Programari per a esquemes elèctrics

Sempre que es fa un dibuix tècnic, tant en paper com a l’ordinador, hem de tenir en compte unes normes bàsiques per facilitar la interpretació del dibuix per part de qualsevol professional.

Les normes més utilitzades i recomanades són les internacionals ISO (International Standard Organization) i les alemanyes DIN (Deutsche Industrie Normen), tot i que també són molt utilitzades les normes UNE-EN (Una Norma Espanyola-Norma Europea), que s’adapten contínuament a les directives de la Comunitat Europea.

L’escala d’un dibuix és la relació que hi ha entre una mesura del dibuix i la seva mesura en la realitat.

Normalment, al caixetí d’un plànol, trobarem l’escala indicada de la manera següent:

En funció del valor de l’escala podem fer una classificació de tres tipus d’escales diferents: escala de reducció, escala d’ampliació o escala unitària.

A la taula es mostren diferents tipus d’escales normalitzades segons UNE-1026.

Per a la representació de la distribució en planta d’un habitatge o local se solen utilitzar escales de reducció en funció de la mida del suport paper i en funció de la dimensió de la vista en planta. Per tant, serà molt important, abans de començar a fer un plànol a escala, tenir en compte quin format de paper és l’adequat per dibuixar a una escala concreta, de manera que s’aprofiti tota l’àrea de dibuix i es visualitzi correctament qualsevol detall important.

Les escales d’ampliació no són específiques per dibuixar instal·lacions elèctriques. Normalment s’utilitzen per dibuixar peces mecàniques petites o ampliar detalls importants dels dibuixos.

Els formats de paper que es poden fer servir estan normalitzats per facilitar l’arxivament dels plànols segons la norma DIN 823, UNE 1026-2 o la internacional ISO 5457.

Tenim el format principal o Sèrie A i formats auxiliars com el B i C. A més, també hi ha formats especials o allargats per representar dibuixos que no queden bé en un format rectangular.

A la figura es pot veure la relació entre els formats de la ISO-Sèrie A.

La formació dels formats segueix la regla dels talls transversals, com indica la figura.

A la taula es mostren les mesures normalitzades per la ISO-Sèrie A.

La majoria de plànols per dibuixar un habitatge en planta solen ser format DIN-A3 horitzontal amb escala de reducció 1:50 o 1:100. Si es tracta d’un local comercial o industrial molt gran se sol fer servir un format DIN-A2 o o DIN-A1 amb escales 1:500 o 1:1000.

El caixetí de retolació serveix per proporcionar informació important del plànol, de manera que el puguem localitzar i interpretar ràpidament.

S’ha de col·locar sempre a la part inferior dreta de qualsevol format de paper, tant vertical com horitzontal, com es mostra a la figura. D’aquesta manera, si el plànol està plegat quedarà com un format DIN-A4 i el caixetí quedarà a la part inferior i no caldrà desplegar-lo per saber de quin plànol es tracta.

A vegades interessa col·locar el dibuix en una altra disposició que no coincideix amb la lectura del caixetí, se’n diu disposició forçada. Per exemple, per problemes de plegat i lectura del caixetí, interessa utilitzar aquesta disposició per al format A3 en vertical, com indica la figura.

La norma UNE 1035 proposa alguns models de caixetins, tot i que es poden adaptar a les necessitats de l’empresa.

Els caixetins han de contenir una informació obligatòria per identificar el plànol (títol del plànol, propietari, data, número de registre, etc.) i d’altra informació complementària (escala, logo de l’empresa, segell, nom del projecte, etc.).

Un caixetí per a instal·lacions elèctriques d’interior podria incorporar les dades següents:

• Títol del plànol
• Nom del client o titular
• Emplaçament de l’edifici o adreça
• Nom de l’instal·lador autoritzat
• Segell de l’empresa autoritzada
• Data i signatura de l’instal·lador
• Nom i número del projecte
• Número de plànol
• Escala
• Empresa distribuïdora
• Tensió de connexió del servei

A la figura podem veure un model proposat de caixetí d’instal·lacions d’interior.

Els marges dels formats permeten saber quina és l’amplada i l’alçada màxima per presentar el dibuix.

Les normes UNE 1011 o DIN 823 defineixen els marges superior, inferior i dret en funció del format de paper, tal com indica la taula.

El marge esquerra es diu marge de l’arxiu i ha de ser de 20 mm com a mínim per poder enquadernar correctament el plànol (vegeu la figura).

Les regles de plegat de plànols serveixen perquè tots els formats, un cop plegats, quedin de la mida d’un DIN-A4 vertical (210 x 297). Això permet que es puguin afegir i enquadernar amb la memòria descriptiva d’un projecte elèctric o MTD (memòria tècnica de disseny).

El caixetí de retolació ha de quedar sempre a la part inferior dreta del format, de manera que un cop plegat el caixetí sigui perfectament llegible, tal com es mostra a la figura.

El plànol s’ha de plegar fent zig-zag per facilitar-ne la maniobra d’extensió i replegament.

S’aconsella no plegar formats més grans de DIN-A1, en aquests casos és més pràctic utilitzar tubs porta-plànols.

