filosofia crítica
HIST.
La filosofia de Kant en quant, segons ell mateix, constitueix un examen, judici o crítica, no dels productes o dels mètodes del coneixement humà, sinó de les possibilitats de coneixement d'aquesta raó; en concret, de les capacitats de la raó humana per conèixer quelcom
a priori (veure text ).
A l'estudi d'aquestes condicions o possibilitats de coneixement per part de la raó, anomena també Kant
filosofia transcendental.
Encara que tota la filosofia kantiana pugui anomenar-se
«crítica» o bé pugui distingir-se com «criticisme»,
per contraposició, per exemple, a un dogmatisme o un escepticisme, en rigor «filosofia crítica» és la primera part, o la propedèutica,
de la seva filosofia sistemàtica, constituïda per l'examen a què és necessari sotmetre la raó humana per conèixer el seu abast i els seus límits.
Aquest aspecte fonamental de la filosofia, que inicia amb un autoexamen, o autocrítica, es correspon clarament amb l'ideal de «atrevir-se a pensar per compte propi», amb el que Kant resumeix l'esperit de la Il·lustració alemanya (veure text).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.