Resum

L’instal·lador electricista, a banda de conèixer la composició de les instal·lacions, també ha de ser capaç de dimensionar components i de calcular la secció del cable més adequada en cada cas. Per fer aquests càlculs és necessari conèixer la normativa adequada per a cada part de la instal·lació.

Per poder dimensionar els diferents cables elèctrics és imprescindible conèixer quina serà la Intensitat que hi circularà, i per tant, a quina potència donarà servei aquell cable. Pel cas d’un edifici d’habitatges, la previsió de potència es calcula:

Ptotal = Phabitatges + Pserveis generals + Plocals comercials + Pgaratge

Un cop es coneix la potència total de l’edifici, i per tant la Intensitat que hi circularà, s’haurà de dimensionar cada part de la instal·lació.

Es denominen instal·lacions d’enllaç les que uneixen la caixa general de protecció amb les instal·lacions d’interior de l’usuari. Comencen al final de la connexió de servei i acaben en els dispositius generals de comandament i protecció.

Les parts que constitueixen les instal·lacions d’enllaç són:

La caixa general de protecció (CGP): és la caixa que allotja els elements de protecció de les línies generals d’alimentació.
La línia general d’alimentació (LGA):és aquella que enllaça la CGP amb la centralització de comptadors.
Els elements per a la ubicació de comptadors (CC): es mesura el consum d’energia elèctrica.
La derivació individual (DI):és la part de la instal·lació que, partint de l’LGA, subministra electricitat a l’usuari final.
La caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP).

Els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP o DGMP).

Per a cadascuna d’aquestes parts hi ha un cable adient (unipolar o multipolar) i amb característiques diferents i un tipus d’instal·lació adequat (superficial, encastat, canal protector o soterrat). Els diferents tipus d’instal·lacions d’enllaç depenen de la distribució dels comptadors i poden ser:

Per a la col·locació del comptador per a un sol usuari.
Per a la col·locació de comptadors per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc.
Per a la col·locació de comptadors en forma centralitzada en un lloc, o per a la col·locació de comptadors en forma centralitzada en més d’un lloc.
Per a fer el dimensionament de qualsevol conductor s’han de tenir en compte 3 criteris:
- Criteri de la intensitat màxima admissible o d’escalfament
- Criteri de caiguda de tensió.
- Criteri de la intensitat de curtcircuit.

I s’agafarà la secció mínima que compleixi els 3 criteris. Si algun d’ells no es compleix, s’agafarà la secció normalitzada immediatament superior. Si fem referència a la caiguda de tensió, el REBT determina la caiguda de tensió màxima per a cada part de la instal·lació d’enllaç.

Un cop s’ha dimensionat la instal·lació d’enllaç, s’ha de detallar la instal·lació dintre de l’habitatge.

Els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP) s’han de situar tan a prop com sigui possible del punt d’entrada de la derivació individual al local o habitatge. L’interruptor de control de potència (ICP) és un dispositiu per controlar que la potència realment demanada pel consumidor no excedeixi la contractada. Els DGCP han de tenir, com a mínim, un interruptor general automàtic (IGA), un interruptor diferencial (ID) general, els dispositius de tall omnipolar i el dispositiu de protecció contra sobretensions.

Les instal·lacions d’interior de l’habitatge són els circuits que van des de la caixa de comandament i protecció fins als receptors (punts de llum, base d’endolls, electrodomèstics, etc.). Segons les característiques de l’habitatge, hi ha dos tipus d’electrificació:

Electrificació bàsica: els circuits per a aquest tipus d’electrificació són C1 és un circuit d’il·luminació; C2 és un circuit per a la presa d’endolls; C3, per a la cuina i el forn; C4, per al rentavaixelles, la rentadora i l’escalfador elèctric; i, finalment, C5, per a les preses d’endolls de la cuina i el bany.
Electrificació elevada: els circuits per a aquest tipus d’electrificació són C1, C2, C3, C4 i C5 que tenen la mateixa utilitat que per a l’electrificació bàsica; C8 és per a la calefacció elèctrica; C9 és per a l’aire condicionat; C10 és per a la instal·lació d’una assecadora; i C11 és per a circuits dedicats a la domòtica.