A la figura es pot observar que sempre s’ha de complir per a les distàncies que D + a = 210 mm. Normalment, D = 190 mm i a = 20 mm.

En una representació multifilar (figura), es mostren tots els components que hi ha en un circuit, i se n’indiquen també les característiques. Mostra la connexió que hi ha entre ells i indica tots els cables que s’hi utilitzen. Té com a principal intenció mostrar, tan clarament com sigui possible, la configuració de l’esquema per poder entendre perfectament el seu comportament. Com a contrapunt, aquest tipus de representació no s’encarrega de mostrar la ubicació ni la distribució real del circuit.

Com podeu observar a la figura, cada símbol que representa un component elèctric té associat un nom o codi de lletra normalitzat segons la classificació EN-IEC 61346-2, la qual substitueix l’anterior IEC-750.

Per exemple, a la taula podem veure un resum dels codis de lletres més utilitzats per a conductors, terminals i components en instal·lacions d’interior o automatismes elèctrics.

Per a la realització d’esquemes es pot fer servir el programa de CAD elèctric See Elec d’Ige-Xao Group versió 3.82, per la seva facilitat d’ús i adequació dins el sector elèctric (vegeu la figura).

El programa See Elec v3.82 es comercialitza amb tres nivells de prestacions: Basic, Economy i Professional. La versió educativa amb què treballarem serà la professional.

Aquesta versió del programa permet realitzar qualsevol tipus de representació gràfica de diferents àrees tècniques, com automatismes elèctrics, instal·lacions d’interior, d’enllaç, pneumàtica, telecomunicacions, plànols d’edificis, etc. És un programa molt flexible que estalvia feina a l’instal·lador elèctric, ja que permet importar plànols d’Autocad per posteriorment afegir la instal·lació elèctrica d’una manera senzilla i intuïtiva.

Les característiques més importants d’aquest programa CAD són les següents:

• Compatible amb Windows 32 bits.
• Incorporació de dos mòduls addicionals específics:
  • See Elec instal·lació domèstica: mòdul orientat a la realització d’esquemes electrotècnics, unifilars, plànols amb murs, finestres, portes, etc. propis de la feina diària de l’instal·lador electricista.
  • See Elec layout d’armari: eina professional per al disseny i la fabricació d’armaris elèctrics.
• Múltiples llibreries de símbols amb l’estàndard Elec IEC.
• Creació de símbols nous i organització per carpetes.
• Possibilitat de treballar amb diferents projectes alhora.
• Plantilles de projectes, de caixetins i de pàgines integrada amb la possibilitat de crear-ne i guardar-ne de noves.
• Compatibilitat amb la tecnologia Microsoft ActiveX.
• Importació/exportació al format DWG i DXF.
• Importació d’imatges en format JPG, BMP i PCX.
• Inserció d’objectes OLE als documents del projecte, com un arxiu de vídeo, un pdf, un document de text, etc.
• Possibilitat de treballar amb un màxim de 512 capes.
• Numeració dels cables amb elecció del format.
• Numeració automàtica del contactes de les bobines i components amb contactes auxiliars.
• Funció d’acotació.
• Editor de base de dades de materials per a la creació de llistes automàtiques.
• Creació de taules de dades compatibles amb Microsoft Excel.

Un cop descarregat l’arxiu Programari_See_Electrical IOC.zip haureu de descomprimir-lo abans d’executar la instal·lació. Per fer aquesta tasca es recomana fer servir un programa de lliure distribució com ara 7-zip (que trobareu a la pàgina web http://www.7-zip.org/ o a la pàgina general de software de lliure distribució http://www.sourceforge.net/) o IzArc (que trobareu a la pàgina web http://www.izarc.org/).

El procés d’instal·lació es basa a seguir els passos següents:

1. Executar l’arxiu Setup.exe que hi ha dins de la carpeta on heu descomprimit el programa. Es recomana no tenir cap programa obert abans d’executar la instal·lació.
2. Seguir els passos de l’assistent d’instal·lació.
3. Reiniciar l’ordinador si és necessari.

Un cop feta la instal·lació podreu executar el programa fent doble clic a l’accés directe See Elec per obrir la finestra del programa.

El programa està habilitat amb una llicència per a estudiants de l’Institut Obert de Catalunya i, per tant, no és una versió d’avaluació ni té cap limitació. Per observar la llicència podem anar a Archivo - Parámetros del Sistema i a la pestanya Registro veurem els diferents mòduls activats amb llicència SCHOOL en color verd. Els mòduls corresponen a esquemes de circuit, instal·lació domèstica i layout d’armari amb el nivell d’activació PROFESSIONAL, tal com podem observar a la figura.

L’àrea de treball del programa See Elec està dividida en diferents zones que ens facilitaran la tasca, tal com es pot veure a la figura:

• Barres de menús: amb els diferents menús podrem accedir a totes les característiques que ens proporciona el programa See Elec. Hem de tenir en compte que apareixeran diferents menús amb diferents opcions en funció del tipus de dibuix que estem fent (esquema de circuit, instal·lació domèstica o layout d’armari).
• Barres d’eines: aquestes barres estan formades per diferents icones per executar diferents accions d’una manera més ràpida que accedint-hi a través dels menús. Les barres d’eines s’habilitaran en funció dels diferents tipus de dibuixos que podem fer amb See Elec.

