Tràmits d’ampliació i/o modificació de la instal·lació

Caldrà adjuntar la documentació necessària, que en el cas de les ampliacions o modificacions veurem que difereix bastant de la requerida per a obra nova.

Requeriran l’elaboració de projecte les ampliacions o modificacions de les instal·lacions següents:

• Les ampliacions i modificacions de les instal·lacions dels grups B, C, G, I, J, L, M que han requerit projecte . També caldrà presentar-ne per a les modificacions d’ importància de qualsevol altra apartat si afecta a més del 50% de la potència admissible. Igualment es considerarà modificació d’importància la que afecti a línies completes de processos productius amb nous circuits i quadres, encara que es tracti de reducció de potència. Els grups que requereixen projecte, vistos a l’apartat anterior, són els següents:
  • Grup A) Les corresponents a indústries, en general, i una P > 20 Kw
  • Grup B) Les corresponents a : locals humits, amb pols o amb risc de corrosió, bombes d’ extracció o elevació d’aigua, siguin industrials o no, i una P > 10 Kw.
  • Grup C) Les corresponents a : locals mullats, generadors i convertidors, conductors aïllats per a cablejament, amb exclusió dels habitatges, i una P > 50 Kw.
  • Grup D) Les de caràcter temporal per alimentació de maquinària d’obres de construcció o les de caràcter temporal en locals i emplaçament oberts, i una P > 50 Kw.
  • Grup E) Les d’edificis destinats principalment a habitatges , locals comercials i oficines , que no tinguin la consideració de locals de pública concurrència, en edificació vertical u horitzontal, i una P > 100Kw per caixa general de protecció.
  • Grup F) Les corresponents a habitatges unifamiliars i una P > 50Kw.
  • Grup G) Les de garatges que requereixin ventilació forçada, qualsevol que sigui la seva ocupació.
  • Grup H) Les de garatges amb ventilació natural, amb més de 5 places d’ estacionament.
  • Grup I) Les corresponents a locals de pública concurrència, sense límit de potència.
  • Grup J) Les Línies de BT amb suports comuns amb les d’ AT, màquines d’ elevació i transport, les que utilitzin tensions especials, les destinades a rètols lluminosos salvat que es considerin instal·lacions de BT, segons el que estableix la ITC-BT-44 , tanques elèctriques i xarxes aèries o subterrànies de distribució, sense límit de potència.
  • Grup K) Les instal·lacions d’enllumenat exterior , i una P > 5 Kw.
  • Grup L) Les corresponents a locals amb risc d’incendi o explosió, exceptuant els garatges, sense límit de potència.
  • Grup M) Les de quiròfans i sales d’intervenció, sense límit de potència.
  • Grup N) Les corresponents a piscines o fonts, i una P > 5 Kw.
  • Grup O) Totes aquelles que, encara que no constin en cap dels grups anteriors, determini el Departament de Treball i Indústria, segons correspongui.
• Les ampliacions d’ instal·lacions que, essent del tipus de les que requereixen projecte, no arribessin als límits establerts de potència prevista, però que els superessin en produir-se l’ ampliació.
• Les ampliacions d’ instal·lacions que originàriament van requerir projecte, si en una o diverses ampliacions es supera el 50% de la potència màxima prevista en el projecte anterior o l’ ampliació supera els límits de potència assenyalats en cada cas.

En tots els grups anteriors, P significa P= Potència prevista en la instal·lació, considerant el que s’ estipula en la ITC-BT-10. Es la potència màxima admissible de la instal·lació.

Si una instal·lació sencera o part d’ ella està compresa en més d’ un grup dels especificats, se li aplicarà el criteri més exigent dels establerts en els grups esmentats. Per determinar si cal projecte en una instal·lació se n´haurà d’ avaluar la potència total prevista quan es consideri tota la instal·lació i, quan es consideri la part de la instal·lació corresponent a l’ altre grup s’ avaluarà la potència prevista de la part corresponent.

