmia requeia en Espeusip, Xenòcrates va marxar junt amb Aristòtil a Asos, acompanyats també pels platònics Eraso i Corisc. Posteriorment, va ser el successor d'Espeusip en la direcció de l'Acadèmia platònica, des de l'any 339/338 fins al 315/314 aC
Es va situar en una posició intermèdia entre la defensada per Plató i per Espeusip, qui havia negat l'existència de les idees i havia reduït tot el món intel·ligible platònic als ens matemàtics. Xenòcrates, en canvi, va intentar sistematitzar el pensament matematitzant de Plató, però va incorporar molts aspectes pitagòrics i místics al platonisme. Mentre Plató marcava una diferència entre les idees i els ens matemàtics, Xenòcrates va identificar aquests i aquelles, i els va divinitzar. Considerava a l'U i la Díada com els principis fundants dels que procedeixen totes les coses, i va reduir les categories platòniques a l'oposició entre el que és per si mateix i el que és per un altre.
Malgrat la seva inicial amistat amb Aristòtil, Xenòcrates va elaborar la seva filosofia en pugna amb ell i, alhora, Aristòtil el va criticar obertament (Metafísica, 1028b). Es deu a Xenòcrates la divisió de la filosofia platònica en tres parts:
-
dialèctica (lògica),
-
física i
-
ètica.
Aquesta divisió de la filosofia va gaudir de gran predicament durant el període hel·lenístic.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.