Tant si dibuixem un esquema elèctric com un dibuix al mòdul instal·lació domèstica o un armari apareixeran un conjunt de barres d’eines comunes als tres mòduls, tal com es mostra a la figura:

Només en el cas dels esquemes elèctrics apareix una barra d’eines elèctrica com la que mostra la figura.

Si estem treballant en un dibuix d’instal·lació domèstica tindrem una barra d’eines per fer murs i una altra per editar les portes i finestres, tal com es veu a la figura:

El mòdul per dibuixar armaris també incorpora una barra d’eines pròpia per fer el panell, els rails o les canaletes (vegeu figura).

• Zona de projectes: aquí hi ha l’organitzador principal dels documents o pàgines que formen el projecte. A més, serveix per accedir a la pestanya de símbols on trobarem les diferents llibreries de símbols unifilars, multifilars i d’altres.
• Àrea de dibuix: l’àrea de dibuix és on podrem dibuixar l’esquema elèctric, la vista en planta o qualsevol tipus de gràfic en les diferents pàgines que hàgim creat del projecte. A més, aquí s’obriran els documents o arxius que conformen el nostre projecte com un document de Microsoft Word o les llistes de components que requereix la instal·lació per a la seva execució.
• Zona de comandes: aquesta zona és a la part inferior i permet executar comandes per teclat. Si escrivim ‘help’ en aquesta zona obtindrem una llista de les comandes del programa. De tota manera, es recomana tancar aquesta zona per tenir una àrea de dibuix més àmplia i treballar amb els menús i barres d’eines.
• Zona d’estat: a la part esquerra d’aquesta zona obtindrem informació útil a mida que col·loquem el punter del ratolí sobre les diferents icones de les barres d’eines o sobre les opcions dels menús del programa.

A la part dreta obtindrem informació de les coordenades X,Y en què hi ha el punter quan dibuixem, per exemple, una línia o un cercle. Hem de tenir en compte que les unitats de les coordenades seran en mil·límetres i el valor dependrà de l’escala amb què estigui configurada la pàgina amb què treballem. L’origen de la quadrícula per defecte coincideix amb la cantonada esquerra inferior de la pàgina, on X = 0 i Y = 0, com indica la figura.

Els treballs que podem fer amb See Elec per a instal·lacions d’interior poden contenir diferents parts o mòduls, que es veuran a la zona de projectes.

En aquest apartat es dibuixaran els esquemes més importants de la instal·lació que ha d’incorporar obligatòriament una MTD o un projecte elèctric. Normalment són esquemes unifilars amb els dispositius dels quadres de comandament i protecció on han d’aparèixer tots els circuits que ha d’incorporar l’habitatge o la instal·lació del local, com es veu a l’exemple de la figura. A vegades es dibuixaran diferents esquemes elèctrics que facilitaran a l’instal·lador el cablatge i el muntatge de la instal·lació. Es tractarà d’afegir, si és necessari, esquemes multifilars de parts de la instal·lació, o bé dibuixos en perspectiva de les habitacions que poden aclarir qüestions de muntatge de les canalitzacions.

Aquí es dibuixarà un plànol en planta del local o habitatge on es realitzarà la instal·lació elèctrica. Poden dibuixar-se diferents tipus de plànols unifilars en planta, com plànols de situació i relació de mecanismes, plànols de canalitzacions entre mecanismes, etc.

Una característica molt important d’aquests tipus de programes CAD és que permeten treballar amb capes. Cada capa contindrà diferents parts del dibuix i així podrem activar-les o no per pantalla o per imprimir. Per exemple, podem definir una capa on dibuixarem només el mobiliari, una altra per als murs, finestres i portes, una capa on dibuixarem les canalitzacions, una altra per als cables o línies que relacionen els mecanismes, una altra només per als mecanismes elèctrics com ara endolls, interruptors, punts de llum, etc. D’aquesta manera podrem visualitzar totes les capes o només aquelles que interessen veure o imprimir.

Molts intal·ladors acostumen a afegir en un mateix plànol del programa diferents capes per a diferents instal·lacions. Per exemple, una o diverses capes per a la instal·lació elèctrica, d’altres per a la instal·lació de gas, una altra per a la instal·lació d’aigua, una altra per a la instal·lació contra incendis o d’emergència, etc. L’avantatge de treballar amb capes és que en un mateix dibuix tenim tota la informació necessària i podrem activar les capes que ens interessin.

Els dibuixos dels armaris i quadres elèctrics ens donaran informació de mides i ubicació exacta dels dispositius de mesura, comandament o protecció. No serà sempre necessari, però ajudaran a mecanitzar i muntar l’armari.

A la figura es mostra un exemple d’un armari d’automatismes amb els contactors, regletes, botonera a la porta, etc.

