Altres tipus d'instal·lacions elèctriques especials

Els vehicles amb caravanes i les autocaravanes es troben equipades a l’interior amb tots els serveis necessaris per fer totes les activitats de la vida diària, des de l’equipament higiènic com poden ser dutxes i aigua calenta, passant per adequacions climàtiques com bombes de calor i aire condicionat, i també serveis més bàsics com ara la il·luminació i preses de corrent altern.

L’estacionament estable de les caravanes i les autocaravanes es fa en instal·lacions que s’anomenen parcs de caravanes equipades amb quadres elèctrics que distribueixen el corrent per poder subministrar l’energia que els serveis esmentats necessiten.

La norma UNE 20460-7-708 estableix en el seu àmbit d’aplicació les definicions següents, que acoten l’aplicació particular de les prescripcions a l’espai on es poden instal·lar una o més d’una caravana amb la nomenclatura següent:

• Camp de caravanes: la parcel·la de terreny que pot ser ocupada per una tenda de campanya o per un vehicle habitable d’esbarjo.
• Parc de caravanes: àrea de terreny que conté dos o més camps de caravanes.

Pel que fa als elements que converteixen en especials el tipus d’instal·lacions en parcs de caravanes, cal considerar primer els dos espais principals en què podríem dividir aquestes finques i, després, observar-ne les característiques distintives.

Els parcs de caravanes es poden dividir en els dos espais següents:

• Espai destinat al trànsit de vehicles
• Espai destinat a la instal·lació de les tendes i caravanes

La característica més rellevant de les caravanes considerades com a vehicles és el gran volum. Les caravanes són vehicles preparats per habitar-los amb el màxim de comoditats i amb la intenció d’assemblar-se el màxim possible a un habitatge. Això obliga que l’usuari hagi de poder circular pel seu interior amb la tranquil·litat de no haver d’adoptar cap postura forçada ni estranya. Així doncs, hi ha una sèrie d’elements que cal considerar:

• En primer lloc, l’alçària, en conseqüència, ha de ser molt superior a la d’un vehicle convencional. Si tenim en compte que l’alçada mitjana de la població oscil·la, més o menys, entre 1,60 m i 1,90 m, és fàcil establir que l’alçària mínima interna de les caravanes haurà de ser de 2 m. Això farà que la caravana en el seu conjunt superi amb escreix els 3 m d’alçària. Aquest serà el primer element a considerar en les instal·lacions elèctriques en parcs de caravanes, ja que restringeix la distribució aèria dels conductors a una altura suficient perquè no interfereixi en la circulació dels vehicles.
• En segon lloc, caldrà preveure les zones on els usuaris fixaran les tendes i totes les altres instal·lacions i serveis associats. Una instal·lació o servei associat a una caravana o a una tenda és, per exemple, la glorieta on s’ubicaran els aparells de cuina. O també el terra de l’exterior de la tenda folrat amb materials més confortables com la moqueta o revestiments de plàstic. Tots aquests aparells i elements associats aniran fixats amb claus i piquetes que es clavaran a terra. De la mateixa manera que l’alçària dels vehicles era un element limitador en les instal·lacions, la profunditat del traçat de la distribució dels cables soterrats serà un punt a considerar.
• Finalment, la necessitat de dotar de tots els elements de comoditat l’interior de les caravanes ens obligarà a subministrar l’energia elèctrica necessària que les abasteixi dels serveis bàsics elèctrics com ara la llum, bases de presa de corrent i aigua calenta. El subministrament caldrà fer-lo mitjançant cables de distribució amb unes característiques determinades però, sobretot, caldrà organitzar bé la col·locació dels quadres de distribució de manera que el desplegament dels cables faciliti la convivència amb la resta de finques i eviti els accidents provocats per la presència d’elements en el recorregut dels desplaçaments tant de les persones com dels vehicles.

La tensió de servei d’alimentació dels quadres de distribució dels parcs de caravanes no pot superar els 230 V de corrent altern monofàsic o els 400 V de corrent altern trifàsic. Es reserva la distribució del corrent altern trifàsic per als vehicles d’esbarjo que, ateses les seves característiques de més consum, necessiten un subministrament elevat de corrent.

Pel que fa als circuits de canalització i distribució de l’alimentació que van de la fase a partir de la qual es pren l’alimentació fins al quadre de distribució, han de ser preferiblement subterranis perquè una distribució subterrània és el sistema que presenta menys riscos mecànics.

