Entre els
Pares orientals, i especialment en
Orígenes, significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava al
estoïcisme i, encara que afirmava una pluralitat de
móns, aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la
llibertat humana. També Gregori de Nisa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat
també alguns teòlegs, especialment protestants, defensen que una interpretació correcta de la
Bíblia exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per
Renouvier.