El programa See Elec permet incorporar al nostre projecte documents o arxius fets amb un altre programa que sigui compatible amb la tecnologia Microsoft ActiveX. Per exemple, podríem afegir una pàgina nova al projecte amb un document de text fet amb Microsoft Word, on hi haurà la descripció de la memòria tècnica de disseny; un full de càlcul fet amb Microsoft Excel, on hi haurà el pressupost; un dibuix d’Autocad amb el plànol acotat, i una imatge del local feta amb CorelDraw.

A la figura podeu veure un model de projecte amb un full de càlcul d’Excel.

El programa permet generar diferents llistes, com ara la llista de materials, de components, de connexions, de senyals, etc. i presentar-les com un full més del projecte.

Les taules de dades contenen informació en files amb diferents camps o columnes, de manera que podem aplicar filtres per obtenir la informació desitjada. Es tracta de manipular la informació com faríem amb un programa de gestió de bases de dades com Microsoft Access. A més, a partir d’aquestes taules de dades del See Elec podem seleccionar tota la taula i copiar-la a un de full de càlcul i treballar amb les dades.

Les plantilles permeten guardar arxius que poden ser útils com a base per començar un dibuix. El programa See Elec permet guardar plantilles de pàgines i plantilles d’un projecte amb diferents pàgines o amb una estructura definida.

La figura ens mostra una plantilla definida per l’usuari amb un caixetí propi i uns marges normalitzats per a un format DIN-A3 horitzontal. Aquesta pàgina, un cop dibuixada, es guarda com a plantilla de pàgina i ens servirà com a model inicial per fer esquemes elèctrics unifilars o multifilars, plànols d’habitatges amb el mòdul d’instal·lació doméstica o fins i tot per representar un quadre elèctric amb el mòdul layout d’armari.

Les plantilles de projecte ens permetran definir una estructura amb un nombre de pàgines predefinides i amb unes característiques pròpies, de manera que només s’haurà de fer un cop i ens estalviarà feina.

Per començar farem un exemple de plantilla de projecte com el que es mostra a la figura:

Els passos que s’han de seguir per crear una plantilla de projecte són els següents:

• Primer crearem un nou projecte a Archivo - Nuevo proyecto i posarem un nom a l’arxiu del projecte.
• Seguidament apareixerà una finestra amb els models de plantilles de projecte que incorpora el programa per defecte i on es guardaran les plantilles que definirem. Si no hem definit cap plantilla, seleccionarem 382 Electrico per començar (vegeu la figura).

• El pas següent serà omplir la finestra amb els camps que contenen la informació del projecte, com mostra la figura.

• A continuació haurem de crear pàgines en cada mòdul del projecte. Per fer això hi ha diferents opcions, com ara prémer el botó dret del ratolí sobre el tipus de mòdul (esquema de circuit, instal·lació o layout) i seleccionar Nueva Página Alt+N, o bé clicar sobre el menú desplegable de la figura anterior i després fer clic al botó Crear página. Les pàgines tenen informació associada, com ara el número de pàgina o el nom, a més, podem definir les seves propietats com a format DIN-A4, A3, amb escala 1:1, 1:50, 1:100 o bé es pot fer servir una plantilla de pàgina per defecte o definida per l’usuari prèviament.
• Un cop hem creat diverses pàgines i tenim la plantilla del projecte definida al nostre gust, l’haurem de guardar. Per fer això seleccionem Archivo - Guardar como - Plantilla de proyecto al menú.

Una plantilla de pàgina és molt útil i ens permetrà reutilitzar una pàgina amb unes característiques definides prèviament, com ara les dimensions, l’escala, el tipus de caixetí, els marges del dibuix, el logo de l’empresa, etc.

Una pàgina conté unes propietats que podrem configurar al nostre gust quan, un cop seleccionada la pàgina, cliquem el botó dret i seleccionem Propiedades, o bé la icona corresponent a la barra de projectes.

Les característiques comunes a tots els fulls que podrem configurar seran les següents:

• X - Extensió del dibuix: definirem en mil·límetres les mides horitzontals del format del dibuix. Si es DIN-A3 posarem 420 mm.
• Y - Extensió del dibuix: definirem en mil·límetres les mides verticals del format del dibuix. Si es DIN-A3 posarem 297 mm.
• Mida de la reixeta X: definirem en mil·límetres les mides horitzontals de punt a punt de la reixeta.
• Mida de la reixeta Y: definirem en mil·límetres les mides verticals de punt a punt de la reixeta.
• Escala: per exemple, si val 2 indicarà que l’escala és de reducció 1:2, i si val 0,5 indicarà que és d’ampliació 2:1. Aquest valor és molt important, ja que quan es dibuixa sempre es posen les mides reals en mil·límetres i és el programa qui aplica el factor d’escala corresponent. Per exemple, si treballem amb la reixeta configurada a 1 mm entre punt i punt i l’escala està a 1:50, llavors la distància entre punt i punt de la reixeta serà de 50 mm reals. Si la reixeta està a 5 mm la distància entre punt i punt de la reixeta serà de 250 mm reals, o sigui 5 x 50.
• Escala dels símbols: quan s’insereix un símbol en el dibuix de les llibreries de símbols, el programa aplica al símbol una altra escala a partir de la mida en què es va crear. Per exemple, si l’escala de símbols val 2 en inserir un símbol aquest apareix reduït a la meitat, i si volem ampliar-lo al doble haurem de posar escala 0,5.
• Origen X i Y de la reixeta: normalment l’origen 0,0 de la reixeta interessa que correspongui a la cantonada inferior esquerra del full.
• Imprimir en apaïsat: si aquesta casella està marcada el format del plànol serà horitzontal.

