alétheia GEN.

(del grec G8Z2,4" que es tradueix per desocultament, desvelament o veritat) Està formada per la privació G (a), del verb grec 8"<2V<T (lanthano) que significa estar o romandre ocult. D'aquí es deriva una noció de veritat com desocultament i, consegüentment, una prèvia concepció de l'ésser com el que amaga o oculta que, quan és conegut veritablement es desoculta i mostra la veritat, G8Z2ZH (alethés). El problema de l'accés a l' G8Z2,4" sorgeix amb el poema de Parmènides, en el que oposa la via de la veritat a la via de l'opinió o fals coneixement, i on es concep la veritat com la unitat entre l'ésser i el pensar.

[image]

En la filosofia contemporània, Heidegger ha reprès l'anàlisi d'aquest concepte i ha criticat la concepció de la veritat com adequatio rei et intellectus, en la qual la veritat segueix concebent-se com una relació de conformitat, tesi que ha impregnat tota la història de la filosofia medieval i moderna. En L'ésser i el temps i L'essència de la veritat, Heidegger s'oposa a aquella concepció i sosté la concepció grega clàssica de la veritat com desocultament (veure text). Ara bé, aquest desocultament té el seu fonament en el propi Dasein, i és revelació de l'existència, de manera que la veritat es mostra plenament només quan l'existència es revela a si mateixa. En la segona obra esmentada, Heidegger sosté que l'essència de la veritat (G8Z2,4") és la llibertat. En qualsevol cas, Heidegger recalca el caràcter privatiu de la noció d'G8Z2,4": ja que és desocultament, l'ocultament és allò originari. En part, aquesta anàlisi heideggeriana va ser anticipada per Ortega i Gasset.

 

Veure termes relacionats.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.