(del grec  G8Z2,4" 
que es tradueix per desocultament, desvelament o veritat) Està formada per la privació 
 
G (a), del verb grec 
8"<2V<T 
 (lanthano) que significa estar o romandre ocult. D'aquí es deriva una noció de veritat com desocultament i, consegüentment, una prèvia concepció de l'ésser com el que amaga o 
oculta que, quan és conegut veritablement es desoculta i mostra la  
veritat, 
G8Z2ZH (alethés). El problema de l'accés a l'
 
G8Z2,4" 
sorgeix amb el poema de Parmènides, en el que oposa la via de la veritat a la via de l'opinió o fals coneixement, i 
on es concep la veritat com la unitat entre l'ésser i el pensar. 
En la filosofia contemporània, Heidegger 
ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la veritat 
com 
adequatio rei et intellectus, en la 
qual la veritat segueix concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En L'ésser i el temps i L'essència de la veritat, Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com desocultament (veure text). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el propi Dasein, i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat (G8Z2,4") és la llibertat. 
En qualsevol cas, Heidegger 
recalca el caràcter privatiu de la noció d'G8Z2,4":  
ja que és desocultament, l'ocultament és allò originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipada per Ortega i   
 
Gasset. 
  
  
   

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.