Hem de tenir en compte que les propietats d’una pàgina són diferents en funció del tipus de pàgina que estiguem configurant. Per exemple, si es tracta d’un esquema elèctric podrem definir el nombre de columnes del dibuix, els marges de les línies dels potencials elèctrics, tant superior, inferior com dret i esquerre. En canvi, en una pàgina per fer un plànol en planta d’un habitatge podrem configurar l’amplada del mur, la distància del símbol al mur o bé l’alçada del cable i del símbol respecte del sòl.

A la figura, figura i figura podeu veure com ha quedat configurada una plantilla amb un caixetí d’instal·lador per fer esquemes elèctrics, d’instal·lació domèstica o bé un dibuix d’un armari. Podeu comprovar com en el dibuix d’una instal·lació domèstica s’utilitza una escala de reducció 1:50 i en canvi, en un esquema elèctric l’escala és 1:1, ja que aquí no es dibuixa a escala cap objecte real.

Les diferents plantilles de See Elec contenen diferents models de caixetí que poden ser útils per fer esquemes elèctrics d’automatismes o d’altres en format A4 o A3.

En aquest cas, crearem una plantilla amb caixetí propi en format A3 horitzontal, que s’haurà de fer amb les eines de dibuix de See Elec i guardar-ho com a plantilla de pàgina.

Els passos que s’han de seguir són els següents:

Primer crearem una pàgina d’esquema elèctric configurada amb les propietats que mostra la figura. És important que l’escala sigui 1, ja que les mides de les línies que introduirem seran reals i en mil·límetres.

A continuació seleccionarem, amb un requadre fet amb el punter i el botó esquerre del ratolí, tots els elements del dibuix que apareixen per defecte i els eliminarem amb la tecla Suprimir del teclat. Per seleccionar-ho tot també ho podem fer amb el menú Edición - Seleccionar todo o prement les tecles CTRL+A i després Suprimir.

A partir d’ara la pàgina està buida i preparada per dibuixar els marges del dibuix a 20 mm per l’esquerra i 10 mm per la part superior, inferior i dreta. Escollirem l’opció Dibujar - Línea o MAY+L, clicarem la icona corresponent per començar a dibuixar la línia. El punt inicial de la línia ha de ser a les coordenades X = 20 mm i 10 mm del full DIN-A3. Per fer això polsarem la tecla CTRL i posarem a la finestra que mostra la figura el punt origen de la línia.

El punt final de la línia estarà definit per la longitud de la línia i el seu angle, que introduirem tornant a polsar la tecla CTRL i omplint amb les dades de la figura.

Per continuar el dibuix cal continuar polsant CTRL i introduir l’angle 90 graus i longitud 277 mm (297 mm - 10 mm - 10mm) per dibuixar la línia vertical del marge esquerre. Després, CTRL, i l’angle serà 180 graus i longitud 390 per la línia horitzontal superior. I per tancar les línies dels marges ho farem d’una altra manera. En aquest cas seleccionem la icona Diseño On/off o polsarem la tecla F i a continuació aproparem el punter al punt final de línia desitjat, on veurem un petit quadradet que ens indica un punt final de línia (vegeu la figura). Només caldrà clicar amb el botó esquerre del ratolí per dibuixar la línia al punt seleccionat; per sortir de la comanda de línia podem polsar ESC o clicar el botó dret del ratolí.

Un cop hem dibuixat els marges començarem a dibuixar les línies del caixetí amb les cotes o dimensions que s’indiquen a la figura:

El pas següent serà introduir el text al caixetí, de manera que s’ompli automàticament amb els camps de la informació de la pàgina o la informació del projecte. Per fer això crearem un text nou amb la icona corresponent o fent clic al menú Texto - Nuevo o CTRL+T, i omplirem la finestra emergent amb les dades, d’acord amb la figura. Després col·locarem el text a la zona del caixetí indicada.

Per posar el text ‘JORDI SEGURA’ al caixetí heu de crear un text nou però seleccionant com Atributo del text, ‘Cliente’, enlloc de ‘texto normal’ (vegeu la figura). D’aquesta manera si es modifica el nom del client a les propietats del projecte, automàticament es modificarà el caixetí.

Un cop heu posat el text al caixetí podeu fer-hi doble clic amb el ratolí i s’obriran les propietats de l’element seleccionat per poder-hi canviar el camp Color de pluma a blau.

Els atributs del text són molt variats i útils i es refereixen a característiques del projecte, de la pàgina o dels components i connexions, o bé, si no té cap atribut, indicarem que es tracta d’un text normal.

Per omplir la resta del caixetí haureu de fer el mateix, però variant els atributs de cada text en funció del significat del camp.

