Metàfora que
al·ludeix al canvi radical de perspectiva que suposa, pel que fa a la filosofia tradicional, el plantejament general de la filosofia de Kant, i al qual ell mateix
fa referència en el Prefaci de la Segona edició de la Crítica de la raó pura,
on diu:
«Succeeix aquí com en els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que tot l’exèrcit d’estrelles girava al voltant de l’espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar a l’espectador i deixant les estrelles en repòs. En la metafísica es pot fer el mateix assaig, en el que afecta a la intuïció dels objectes. Si la intuïció hagués de regir-se per la naturalesa dels objectes, no veig com podria reconèixer-se alguna cosa a priori sobre aquesta naturalesa. Si en canvi, és l’objecte (quant objecte dels sentits) el que es regeix per la naturalesa de la nostra facultat d’intuïció, puc representar-me fàcilment tal possibilitat.» (I. Kant, Crítica de la raó pura, Pròleg segona ed., B XVI Alfaguara, Madrid p. 20).
El «gir» -terme que prové de la imatge de les estrelles que giren al voltant de l'espectador- que Kant és conscient de dur a terme és similar al que va fer Copèrnic, el qual va suposar que és l’espectador el que gira en lloc de les estrelles. El gir copernicà de Kant consisteix, per tant, en el fet que ell creu que la filosofia -per entrar al camí segur del progrés en el coneixement-, ha de fer el mateix que va fer Copèrnic en astronomia: si aquest, per explicar els moviments celestes, va entendre que era millor partir del supòsit que era l'espectador qui girava, de manera semblant Kant creu que només podem tenir un verdader coneixement de les coses -un coneixement universal i necessari- si l'objecte depèn del pensament, per ser conegut, i no a la inversa. Aquest és el supòsit del qual parteix la filosofia transcendental de Kant.
L'expressió «revolució copernicana» de Kant -per significar aquest gir kantià- és menys afortunada. No obstant ha estat i és un tòpic en la literatura filosòfica referir-se a la filosofia transcendental de Kant, com a una verdadera revolució copernicana del pensament portada a terme per Kant, i fins i tot al fet que aquesta expressió és usada per ell mateix (veure referències).
No obstant això, I. Bernard Cohen demostra que Kant, en cap moment es refereix explícitament a la revolució copernicana ni relaciona amb ella el seu canvi d'orientació filosòfica, però que sí parla del canvi que en metafísica ha de ser com el de Copèrnic en astronomia, i que relaciona el «canvi de mètode» en filosofia amb els haguts en la matemàtica i en la ciència natural, «les quals s'han convertit en el que són ara gràcies a una revolució de sobte produïda» (Crítica de la raó pura, Pròleg Segona, B XVI), i que, en definitiva, si d'alguna revolució parla Kant, ha de ser més aviat la newtoniana (veure cita).
Veure també: a priori / a posteriori.
B. Russell, en El coneixement humà diu:« Kant va parlar de si mateix com a autor d'una “revolució copernicana”», encara que afegeix «però hagués estat més exacte si hagués parlat d'una “contrarevolució ptolemaica”, atès que va posar de nou a l'home al centre del qual Copèrnic l'havia destronat» (Prefaci; Taurus, Madrid 1964, p. 10).
K. R. Popper, que dedica tot l'apartat 5 del capítol 7, de Conjectures i refutacions, a «La revolució copernicana de Kant» (títol), diu: «Per utilitzar la desconcertant formulació que dóna el mateix Kant a aquesta idea : “El nostre intel·lecte no extreu les seves lleis de la naturalesa, sinó que imposa les seves pròpies lleis a ella”.
La fórmula anterior resumeix una idea a la qual el mateix Kant anomenava orgullosament la seva “revolució copernicana”» (Paidós, Buenos Aires 1979, p. 211).
Per a altres autors i altres textos sobre el mateix, cf. I. Bernard Cohen Revolution in Science, The Belknap Press of Harvard University Press, Cambridge, Mass.- Londres 1985, p. 237-253.
_a/default.htm style="text-decoration: none; font-weight:700" href=_a/default.htm style="text-decoration: none; font-weight:700" href="" onclick="parent.history.back(); return false;">
L'objectiu del seu tractat, diu Kant, és «aquesta temptativa de transformar el procediment fins ara utilitzada per la metafísica, efectuant en ella una completa revolució d'acord amb els geòmetres i els físics...». Kant s'uneix d'aquesta manera a les files dels científics del s. XVIII -Symmer, Lavoisier, Marat- que deien de la seva pròpia obra que era revolucionària. Però Kant mai diu que aquesta revolució sigui la de Copèrnic, ni es refereix a Copèrnic o a exemples astronòmics. Com que Kant mai s'ha referit (en cap altre manuscrit, obra publicada o carta) a una revolució copernicana, no va poder haver dit que el seu important contribució a la filosofia era (o inauguraria) una revolució copernicana.
______________________________________________________________
I. Bernard Cohen Revolution in Science, The Belknap Press of Harvard University Press, Cambridge, Mass.- Londres 1985, p. 247.
_a/default.htm style="text-decoration: none; font-weight:700" href=_a/default.htm style="text-decoration: none; font-weight:700" href="" onclick="parent.history.back(); return false;">
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.