Dimensionament d'una instal·lació elèctrica en un edifici d'habitatges

L’energia elèctrica procedent de les centrals elèctriques es distribueix als centres de transformació d’alta tensió a baixa tensió per mitjans de xarxes de distribució. Els elements situats entre la distribució de la companyia elèctrica CGP i la instal·lació d’interior rep el nom d’instal·lació d’enllaç.

La instal·lació d’enllaç sempre se situarà per llocs d’ús comú, és a dir, que són de propietat de l’usuari i aquest serà el responsable de la seva conservació.

La instal·lació d’enllaç està composta per les següents parts:

• Caixa general de protecció (CGP).
• Línia general d’alimentació (LGA).
• Elements per a la ubicació de comptadors.
• Derivacions individuals (DI).
• Interruptor de control de potència i dispositius de comandament i protecció.

La instal·lació d’enllaç està composta de diferents elements: CGP, LGA, comptadors, DI i caixa de protecció. Segons el càlcul de secció o línia que vulguem calcular, la caiguda de tensió que es permet és diferent per a cada part de la instal·lació.

L’interior de la caixa general de protecció conté els elements de protecció de les línies generals de protecció.

S’han d’instal·lar preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs d’accés lliure i permanent. La seva situació s’ha de fixar de comú acord entre la propietat de l’edifici i l’empresa subministradora.

Quan la connexió de servei sigui aèria, es poden instal·lar en muntatge superficial a una altura sobre el terra compresa entre 3 i 4 m. Quan es tracti d’una zona en què estigui previst el pas de la xarxa aèria a subterrània, la caixa general de protecció s’ha de situar com si es tractés d’una connexió de servei subterrània.

Segons indica la ITC-BT-06 i ITC-BT-07, en tots els casos s’ha de procurar que la situació escollida estigui tan propera com sigui possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o, com a mínim, protegida adequadament d’altres instal·lacions com ara les d’aigua, gas, telèfon, etc.

La línia general d’alimentació és la que enllaça la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors.

En la figura podem observar com queda visualment la unió de la caixa general de protecció amb els fusibles de protecció (1), els fusibles de protecció dels habitatges de l’edifici (2) i la centralització de comptadors (3). D’una mateixa línia general d’alimentació es poden fer derivacions per a diferents centralitzacions de comptadors.

Les línies generals d’alimentació de manera general estaran compostes per tres fases i neutre i han d’estar constituïdes pel següent:

• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.
• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals només es pot obrir amb l’ajut d’un estri.

• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-EN 60439-2.
• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a aquest efecte.

Les canalitzacions han d’incloure en qualsevol cas el conductor de protecció.

El traçat de la línia general d’alimentació ha de ser tan curt i rectilini com sigui possible, i ha de discórrer per zones d’ús comú. Quan s’instal·lin a l’interior de tubs, el seu diàmetre ha de ser el que s’indica en la taula.

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conductors de fase, excepte quan es justifiqui que no hi pot haver desequilibris o corrents harmònics a causa de càrregues no lineals. A partir de la secció 25 mm² per a la fase i 16 mm² per a neutre, el diàmetre exterior del tub no està condicionat pel tipus de material del conductor (coure o alumini).

Els cables que cal fer servir, tres fases i un de neutre, han de ser de coure o alumini, unipolars i aïllats, i la seva tensió assignada ha de ser de 0,6/1 kV. Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat d’incendis. El cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Els tubs i canals de conducció de cables poden estar fabricats en PVC, o en altres materials, sempre que compleixin la característica de no propagador de la flama segons la norma que li correspongui.

Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció són els referits en la taula.

Els cables amb conductors d’alumini, que habitualment s’utilitzen per a instal·lacions singulars, corresponen al tipus RZ1-Al (AS), segons la norma UNE 21123-4.

Per al càlcul de la secció dels cables s’ha de tenir en compte tant la màxima caiguda de tensió permesa com la intensitat màxima admissible.

En la taula i taula s’indica la intensitat màxima admissible (A) en el conductor en funció de la secció del cable i del tipus d’instal·lació. Es basen en els valors donats en la norma UNE 20460-5-523 i en la ITC-BT-14, a la Guia Tècnica d’aquesta ITC (Taules A i B).

