Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar en Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de
l'emergentisme, l'aplica com a rerafons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre ment i cos. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb propietats secundàries, vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, acostant-se amb aquesta
afirmació a la física relativista d'Einstein, i allunyant-se de la idea d'un espai i temps absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el que succeeix. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el que coneix i només cognoscible en quant ha sorgit de l'univers.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.