A la taula podeu veure un exemple dels atributs definits per a cada camp del caixetí.

Per inserir el logo d’empresa o qualsevol altra imatge heu d’anar al menú desplegable Edición - Insertar imagen i amb el ratolí fer un requadre a la casella del caixetí on s’ubicarà. Després seleccioneu la imatge, que ha d’estar en format JPG, BMP o PCX, i accepteu.

Un cop heu acabat d’editar tot el caixetí hem d’aprendre a guardar-lo com a caixetí, perquè el programa detecti que té camps de text amb atributs. Haureu de seleccionar tots els element que conformen el caixetí i després clicar el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Agrupar selección. Automàticament s’obrirà una finestra on haureu de seleccionar Cajetín i acceptar. D’aquesta manera ja tenim guardat el caixetí sencer com un bloc independent. Podeu comprovar-ho si feu doble clic sobre el caixetí; s’obriran les propietats del bloc del caixetí, on podreu editar els seus camps tal com indica la figura.

En cas que hàgiu de modificar el caixetí haureu de seleccionar Desagrupar caixetí, modificar-lo i tornar a agrupar-lo.

L’últim pas serà guardar la pàgina com una plantilla de pàgina per a un ús futur. Simplement aneu a Archivo - Guardar como - Plantilla de página i li doneu un nom significatiu, com A3horitz_caixetiIOC.tdw.

Ara ja teniu la plantilla per sempre i la podreu obrir fent Archivo - Abrir - Plantilla de página des de qualsevol dels mòduls del programa. També podeu guardar tres plantilles amb la configuració de les propietats desitjades per a cada mòdul.

El programa incorpora unes llibreries amb la simbologia normalitzada, segons les normes EN-60617 i EN-61346-2, que es guarden a les carpetes indicades a Parámetros del sistema, per defecte es trobaran a \See Elec\Symbols\.

Per accedir a les llibreries que contenen els símbols ho farem a través de la pestanya Símbolos de l’administrador de símbols, tal com es mostra a la figura. Com podeu veure apareixerà una imatge i una descripció del símbol seleccionat.

Podeu observar la quantitat de símbols que inclou el programa ordenats per carpetes, cosa que ens facilitarà accedir-hi ràpidament. Hi ha carpetes per esquemes d’automatismes, neumàtica, instal·lacions d’interior, layout d’armari, etc. A més, els símbols estan ordenats per directoris dins de cada categoria, com ara interruptors, actuadors, preses de corrent, cablejat, interruptors magnetotèrmics, etc.

A la figura podeu veure una manera fàcil de trobar un símbol fent una cerca gràfica. Simplement haureu de seleccionar la carpeta de què voleu veure el contingut, clicar el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Vista gráfica. Amb els botons Adelante i Atrás podeu anar veient la resta de símbols de la carpeta en qüestió.

Per inserir un símbol només l’heu de seleccionar amb el botó esquerre del ratolí i el podreu col·locar a l’àrea de dibuix. Fixeu-vos que el símbol apareixerà amb una escala reduïda o ampliada, segons estigui configurat el camp Escala de símbolo en les propietats de la pàgina. Recordeu que l’escala del símbol s’aplica respecte de l’escala del dibuix del símbol original.

Per veure les propietats del símbol podem fer doble clic damunt seu o bé a través del menú Texto - Editar componente.

Tot i que tenim molts símbols a les llibreries de See Elec, ens interessarà saber crear-ne de nous, organitzar-los correctament i saber editar-los posteriorment per fer alguna modificació.

És important tenir en compte que els símbols nous s’han de guardar a la llibreria Mis símbolos, ja que és l´únic arxiu on no es perdran i els tindrem localitzats. Podem crear subcarpetes per tenir-los correctament organitzats fent clic amb el botó dret i seleccionant Crear nuevo directorio.

Els elements dels símbols s’han de definir i agrupar per tal que el símbol funcioni correctament. Es pot començar a partir d’un símbol ja existent o bé el podem crear completament nou amb les eines de dibuix.

Els passos que s’han de seguir per definir un símbol nou són els següents:

• Fem el dibuix del símbol fent servir línies, cercles, etc. Es recomana tenir l’opció Escala del símbolo a 1 i la reixeta a 5 mm o 1 mm per tenir més precisió en dibuixar.
• Després s’insereix el text del símbol, principalment el nom o codi de lletra segons la norma internacional IEC-61346. L’atribut del text haurà de ser Componente - Nombre.
• Després s’insereixen les connexions del símbol fent coincidir el punt de connexió amb el punt del gràfic. Per facilitar el cablatge posterior entre els components d’un esquema és important fer coincidir aquests punts de connexió en els punts de la reixeta a 5 mm. A més, es pot afegir un text a la connexió posant l’atribut Conexión - Texto de conexión.
• Per finalitzar s’agrupen els elements del símbol amb Agrupar selección.
• S’arrossega el símbol a la subcarpeta creada dins de Mis símbolos.