En primer lloc, reprenem la consideració inicial segons la qual, quan dissenyem i posem en marxa una instal·lació elèctrica, donem per suposat que la podrem connectar a la xarxa i demanar tanta potència com necessitem. Això requereix que nosaltres, com a projectistes, ens molestem en valorar, ja d’entrada, la potència aproximada que consumirà la nostra instal·lació i ho comuniquem a la companyia subministradora mitjançant la tramitació corresponent. Aquesta dada li servirà per dimensionar l’escomesa des de la xarxa fins a l’immoble on es troba la nostra instal·lació. També ens serà necessària a nosaltres per dimensionar la nostra part de la instal·lació.

El procediment per preveure-la de la millor manera possible ens el determina, de manera reglamentària, la ITC-BT-10 de l’REBT. En general, es tracta de calcular les dimensions de les superfícies cobertes pel projecte en electrificar i determinar l’aprofitament de cada part. Cada tipus d’aprofitament o activitat té assignada una potència per instal·lar per unitat de superfície. D’aquesta manera, i sense haver entrat en absolut en cap consideració de disseny, tindrem una estimació de la potència que s’ha d’instal·lar. Finalment, mitjançant la utilització dels coeficients de simultaneïtat necessaris, cal determinar la que serà la potència màxima que demanarem a la xarxa o potència prevista.

Vegem-ho amb una mica més de detall, segons el que es descriu en l’REBT. Anem a establir la previsió de càrregues per als subministraments de baixa tensió, de manera que es garanteixi la connexió i utilització segura dels receptors usats habitualment i que futurs augments de la potència demandada pels usuaris no tinguin com a conseqüència immediata la necessitat de modificar la instal·lació. La previsió de càrregues serveix també per dimensionar la capacitat de subministrament de les línies de distribució de les companyies elèctriques, així com la potència que cal instal·lar als centres de transformació.

Les previsions de càrregues establertes són els valors teòrics mínims per considerar. Per tant, en cas de conèixer la demanda real dels usuaris, és necessari utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.

S’estableix la classificació dels llocs de consum següent:

• Edificis destinats principalment a habitatges.
• Edificis comercials o d’oficines.
• Edificis destinats a una indústria específica.
• Edificis destinats a una concentració d’indústries.

La càrrega màxima per habitatge depèn del grau d’utilització que es desitgi assolir. S’estableixen els graus d’electrificació següents:

• Electrificació bàsica: és la necessària per a la cobertura de les possibles necessitats d’utilització primàries sense necessitat d’obres posteriors d’adequació. Ha de permetre la utilització dels electrodomèstics d’ús més comú.
• Electrificació elevada: és la corresponent a habitatges amb una previsió d’ús d’aparells electrodomèstics superior a l’electrificació bàsica o amb previsió d’ús de sistemes de calefacció elèctrica o de condicio­nament d’aire, o amb superfícies útils de l’habitatge superiors a 160 m², o amb qualsevol combinació dels casos anteriors.

El grau d’electrificació d’un habitatge és “electrificació elevada” quan es compleix alguna de les condicions següents:

• Superfície útil de l’habitatge superior a 160 m².
• Si està prevista la instal·lació d’aire condicionat.
• Si està prevista la instal·lació de calefacció elèctrica.
• Si està prevista la instal·lació de sistemes d’automatització.
• Si està prevista la instal·lació d’una assecadora.
• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30.
• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent d’ús general és superior a 20.
• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent dels banys i auxiliars de cuina és superior a 6.
• En altres condicions indicades a la ITC-BT-25.

El promotor, propietari o usuari de l’edifici fixara d’acord amb l’empresa subministradora la potencia a preveure, la qual,per a noves construccions, no ha de ser inferior a 5750 W a 230 V, en cada habitatge, independentment de la poténcia que contracti cada usuari, que depén de l’ús que aquest faci de la instal·lació eléctrica.