El Reglament electrotècnic per a baixa tensió baixa tensió, concretament en la ITC BT-25, ens indica els punts mínims d’utilització que s’han de tenir en compte per a cada estança segons les seves dimensions.

La importància del conductor de protecció, que serà de color groc-verd, és evident tant per a les preses de terra, com per a la protecció contra contactes indirectes. Les preses han de garantir, en tot moment, la seguretat de les persones, tal com es prescriu en la ITC BT-26.

Per poder instal·lar conductors i fer-ne la connexió, hi ha d’haver un quadre general de distribució en el qual han de constar tots les dades i característiques de la instal·lació i la persona o empresa que la va fer.

Amb la finalitat de protegir la seguretat de les persones davant el possible risc elèctric que suposa la presència d’aigua prop d’una instal·lació elèctrica, el REBT estableix en la ITC BT-27 una classificació de zones i divideix els locals o espais que contenen algun tipus de banyera o dutxa en quatre volums denominats 0, 1, 2 i 3.

Aquests espais queden ben delimitats per les quatre zones i en cadascuna es detalla el tipus de receptors i aparells elèctrics que es poden o no instal·lar i les normes i els índexs de protecció que han de complir perquè es puguin instal·lar a l’interior de cadascun dels quatre volums.

Dintre de les quatre zones el volum 0 és el més protegit, ja que representa el volum que pot estar totalment cobert d’aigua. A partir d’aquest volum es creen els límits dels tres restants que s’aniran afegint successivament a partir de l’anterior. A mesura que la tecnologia avança, apareixen nous elements de disseny com poden ser banyeres d’hidromassatge o plats de dutxa inserits al sòl i entre parets. El reglament també tracta de regular i normalitzar aquests nous espais i per això especifica una sèrie de normes amb diversos exemples il·lustrats dels volums corresponents de les situacions i instal·lacions més noves. Una de les mesures importants que cal tenir en compte és rebaixar la tensió nominal a MBTS (molt baixa tensió de seguretat) per així reduir el risc i el perill elèctric.

Un cop feta tant la instal·lació interior dels habitatges, com la general dels edificis, fer els coprovacions finals abans de la posada en servei. Si pensem en les diferents mesures a realitzar, també hi hem de pensar en les mesures per al manteniment de les instal·lacions.

Entre d’altres, caldrà verificar que la resistència de la connexió de terra de l’edifici és la que cal. Per això, tot instal·lador autoritzat cal que tingui l’aparell que pot fer aquesta mesura.

A més de la mesura de la resistència de la presa de terra, per posar en marxa una instal·lació cal fer altres mesures: corrent de fuita, comprovació de la intensitat de disparament dels diferencials, impedància de bucle i comprovació de la seqüència de fases. Aquestes mesures les ha de fer l’instal·lador en el que s’anomena verificació de la instal·lació. I també les fa, si escau, l’Administració o organisme de control acreditat per l’Administració. Aleshores ja no s’anomena verificació, s’anomena inspecció. Aquestes inspeccions tenen tres possibles resultats: favorable, condicionat o negatiu, depenent de la quantitat i gravetat dels defectes que es trobin a la instal·lació. Si el resultat de la instal·lació és favorable és perquè no hi ha cap defecte greu. És condicionat si té un defecte greu i cal corregir-lo abans de sis mesos per aconseguir el resultat de favorable. En el cas de tenir un defecte molt greu, la instal·lació no entrarà en servei i rebrà un resultat negatiu de la inspecció.

Per poder fer aquestes mesures de seguretat, sempre es recomana seguir les 5 regles d’or, que són:

Obrir amb tall visible totes les fonts de tensió
Enclavar o bloquejar si és possible els aparells de tall
Comprovar l’absència de tensió
Posada a terra i en curtcircuit
Senyalització de la zona de treball

En aquesta unitat, les ITC dels REBT que es veuen són les 4, 5, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 25, 26 i 27.