Anselm de Canterbury (o d’Aosta), sant (1033-1109) HIST.

El filòsof i teòleg escolàstic més important del s. XI, nascut a Aosta (Piemont). Després d’ingressar al monestir benedictí d’aquesta mateixa ciutat, es va dirigir al monestir de Bec, a Normandia, per seguir els passos de Lanfranco de Pavia, de qui havia estat deixeble. Va ensenyar en aquest monestir i després, el 1093, va ser anomenat arquebisbe de Canterbury. En la qüestió de la relació entre fe i raó, segueix la línia agustiniana, però s’inclina pel lema la fe que busca la intel·ligència: «No pretenc entendre per creure, sinó que crec per entendre». És dels primers a intentar raonar sobre la pròpia fe amb el recurs a la lògica del seu temps. La seva obra De grammatico es considera una de les primeres obres de semàntica medieval. Però la seva fama es deu sobretot a haver estat u dels primers a buscar argumentacions sobre la existència de Déu: en el Monologion [Soliloqui] presenta argumentacions a posteriori, del tipus de prova cosmològica, però el més conegut d’aquests arguments és l’argument a ‘priori’, que després la tradició, a partir de Kant, va anomenar argument ontològic, que proposa en el Proslogion (cap. 2) [Discurs]. La idea fonamental de l’argument és que la noció de «ser perfecte» inclou ja l’existència d’un ésser perfecte, i a això no s’hi pot oposar ni tan sols l’«insensat», que, segons el salm (Salm 14,1) diu en el seu cor: «Déu no existeix». El monjo Gauniló, el seu opositor, ja li va replicar en el seu temps que no és lògicament possible passar d’una «existència pensada» a una «existència demostrada».



Enllaços

http://perso.wanadoo.es/filosofs/fil-anselm.htm

http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0004256&PGMORI=I

http://www.philosophypages.com/ph/anse.htm


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.