Als habitatges amb grau d’electrificació elevada, la potencia a preveure no ha de ser inferior a 9200 W. En tots els casos, la potencia que cal preveure s’ha de correspondre amb la capacitat màxima de la instal·lació, definida per la intensitat assignada de l’interruptor general automàtic, segons indica la ITC-BT-25 Les potencies indicades anteriorment corresponen a les po­tències mínimes que cal preveure per a cadascun dels graus d’electrificació.

La potencia que cal preveure ha de ser major quan es conegui la previsió de càrrega de l’habitatge i aquesta sigui superior als mínims anteriorment citats.

En conseqüència, teòricament la previsió de càrrega en un grau d’electrificació bàsic compren el rang 5.750 Wa 9.199 W; encara que en la practica en estar condicionada aquesta pre­visió al calibre de l’interruptor general automàtic, els dos valors possibles són 5.750 W (per a un calibre de 25 A) i 7.360 W (per a un calibre de 32 A).

En ambdós casos la potencia que s’ha de contractar per cada usuari dependrà de la utilització que aquest faci de la instal·lació elèctrica i podré ser inferior o igual a la potencia prevista.

Excepcionalment, per modificar les condicions de la pòlissa de subministrament d’una instal·lació existent, quan aquesta estigui inclosa en la classe que requereix MTD i la potència màxima admissible després de la modificació és inferior o igual a 20kw es podrà substituir el certificat d’ instal·lació esmentat, pel butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals, que serà aprovat per Resolució de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, mentre es compleixen en la modificació els requisists següents:

• Que no s’ alteri l´ús o activitat que es duia a terme en el local.
• Que la tensió nominal entre fases no superi els 400 volts en corrent altern trifàsic.
• Que la potència final resultant no superi en més d’ un 50% la càrrega mínima regulada, segons el tipus de local considerat.

En aquests supòsits no caldrà cap tramitació en el Departament de Treball i Indústria ni davant les EIC , pel que fa al camp elèctric, ni tan sols el segellament del butlletí.

Tampoc no caldrà cap tràmit administratiu, ni l’aportació del butlletí de reconeixement esmentat ni del certificat d’instal·lació, per les variacions de potència contractada, sempre que es compleixin les condicions següents:

• No es superi la potència màxima admissible registrada en el seu dia.
• No es modifiqui la instal·lació existent, ni per als canvis de nom del titular, mentre aquest canvi no comporti la modificació de l’ ‘ús o de l’ activitat que es realitzarà en el local ni alteri essencialment les característiques tècniques i elèctriques de la instal·lació.
• No faci referència a instal·lacions amb una antiguitat superior a 20 anys, d’acord amb el que preveu l’ article 40 del Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’ aprova el Reglament del subministrament elèctric.

Si, amb motiu del canvi de nom, es procedeix a una rehabilitació del local, caldrà atenir-se al que regula el primer apartat d’aquest article.

Els butlletins de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals també es podran utilitzar en les sol·licituds de contracte de subministrament elèctric en els supòsits en que el termini de temps entre la baixa del subministrament elèctric de l’anterior titular del contracte, i la sol·licitud de contracte de nou subministrament del nou titular no sigui superior a un any.

Els titulars d’activitats que han de figurar preceptivament en un Registre del Departament de Treball i Indústria, abans de sol·licitar un canvi de nom de contracte de subministrament davant la companyia elèctrica, ho comunicaran a l’ òrgan competent en la forma que estableixen les disposicions vigents.

L’exempció de tràmits administratius específics davant de l’ administració no eximirà l’ administrat del compliment de les normes de procediment que determinin altres reglaments o disposicions que puguin afectar el local o l’activitat, ni del compliment de les condicions de seguretat establertes en els respectius reglaments. En tot cas, caldrà que la instal·lació disposi d’interruptors magnetotèrmics adequats i de la protecció contra contactes indirectes amb elements de tensió.

Tot plegat ens dóna diverses possibilitats de tramitació, que resumirem en la taula.

