Filòsof grec seguidor de les tesis de l’estoïcisme tardà. Va néixer en Hieràpolis, Frígia, cap a l’any 50 d.C. Era esclau de Epafrodit, de la casa de Neró, i va ser manumès per aquest. Una vegada llibert, va viure a Roma i va conèixer al filòsof Musoni Rufus, del qual va ser deixeble fins que Domicià va expulsar als filòsofs de la ciutat. Després d’abandonar Roma, cap a l’any 93, es va establir en Nicòpolis (Èpir) on va desenvolupar els seus ensenyaments fins a la seva mort, esdevinguda en l’any 138. En Nicòpolis, el seu deixeble Flavi Arrià va recopilar les seves doctrines en vuit llibres (dels quals es conserven quatre), titulats )4"JD4$"\ (Diatríbai, «Dissertacions») a partir de les seves lliçons, i també va escriure un petit resum de les seves doctrines conegut com a z+(P,4D\*4@< (Enquiridion). Segons ell -que sintetitza elements del rigorisme moral dels cínics (abstinència de disfrutar de béns materials) amb l’estoïcisme i la doctrina del logos diví que governa el món-, tots els homes poden arribar a la virtut, ja que Déu ens dóna els mitjans suficients com per fer el bé i ens proveeix de les intuïcions morals fonamentals. No obstant això, només a través de l’educació i, especialment, a través de la filosofia i del raonament lògic, és possible l’adequada aplicació dels principis morals adequats. L’educació té dos objectius bàsics: aprendre a adequar les nostres concepcions primàries naturals a les circumstàncies concretes, i a distingir entre el que no està en la nostra mà modificar i el que depèn de nosaltres (veure cita). Sobre allò que no podem decidir nosaltres (com el caure malalts o gaudir de la sort, per exemple), no devem preocupar-nos ni dedicar-li esforços inútils, doncs està en mans del Fat (+ÊmarmX<0) o de la providència (AD’n@4") divina. De fet, només depèn de nosaltres el bon ús de les representacions, és a dir, acceptar que les coses són com són i res més, i el recte exercici de la voluntat. Només Déu és completament lliure i la nostra llibertat consisteix a la plena acceptació dels seus designis, el que ens dóna la tranquil·litat de saber que tot està sota la seva dependència: l’únic malament està en la nostra voluntat. L’essència d’aquesta voluntat és el voler la virtut i, per a aconseguir-la, cal: ordenar els desitjos segons la raó, el compliment escrupolós del deure i el control dels judicis segons les regles lògiques. A això deuen unir-se la temperància, la castedat, la modèstia i la veracitat.