Per practicar la creació d’un símbol ho farem partint d’un de ja existent, el modificarem i el guardarem com un símbol nou:

• Obre el símbol Magnetotérmico general que trobaràs a la carpeta Símbolos unifilar - Magnetotérmicos (vegeu la figura), en una pàgina d’esquema elèctric amb escala de pàgina i escala del símbol igual a 1. Practicarem fent un símbol multifilar, en concret un interruptor magnetotèrmic de tall omnipolar Fase+Neutre.

• Primerament seleccionem el símbol i el desagrupem en elements gràfics mitjançant el botó dret Desagrupar selección.
• Ara ja podem modificar-lo gràficament, hi afegim una línia que simbolitzi un altre interruptor per al cable de Neutre a una distància de 5 mm, tal com es mostra a la figura. Feu servir les opcions de dibuix seleccionant les parts del dibuix que hàgiu de copiar (CTRL+C) i enganxar (CTRL+V). Recordeu que podeu fer servir la tecla Majúscules per seleccionar més d’un element gràfic.

• Un cop fetes les línies gràfiques que defineixen el símbol hem de posar el text del nom del component que representa (F). Per fer això heu de crear un nou text (CTRL+T) amb l’atribut de text Componente - Nom.

• Després afegireu el text a les connexions del component, que han de coincidir amb el punt gràfic de connexió. Observeu que les lletres de les connexions estan inclinades 90 graus. L’atribut del text en aquest cas serà Conexión - Texto de conexión.
• Addicionalment aquest component tindrà més informació, com el corrent nominal del magnototèrmic ‘40A’ i el nombre de pols ‘2’ separats per un text normal amb la lletra de multiplicar ‘x’. També posarem un text amb atribut Componente - funcionamiento, on indicarem que es tracta d’una PIA.
• Després haureu de seleccionar tots els elements del símbol i amb el botó dret seleccionar Agrupar selección. Llavors indicareu a la finestra emergent el tipus de component seleccionant Componente normal i acceptareu.
• Per comprovar el funcionament correcte del símbol podeu fer-hi doble clic per editar els camps creats, com es mostra a la figura.

• Finalment podeu crear unes subcarpetes a Mis símbolos, on arrossegareu el símbol creat i hi posareu el nom desitjat. En aquest cas el nom podria ser ‘interruptor magnetotèrmic bipolar F+N’.

Cada cop que afegiu aquest símbol a l’àrea de dibuix s’incrementarà el nom (F1,F2, etc.) i podreu editar-ne les propietats fent-hi doble clic.

Podeu crear-vos una bona base de dades de símbols propis i ordenats a partir de símbols existents, com es mostra a la figura.

Per representar qualsevol circuit elèctric, hi ha diverses possibilitats, però n’hi ha dues d’imprescindibles per poder tenir clares totes les característiques de la instal·lació real, l’esquema multifilar i l’unifilar.

Si la instal·lació és senzilla, l’instal·lador elèctric només farà servir l’esquema unifilar, però si l’esquema elèctric és més complicat, l’esquema multifilar ens serà molt útil per no equivocar-nos en la realització de la instal·lació.

Per començar posant en pràctica la realització d’aquests esquemes amb el programa See Elec, és millor fer-ho primer amb un circuit bàsic d’un habitatge, com és la instal·lació d’un punt de llum.

El punt de llum és el circuit més senzill i bàsic, i consisteix a donar il·luminació a un habitatge des d’un punt d’actuació. Es troba a la majoria d’entrades d’habitacions petites d’una casa.

Primerament haureu de treballar sobre una pàgina d’esquema de circuit fent servir una plantilla configurada amb les dimensions i propietats desitjades. Normalment utilitzareu una pàgina en format A3 horitzontal amb el caixetí i marges desitjats.

El pas següent és configurar la reixeta a 5 mm, de manera que haurem de col·locar els símbols sobre aquesta reixeta per facilitar les connexions entre ells i que tot quedi correctament alineat, tal com mostra la figura.

A la barra d’eines elèctrica trobareu la icona Potencial en posición libre, que ens servirà per començar a dibuixar les tres línies de fase, neutre i terra, que anomenarem L1, N i PE, haureu de fer clic amb el botó dret del ratolí per acabar de dibuixar la línia.

A continuació anirem a buscar els símbols multifilars a les llibreries de símbols multifilars, com EN-61346-ES, o a Mis símbolos, i els arrossegarem a la pantalla. Si no tenim algun símbol en concret sempre podrem treure’n un que s’hi assembli, crear un símbol nou a partir d’aquest i guardar-lo a Mis símbolos per a la propera vegada.

Un cop tinguem els components a la pantalla haurem de fer doble clic sobre cadascun d’ells per configurar-ne el nom i les propietats, sempre fent servir el codi de lletra normalitzat, tal com es mostra a la figura.

El pas següent serà connectar els components entre ells fent servir el botó Dibujar conexión unifilar o prement CTRL+1. Per fer això és important tenir activada l’opció Diseño on/off, que detecta el punt final de línia, de manera que ens assegurem que el cable connecta realment els dos símbols.

Per acabar, podem enumerar els cables fent servir l’opció Funciones - Hilos - Numeración de hilos i fent clic al botó Renumerar. Observareu com el programa numera automàticament tots els fils en funció del potencial elèctric i si algun no s’ha numerat indicarà que no s’ha connectat correctament. El resultat final de l’esquema elèctric es mostra a la figura.