Per interpretar la taula, cal tenir en compte que 1 = Sí i que 0 = No. Així, cada línia de la taula és un cas diferent segons les condicions que es compleixen, cosa que ens ve indicada pels 1 i 0. En funció de les condicions i interpretant la normativa, ens quedarà determinat el tipus de documentació que s’ha de tramitar, que es concreten en un BR = butlletí de reconeixement o en una MTD.

Aquest podria ser el cas de congressos i exposicions, fires amb diferents estands, fires ambulants, festes, revetlles, etc. Es pot admetre que la tramitació de les diferents instal·lacions parcials es realitzi de manera conjunta. De la mateixa manera, es pot acceptar que se substitueixi la documentació tècnica per una declaració, diligenciada la primera vegada per l’Administració, en el supòsit d’instal·lacions realitzades sistemàticament de manera repetitiva.

Quan en aquesta mena d’esdeveniments hi hagi per a tota la instal·lació de la fira o exposició una direcció d’obra comuna, es poden agrupar totes les documentacions de les instal·lacions parcials d’alimentació als diferents estands o elements de la fira, exposició, etc. i presentar-les d’un sol cop davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, amb una certificació d’instal·lació global signada pel responsable tècnic de la direcció esmentada.

Quan es tracti de muntatges repetits idèntics, es pot prescindir de la documentació de disseny, després del registre de la primera instal·lació, fent constar en el certificat d’instal·lació aquesta circumstància, que és vàlida durant un any, sempre que no es produeixin modificacions significatives, entenent com a tals les que afectin la potència prevista, les tensions de servei i utilització, i els elements de protecció contra contactes directes i indirectes, i contra sobreintensitats i sobretensions.

La instrucció tècnica complementaria ITC-BT-04 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, en l’apartat 5.6, indica la documentació tècnica necessària per a la posada en marxa de les instal·lacions temporals en fires, exposicions i similars.

La presentació prèvia a una EIC del Certificat d’lnstal·lació elèctrica de baixa tensió que avala les condicions de seguretat d’una instal·lació a la seva ubicació corresponent, pot dificultar el desenvolupament de les activitats del sector, atesa la impos­sibilitat d’atenció de les entitats receptores de la documentació en dies no laborables.

Per tal d’harmonitzar aquests aspectes, i ateses les aporta­cions de diferents agents implicats en aquest camp, es dicta aquesta instrucció.

Quan es tracti de muntatges repetitius idèntics, es regirà la primera instal·lació en el període d’un any aportant la docu­mentació tècnica necessària segons correspongui (projecte o memòria tècnica de disseny) a una entitat d’inspecció i control concessionària de la Generalitat de Catalunya.

El certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió a presentar par a aquest enregistrament serà l’específic per a atraccions de fira ambulants amb instal·lació eléctrica pròpia, segons el model que s’especifica a l’annex 1, on s’indicarà la situació del primer muntatge que es faci en el període d’un any esmentat.

En cada emplaçament on es munti la instal·lació elèctrica de baixa tensió, caldrà que una empresa istal·ladora inscrita al Registre d’empreses instal·ladores de baixa tensió, una vegada hagi revisat, comprovat i verificat la instal·lació amb resultat favorable, complimenti la certificació dels revers del certificat d’instal·lació eléctrica de baixa tensió per a atraccions de fira ambulants amb instal·lació elèctrica pròpia que s’haurà registrat prèviament d’acord amb el punt 1.

Aquesta certificació serà imprescindible en cada emplaçament per a garantir les condicions de seguretat de la instal·lació elèctrica de baixa tensió i per tant poder posar la instal·lació en marxa. Serà un requisit previ per a contractar el subministra­ment elèctric amb l’empresa distribuïdora.

Aquest procediment serà vàlid durant el termini d’un any des de l’enregistrament de la documentació tècnica, sempre que no es produeixin modificacions significatives que afectin a la potència prevista, tensions de servei i utilització i als elements de protecció contra contactes directes i indirectes i contra sobreintensitats i sobretensions.