Els valors de la taula i taula es refereixen a tres conductors unipolars carregats per a una temperatura del terreny a 25 ºC per a instal·lacions soterrades i per a una temperatura ambient de 40 ºC per a la resta. Si escau, han d’aplicar-se els factors de correcció per agrupament o per temperatura ambient donats en la norma UNE 20460-5-523 i la ITC-BT-07.

La derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la línia general d’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari.

La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció.

Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per:

• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.
• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals només es pugui obrir amb l’ajut d’un estri.
• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-EN 60439-2.
• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a aquest efecte.

En funció del traçat de la línia general d’alimentació i de les característiques de l’edifici, s’escollirà el sistema més adequat d’entre els esmentats. Quan s’utilitzin cables multiconductors de tensió assignada 0,6/1 kV a l’interior de conductes tancats d’obra no cal que aquests s’allotgin a l’interior de tubs o canals protectores, encara que se’n recomana l’ús per minimitzar l’efecte dels fregaments, amb la qual cosa s’augmenten les propietats mecàniques i la instal·lació, i per facilitar la substitució i/o ampliació dels cables, principalment quan es disposen plaques tallafoc.

Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti ampliar la secció dels conductors instal·lats en un 100%. El nombre de conductors el fixa el nombre de fases necessàries per a la utilització dels receptors de la derivació corresponent i segons la seva potència, i cada línia porta el seu corresponent conductor neutre, així com el conductor de protecció. A l’efecte de considerar el nombre de fases que componguin la derivació individual, es té en compte la potència, que en monofàsic està obligada a subministrar l’empresa distribuïdora si l’usuari així ho desitja.

Els cables no han de presentar empalmaments i la seva secció ha de ser uniforme.

Els conductors que cal fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, i la seva tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Cal seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19.

Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals a l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de tensió assignada de 0,6/1 kV.

Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat contra incendis. Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Els tubs, canals i safates de conducció de cables poden estar fabricats en PVC o altres materials, sempre que compleixin la característica de no propagador de la flama segons la norma que li correspongui.

Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció de cables són els indicats en la taula.

La secció mínima ha de ser de 6 mm² per a cables polars, neutre i protecció i d’1,5 mm² per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell.

La secció dels conductors que s’utilitzarà s’establirà en funció de la previsió de càrrega de la instal·lació, del sistema d’instal·lació escollit i la caiguda de tensió.

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conductors de fase, exceptuant quan es justifiqui que no hi pugui existir desequilibris o corrents harmònics per càrregues no lineals. Per exemple, quan tots els receptors siguin trifàsics.

Per al càlcul de la secció dels conductors es té en compte la demanda prevista per cada usuari, que ha de ser com a mínim la fixada per la ITC-BT- 10 i la intensitat de la qual ha d’estar controlada pels dispositius privats de comandament i protecció i també la caiguda de tensió màxima admissible.

Així, per exemple, la secció del conductor depèn de la caiguda de tensió màxima admesa. Per a subministraments monofàsics varia segons si es tracta de:

• Comptadors concentrats en més d’un lloc, màxim admès: 0,5% de 230 V = 1,65 V.
• Comptadors totalment concentrats, màxim admès: 1% de 230 V = 2,3 V.
• Habitatges unifamiliars on no hi ha LGA, 1,5% de 230 V = 3,45 V.

El procés de càlcul ha de preveure els aspectes següents:

• Calcular la intensitat en funció de la previsió de càrregues.
• Selecció del sistema de canalització.
• Càlcul inicial de la secció per caiguda de tensió i per intensitat admissible del conductor.
• Determinació de les dimensions de la canalització.

Generalment la caiguda de tensió és el paràmetre crític per a l’elecció de la secció dels conductors de la derivació individual.

En la taula, taula, taula, taula i taula s’indica per, a cadascun dels tipus de cable, la intensitat màxima admissible en funció de la secció del cable i del tipus d’instal·lació.

Les taules es basen en la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40 ºC per als tubs encastats i en la ITC-BT-07 3.1.3, temperatura del terreny 25 ºC per als tubs soterrats.

Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar ubicats en:

• Mòduls (caixes amb tapes precintades).
• Plafons.
• Armaris. Els espais que continguin comptadors han de permetre la lectura directa tant dels comptadors i interruptors horaris, com de la resta de dispositius de mesura, quan sigui necessari. Les parts transparents que permeten la lectura directa han de ser resistents als rajos ultraviolats.

Actualment s’estan renovant els comptadors d’inducció per nous comptadors digitals que poden incloure fins i tot un mòdul de comunicacions per donar les lectures dels consums directament a les companyies subministradores (telegestió).

Els cables han de ser d’una tensió assignada de 450/750 V i els conductors de coure, de classe 2 segons la norma UNE 21022, amb aïllament sec, també han de ser no propagadors de l’incendi amb emissió de fums i opacitat reduïda.

La instal·lació d’enllaç pot tenir diferents tipus de distribucions segons la disposició dels comptadors: hi ha la configuració d’un comptador per a un sol usuari, la instal·lació de comptadors per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc, la col·locació de comptadors en forma centralitzada en un sol lloc i, finalment, la instal·lació de col·locació de comptadors de forma centralitzada des de més d’un lloc.

Es defineixen les instal·lacions d’interior com els diversos circuits que uneixen la caixa de comandament i protecció amb els receptors.

El valor de la caiguda de tensió es pot compensar entre la de la instal·lació d’interior i la de les derivacions individuals, de manera que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels límits especificats per a ambdues, d’acord amb el tipus d’esquema utilitzat.

En la figura hi ha un resum dels tres esquemes amb les tres parts de les quals estudiem les caigudes de tensió (LGA, DI i instal·lació d’interiors).

La compensació de les caigudes de tensió entre la instal·lació interior i la derivació individual es pot realitzar en ambdós sentits.

Si es necessita limitar la secció dels conductors a les instal·lacions d’interior per evitar d’aquesta manera els problemes de connexió dels conductors amb els mecanismes i aparells receptors, es recomana augmentar la caiguda de tensió en el tram de la instal·lació interior i sobredimensionar la secció dels conductors de la derivació individual.

Quan la caiguda de tensió als circuits de la instal·lació interior sigui inferior al límit admissible, per exemple en habitatges petits, se’n podrà compensar el valor amb la derivació individual.

En instal·lacions interiors, per tenir en compte els corrents harmònics deguts a càrregues no lineals i possibles desequilibris, llevat que hi hagi justificació per càlcul, la secció del conductor neutre ha de ser com a mínim igual a la de les fases.

Les instal·lacions màximes admissibles es regeixen pel que indiquen la norma UNE 20460-5-523 i el seu annex addicional.

En la taula es recullen totes les seccions normalitzades dels conductors disponibles al mercat.

Consulteu la taula 1 de l’apartat 2.2.23 de la ITC-19 del REBT que detalla la intensitat màxima admissible per a una temperatura ambient de l’aire de 40 ºC i per a diferents mètodes d’instal·lació, agrupaments i tipus de cables. Per a altres temperatures, mètodes d’instal·lació, agrupaments, i tipus de cable, així com per a conductors soterrats, consulteu la norma UNE 20460-5-523.

La taula 1 de la ITC-BT-19 correspon a l’apartat 11.2 de l’esmentada norma UNE 20460-5-523. Presenta de manera simplificada la resta de taules de la norma, de manera que en determinats casos s’han agrupat en la mateixa columna diferents tipus de cable i diferents tipus d’instal·lació amb valors d’intensitats admissibles que són pràcticament iguals. Per tant, la columna esquerra, que correspon al “tipus d’instal·lació” (de A fins a G), comprèn més sistemes que el croquis i la seva explicació adjunta de la taula 11 de la ITC 19.

En la taula i a la 1 de la ITC-BT-19, la referència a conductor aïllat s’ha d’entendre com a conductor i aïllament, i la referència a cable com a conductor o conductors aïllats amb coberta.

En la taula s’indiquen els tipus d’instal·lació a què s’apliquen les prescripcions de la taula de la ITC-BT-19.

