eó / eons GEN.

Transcripció del terme grec "ÂäneV (en llatí aeon). Segons els gnòstics i, especialment, segons Valentí, són uns éssers intermedis (:,J">b) entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món material. Els eons formen un món espiritual jerarquitzat (trenta, segons Valentí), amb un poder diví que es va degradant conforme s'acosten a la matèria, que és considerada com el mal i que ha estat ordenada per un demiürg que no s'ha de confondre amb Déu. Crist és un dels eons, el que ha proporcionat als homes la possibilitat de la gnosi i ha engendrat el punt de partida cap al final dels temps. El conjunt dels eons forma el Pleroma.

En sentit figurat, aquest terme designa també una edat o una època històrica.

En geologia  és una unitat geocronològica major que una era. Tot el temps geològic és comprès en tres eons: l'Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic.

_____________

Valentí: pensador gnòstic cristià del segle II. Va viure i ensenyar a Alexandria i Roma. Solament es conserven fragments de les seves obres que ens són conegudes bàsicament a través d'Ireneu i Tertulià. Se li ha atribuït l'Evangeli de la Veritat, trobat a Nag-el Hammadi en versió copta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.