La representació unifilar (figura) és un tipus de representació que s’encarrega de mostrar, bàsicament, la ubicació dels diferents elements que s’utilitzaran en els circuits elèctrics. És el tipus de representació en què, per exemple, es pot fer una valoració de la quantitat de cable que requereix cada circuit.

Per poder treballar l’esquema unifilar, heu de fer-ho en una pàgina del mòdul d’instal·lació domèstica, per tal de poder veure les opcions de menú Edificio i Cable, i les dues barres d’eines per a murs, portes i finestres. No us oblideu de configurar les Propiedades de página, com l’amplada de murs, la separació del símbol al mur, l’espai entre símbols, l’alçada del símbol i l’alçada dels cables. És important escollir l’escala correcta en funció de la mida de l’habitatge (normalment 1:50) i la reixeta adequada (normalment 1 mm).

Podem diferenciar dos tipus d’esquemes unifilars relacionats amb dues formes de treballar amb See Elec:

• Unifilar simplificat: ens indica la situació dels punts d’utilització i el circuit a què corresponen. Els punts d’enllumenat i els mecanismes d’accionament s’han d’unir amb corbes, normalment discontínues. El programa See Elec disposa de l’opció per traçar els cables accedint al menú Cable-Curva Spline.
• Unifilar desenvolupat: aquí s’indica amb més detall la instal·lació del recorregut dels diferents circuits amb les caixes de connexió i el nombre de conductors emprats. Amb aquesta opció el programa See Elec ens permet definir l’alçada de cada línia i l’alçada dels mecanismes, de manera que el programa calcula automàticament la longitud de cable necessari. S’hi accedeix a través del menú Cable - Línea.

Per realitzar aquests esquemes hem de seguir el següent procediment:

• Dibuixarem els murs amb el gruix desitjat i amb la forma geomètrica aproximada fent Edificios - Muros - Crear. Després ho podem ajustar amb la icona Edificios - Muros - Mover. Una altra manera de treballar és prement la barra d’espai quan creem cada mur i posant la longitud i l’angle desitjat, tal com indica la figura.

• A continuació, sobre els murs crearem les portes i les finestres amb les opcions Edificio - Puerta - Crear i Edificio - Ventana - Crear. Amb la barra d’espai anirem girant les portes a la posició desitjada. L’amplada de la porta l’hem fet a 800 mm i la finestra centrada, amb 900 mm d’amplada, tal com mostra la figura.

Amb el dibuix fet podem modificar les dimensions en temps real amb les icones Mover i Dimensión i clicant sobre l’element de què volem modificar la longitud.

• El pas següent consistirà a col·locar els símbols dels mecanismes sobre la reixeta. Per fer això anirem a la carpeta de llibreries que es diu Instal·lació domèstica i buscarem el símbol desitjat. En aquest cas els símbols són Caja, Interruptor unipolar i Lámpara. Observeu com en apropar el símbol al mur aquest es gira de manera automàtica a la posició adequada i es respecten les distàncies definides a Propiedades de página.

Podeu visualitzar el punt de connexió del símbol activant al menú Ver - Punto de enganche. A més, fent doble clic sobre cada símbol podeu posar-hi el nom amb el codi de lletra corresponent (E1, S1 i la caixa X1) i, opcionalment, modificar l’alçada a què es troba el mecanisme.

• Ara només quedarà connectar els mecanismes per fer l’esquema unifilar desenvolupat. Farem clic a Cable - Línea i clic a cadascun dels mecanismes que hi van connectats. Automàticament es crearà la connexió i dibuixarem el cable fent horitzontals i verticals. Per finalitzar l’edició clicarem amb el botó dret del ratolí. Fent doble clic posarem el nom als cables multiconductors W1 i W2.

Les línies transversals que indiquen el nombre de conductors les podem fer amb l’opció d’edició de línia, tal com indica la figura.

Un avantatge de dibuixar amb ordinador és que podem fer més fàcilment el càlcul dels metres de cable o de canalització necessaris, o bé podem determinar de manera més àgil el punt d’utilització més llunyà del quadre per a cada circuit.

Si cliqueu sobre un cable, per exemple W1, veureu la longitud total d’aquest cable multiconductor entre els dos components, es tenen en compte les alçades definides a Propiedades de pàgina, com l’alçada del cable i l’alçada del símbol sobre el terra (vegeu la figura).

Prement la tecla CTRL i fent doble clic amb el ratolí sobre el cable W1 podem definir la quantitat de conductors unipolars que incorpora, amb la seva secció, color i tipus de cable (L1, N, PE) (vegeu la figura). Tot i que no és necessari, si es defineix aquesta informació per a cada cable, el programa elabora llistes i taules de dades de multiconductors i senyals, etc.

• Si es vol fer l’esquema unifilar simplificat hem de fer clic a Cable - Curvas Spline i connectar els dos símbols, làmpada i interruptor, fent una corba, tal com mostra la figura. Li podem donar el nom W1 i, si volem, també podem definir els senyals o conductors que incorpora.