La determinació reglamentària de la secció d’un cable consisteix a calcular la secció mínima normalitzada que satisfà simultàniament les tres condicions següents:

• Criteri de la intensitat màxima admissible o d’escalfament: la temperatura del conductor del cable, treballant a plena càrrega i en règim permanent, no haurà de superar en cap moment la temperatura màxima admissible assignada dels materials que s’utilitzen per a l’aïllament del cable. Aquesta temperatura s’especifica en les normes particulars dels cables i sol ser de 70 °C per a cables amb aïllament termoplàstics i de 90 °C per a cables d’aïllament termoestables.
• Criteri de caiguda de tensió: la circulació de corrent a través dels conductors ocasiona una pèrdua de potència transportada pel cable i una caiguda de tensió o diferència entre tensions en l’origen i l’extrem de la canalització. Aquesta caiguda de tensió ha de ser més baixa que els límits marcats pel Reglament per a baixa tensió en cada part de la instal·lació, amb l’objecte de garantir el funcionament dels receptors alimentats pel cable. Aquest criteri sol ser determinant quan les línies són de llarga longitud, com per exemple en derivacions individuals quan alimentin els últims pisos en un edifici d’una certa altura.
• Criteri de la intensitat de curtcircuit: la temperatura que pot aconseguir el conductor del cable, com a conseqüència d’un curtcircuit o d’una sobreintensitat de curta durada, no ha de sobrepassar la temperatura màxima admissible de curta durada (per a menys de 5 segons) assignada als materials utilitzats per a l’aïllament del cable. Aquesta temperatura s’especifica en les normes particulars dels cables i sol ser de 160 °C per a cables amb aïllament termoplàstic i de 250 °C per a cables amb aïllament termoestables.

Aquest criteri és determinant per a instal·lacions de mitjana i alta tensió, però en el nostre cas per a instal·lacions de baixa tensió hi ha les proteccions de sobreintensitat que limiten la durada del curtcircuit a temps molts breus i a més a més les impedàncies dels cables fins al punt del curtcircuit limiten la intensitat de curtcircuit.

L’expressió que s’utilitza per al càlcul de la caiguda de tensió que es produeix en una línia s’obté considerant el circuit equivalent d’una línia curta (inferior a 50 km), com el que es mostra en la figura, juntament amb el seu diagrama vectorial (figura).

A causa del petit valor de l’angle , que es correspon amb l’angle que hi ha entre les tensions a l’origen i a l’extrem de la línia, es pot assumir sense cometre pràcticament cap error que el vector Uu1 és igual a la seva projecció horitzontal, i és, per tant, el valor de la caiguda de tensió.

Com que la potència transportada per la línia és, en trifàsic:

I en monofàsic:

N’hi ha prou de substituir la intensitat calculada en funció de la potència en la primera fórmula, i tenir en compte que en trifàsic la caiguda de tensió de línia serà l’arrel de tres vegades la caiguda de tensió de fase calculada segons ella, i que en monofàsic caldrà multiplicar-la per un factor de dos per tenir en compte tant el conductor d’anada com de retorn.

Caiguda de tensió en trifàsic:

Caiguda de tensió en monofàsic:

on:

• ΔU_I = caiguda de tensió de línia en monofàsic en volts
• ΔU_I = caiguda de tensió en trifàsic en volts
• R = resistència de la línia en Ω
• X = reactància de la línia en Ω
• tan φ = tangent de l’angle corresponent al factor de potència de la càrrega
• P = potència en watts transportada per la línia
• U_u1 = tensió de la línia, sigui trifàsica (400 V) o monofàsica (230 V)

La reactància X dels conductors varia amb el diàmetre i la separació entre els conductors. En el cas de xarxes de distribució aèries trenades, la reactància és sensiblement constant, ja que els conductors estan reunits en feix, essent de l’ordre de X = 0,1 Ω/km, valor que es pot utilitzar per als càlculs sense error apreciable. En el cas de xarxes de distribució subterrànies, encara que se solen obtenir valors del mateix ordre, és possible el seu càlcul en funció de la separació entre conductors, determinant el que es coneix com a separació mitjana geomètrica entre ells.