Al finalitzar el període esmentat, caldrà registrar novament la documentació tècnica de disseny.

El titular de la instal.lació ha de sol.licitar el subministrament d’energia a l’empresa subministradora mitjançant el lliurament del corresponent exemplar del certificat d’instal.lació.

L´empresa subministradora pot realitzar, al seu càrrec, les verificacions que consideri oportunes, en el que fa referència al compliment de les prescripcions d’aquest Reglament.

Quan els valors obtinguts en l´esmentada verificació siguin inferiors o superiors als assenyalats respectivament per a l´aïllament i corrents de fuga a la ITC-BT-19, les empreses subministradores no poden connectar a les seves xarxes les instal.lacions receptores.

En aquests casos, han de fer una acta, en la qual consti el resultat de les comprovacions, la qual ha d´estar signada igualment pel titular de la instal.lació, donant-se´n per assabentat. Aquesta acta, en el termini més breu possible, s´ha de posar en coneixement de l´òrgan competent de la Comunitat Autònoma, que ha de determinar el que procedeixi.

Les proves possibles les tenim resumides a la taula.

Si es tracta d’una instal·lació de les que requereix inspeccions periòdiques i té subscrit un contracte de manteniment amb un instal·lador autoritzat, aquest ha de comunicar la baixa a l’EIC corresponent, ja sigui per motius de seguretat o per baixa temporal o definitiva.

Pel que fa a la destinació dels materials utilitzats, l’instal·lador els ha de reciclar convenientment, concretament els cables, els plàstics i les làmpades d’incandescència. En el cas de les làmpades de descàrrega, en totes les seves varietats, s’han de dipositar en els contenidors de qualsevol SIG (sistema integrat de gestió de residus, organitzacions sense ànim de lucre que s’encarreguen de tenir els contenidors a punt i gestionar-ne la retirada i el reciclatge del contingut) corresponent a la zona on es realitzi el treball. Vegeu localitzacions a internet a l’annex 1.

Cal consultar la normativa en detall per veure quins materials afecta exactament i quina nomenclatura utilitza.

Als efectes d’aquest Reial decret, els termes següents tenen la significació que es concreta en l’apartat 2.12, que cal llegir abans per entendre’l bé. En l’apartat 2.13 trobarem les mesures de prevenció i en l’apartat 2.14 tot allò necessari per saber on i com podem lliurar aquesta mena de residus.

Cada EIC ha d’elaborar un arxiu de les instal.lacions realitzades per les empreses instal.ladores amb les quals tingui signats contractes de control, i de les quals hagi recepcionat la documentació tècnica corresponent. Aquest arxiu s´haurà de fer en suport informàtic compatible amb el sistema informàtic del Departament de Treball i Indústria. També caldrà trametre la informació telemàtica a a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial o als òrgans Territorials competents, segons correspongui, dels expedients d’ampliacions i reformes, així com de les inspeccions periòdiques. El Departament de Treball i Indústria establirà, a les seves instruccions, les dades que cal registrar, les quals, com a mínim, seran les següents:

• Número d´expedient o registre de la instal.lació.
• Dades bàsiques de l´empresa instal.ladora.
• Data de posada en servei.
• Característiques tècniques bàsiques de la instal.lació.
• Accidents i causes de suspensió del servei.
• A més si s´escau, cal anotar:
• Empresa instal.ladora que té encarregat el manteniment.
• Data de la darrera inspecció periòdica, resultat i data de la propera inspecció.

A efectes de mantenir actualitzat l’arxiu d’instal·lacions, l´empresa instal·ladora autoritzada que realitzi el manteniment d’instal·lacions que requereixen inspeccions periòdiques, haurà de comunicar a l’EIC corresponent la data en que es fa càrrec d’aquest manteniment així com la data en que acabi la seva intervenció. També haurà de notificar-li qualsevol accident que es produeixi.