Per a seccions més petites o iguals a 120 mm², com que és el més habitual tant en instal·lacions d’enllaç com en instal·lacions interiors, la contribució a la caiguda de tensió per efecte de la inductància és menyspreable enfront de l’efecte de la resistència.

Així doncs, les fórmules de la caiguda de tensió anteriors es poden simplificar de la següent manera:

• Caiguda de tensió en trifàsic:

• Caiguda de tensió en monofàsic:

Considerant l’efecte proximitat i l’efecte pell menyspreable per a instal·lacions d’interior i d’enllaç, així com treballant amb l’invers de la resistivitat que es denomina conductivitat (que es representa amb la lletra grega gamma γ , i en unitats m/Ω* mm². A més a més se sol utilitzar la lletra e per designar la caiguda de tensió en volts i la lletra U per designar la tensió de línia (400 V o 230 V). Amb aquestes simplificacions s’obtenen les expressions següents per determinar la secció.

Per a receptors trifàsics:

Per a receptors monofàsics:

On la conductivitat es pot prendre de la taula.

Els límits reglamentaris de tensió són detallats en les ITC-BT-14, ITC-BT- 15 i ITC-BT-19, i són les que es veuen en la taula, taula i taula.

Per entendre com fer càlculs de secció de conductors ens centrarem en dos exemples: el càlcul de la línia general d’alimentació i el càlcul d’una derivació individual.

Un edifici destinat a habitatges i locals comercials té una previsió de càrregues de P = 145.500 W. Es projecta instal·lar una única centralització de comptadors, i es tracta de calcular la secció del cable LGA que va des de la caixa general de protecció ubicada a la façana de l’edifici fins a la centralització de comptadors, ubicada a la planta baixa de l’edifici. L’edifici té unes zones comunes amb jardins i piscina, i resulta una longitud d’LGA de 40 m. L’LGA discorre a l’interior d’un tub soterrat, ja que és necessari passar pel jardí de les zones comunes de l’edifici.

Per calcular la línia general d’alimentació haurem de tenir en compte els següents punts:

1) Elecció del tipus de cables: Segons la taula extreta de la ITC 14, els cables que cal utilitzar han de ser unipolars de tensió assignada 0,6/1 kV, no propagador de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Per tant, s’han d’utilitzar cables normalitzats d’un dels tipus que veiem en la taula.

En ambdós casos, en tractar-se d’aïllaments termoestables, la temperatura màxima admissible del conductor en servei continu serà de 90 ºC.

2) Càlcul de la secció

Per calcular la secció hem de seguir els següents passos:

• Es calcula la intensitat amb l’aplicació de la següent fórmula:

on es pren cos 0,85 a falta de dades.

• Es calcula la caiguda de tensió reglamentària per a aquesta instal·lació o bé s’extreu de la taula 18. En aquest cas ens dóna el següent valor:

• Es calcula la secció del cable per a circuit trifàsic, que correspon a una secció normalitzada superior de 185 mm²:

3) Comprovació

Es comprova que per a aquesta secció el conductor és capaç de suportar la intensitat prevista en funció de les seves condicions d’instal·lació. Per això anem a la taula d’aquesta unitat i comprovem la intensitat màxima admissible.

Per a 185 mm², té una intensitat màxima admissible per a tubs soterrats de 384 A; per tant, aguanta perfectament els 247,07 A que ens donava en els càlculs; per tant, la secció de 185 és la correcta per al disseny d’aquesta línia general d’alimentació.

La secció del neutre ha de ser 50% de la secció del conductor; per tant aquesta secció serà de 95 mm².

Una derivació individual que alimenta un habitatge de 90 m² amb un grau d’electrificació bàsica, per tant, té assignada una potència prevista de 5.750 W, una longitud de 25 m, des de la canalització de comptadors totalment centralitzats fins al quadre de comandament i protecció. La canalització la fem en conductes tancats d’obra de fàbrica.

Per calcular la derivació individual haurem de tenir en compte els següents punts:

Segons la taula de la ITC-BT-14, els cables de la derivació individual han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Per tant, s’han d’utilitzar cables normalitzats d’un dels tipus que veiem en la taula.

En ambdós casos, en tractar-se d’aïllaments termoestables, la temperatura màxima admissible del conductor en servei continu serà de 70 ºC.

Es calcula la intensitat aplicant-ne la fórmula:

on es pren cosφ = 0,85 a falta de dades.

Es calcula la caiguda de tensió reglamentària per a aquesta instal·lació o bé s’extreu de la taula. En aquest cas ens dóna el següent valor:

Es calcula la secció del cable per a circuit monofàsic, que correspon a una secció normalitzada superior de 16 mm²:

Es comprova que per a aquesta secció el conductor és capaç de suportar la intensitat prevista en funció de les seves condicions d’instal·lació.

Per a això anem a la taula que és una reproducció de la taula d’aquesta mateixa unitat, i comprovem la intensitat màxima admissible.

Per a 16 mm², té una intensitat màxima admissible per a conductes tancats d’obra de fàbrica monofàsic de 91 A; per tant, suporta perfectament els 29 A que ens donava en els càlculs i la secció de 16 és la correcta per al disseny de derivació individual.

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conductors de fase, exceptuant quan es justifiqui que no hi pugui haver desequilibris o corrents harmònics per a càrregues no lineals. Per exemple, quan tots els receptors siguin trifàsics.

Per als subministraments de baixa tensió, com és el cas d’un edifici, s’ha de garantir la connexió i utilització segura dels receptors usats habitualment i que futurs augments de la potència demanada pels usuaris no tingui com a conseqüència immediata la necessitat de modificar la instal·lació. La previsió de càrregues serveix també per dimensionar la capacitat de subministrament de les línies de distribució de les companyies elèctriques, així com la potència que cal instal·lar al centre de transformació.

Quan es calcula la potència d’un edifici, s’ha de tenir en compte quin serà l’espai que serà utilitzat per a habitatges i quin per a locals comercial o petites indústries, ja que no és el mateix subministrar per a un edifici de 5 habitatges més una botiga, que per a un edifici de 20 habitatges més un taller mecànic als baixos. Es preveu clarament que serà molt més alt el requeriment elèctric del segon edifici.

Les previsions de càrrega establertes són els valors teòrics mínims per considerar. Per tant, en cas de conèixer la demanda real dels usuaris, és necessari utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.

Per tant,

La càrrega d’habitatges és la càrrega corresponent a la mitjana aritmètica de les potències màximes previstes a cada habitatge, pel coeficient de simultaneïtat de la taula, segons el nombre d’habitatges.

Segons les dimensions i característiques dels habitatges, hi ha 2 tipus de grau d’electrificació:

• Bàsica: amb una previsió de potència mínima de 5.750 W.
• Elevada: amb una previsió de potència mínima de 9.200 W.

La càrrega corresponent als serveis generals és la suma de la potència prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de calor i fred, grups de pressió, enllumenat del portal, caixa d’escala i espais comuns i en tot el servei elèctric general de l’edifici sense aplicar cap factor de reducció per simultaneïtat (factor de simultaneïtat = 1).

En la taula s’indiquen els valors típics de les potències dels elevadors segons especifica la Norma tecnològica de l’edificació ITE-ITA.

Per a l’enllumenat de portal i altres espais comuns es pot fer una estimació de consum en la taula.

La càrrega corresponent a locals comercials i oficines es calcula considerant un mínim de 100 W per m² i planta, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

La càrrega corresponent a garatges es calcula considerant un mínim de 10 W per m² i planta per a garatges amb ventilació natural i de 20 W per als de ventilació forçada, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

Quan, en aplicació de l’NBE-CI-96, calgui un sistema de ventilació forçada per a l’evacuació de fums d’incendi, s’ha d’estudiar de forma específica la previsió de càrregues.

En general, la demanda de potència ha de determinar la càrrega que cal preveure en aquests casos que no pot ser mai inferior als següents valors:

• Edificis comercials o oficines. Es calcula considerant un mínim de 100 W per m² i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 W i coeficient de simultaneïtat 1.
• Edificis destinats a concentració d’indústries. Es calcula considerant un mínim de 125 W per m² i planta, amb un mínim per local de 10.350 W a 230 W i coeficient de simultaneïtat 1.