Per a les conduccions subterrànies cal soterrar els cables a una profunditat mínima de 60 cm. El seu traçat ha de recórrer vies apartades de qualsevol camp de caravanes, i han d’estar especialment allunyades de les zones del terreny on es claven les piquetes amb les quals es fixen les tendes de campanya a terra. En cas de no poder evitar aquestes zones, cal reforçar el conductor i la canalització amb elements de protecció mecànica addicional.

Pel que respecta a les conduccions de distribució aèria, com es veu en la figura amb la distribució dels elements i les seves distàncies mínimes prescrites, el cable s’ha de situar a una altura mínima de 6 m sobre el terreny arreu on pugui circular un vehicle per evitar que les caravanes arrosseguin els cables. A la resta de superfícies, l’altura mínima per la qual es pot tirar el cable ha de ser de 3,5 m, és a dir, una distància que impedeix l’accés al cable de qualsevol persona dreta amb els braços estirats enlaire.

Els suports encarregats de sostenir la instal·lació aèria s’han de col·locar de manera que la col·lisió amb els vehicles sigui molt poc probable. Així doncs, la seva situació hauria d’evitar els camins en què hi pugui haver trànsit de vehicles. En cas de situar els suports en indrets on hi ha risc de topada durant la circulació de les caravanes, els pals han d’estar protegits per evitar que s’hi puguin produir danys que en redueixin o minvin les prestacions mecàniques de suport per als conductors.

Els quadres de distribució s’han de localitzar en un indret adjacent al parc de caravanes i no més lluny de 20 m de la connexió ubicada al vehicle d’esbarjo que cal alimentar. Cada quadre no pot portar més de quatre bases de presa de corrent per evitar els encreuaments perillosos dels cables que interconnecten el quadre amb els vehicles.

L’objectiu de la instal·lació dels quadres de distribució als parcs de caravanes és alimentar els vehicles per al seus serveis elèctrics. No té sentit, doncs, que l’usuari no hi tingui accés a l’hora de connectar-hi la caravana. En aquesta línia, és raonable que no s’admetin les mesures de protecció basades en l’obstaculització ni la ubicació d’elements que impedeixin l’accés a la instal·lació.

Pel que fa a les mesures de protecció contra els contactes indirectes, cal considerar quina ha de ser la ubicació de la instal·lació per poder copsar el sentit de les restriccions. Els quadres s’han de col·locar a zones preparades per a l’aparcament estable de caravanes i vehicles d’esbarjo, normalment en finques enjardinades i resguardades del sol gràcies a l’ombra d’arbres i plantes que s’han plantat amb aquesta finalitat. Aleshores, el sòl és de terra i, en conseqüència, conductor. El fet que el terra sigui conductor fa que el contacte indirecte amb elements actius provoqui immediatament un xoc elèctric amb la persona per mitjà del circuit format pel seu cos i el terra de la instal·lació.

La taula resumeix les prescripcions sobre el xoc elèctric d’acord amb allò que dicta la ITC-BT-24.

El material elèctric instal·lat a l’exterior ha de complir les exigències de protecció contra les influències externes segons el grau de protecció establert a continuació:

• Un índex IPX4. Els aparells han de presentar aquest grau de protecció pel que fa a la presència d’aigua.
• Un índex IP3x. Els aparells han de presentar aquest grau de protecció pel que fa a la presència de cossos sòlids estranys.
• Un índex IK08. Els aparells han de presentar aquest grau de protecció pel que fa a la protecció contra impactes.

El materials elèctrics instal·lats a l’exterior han de ser:

• Bases de presa de corrent. Cada base de presa de corrent i el quadre que les protegeix han de tenir un grau de protecció corresponent, com a mínim, a l’índex IP44.
• Cable d’interconnexió. El mitjà d’interconnexió entre les bases de presa de corrent del camp de caravanes i la del vehicle d’esbarjo que s’hi vol connectar ha de constar dels elements següents:
  • Els terminals d’acord amb el que prescriu la norma EN-60309-2.
  • Un cable flexible del tipus H07RN-F –cables de goma flexible tant en l’aïllament com en la coberta– o equivalent, dotat amb un conductor de protecció amb les característiques següents:
    • Longitud màxima de 25 m.
    • Identificació amb el codi de colors establert.
    • Una secció mínima per a una intensitat de corrent de 16 A de 25 mm² per a conductors de coure, o un valor equivalent segons el material conductor que s’empri.

La figura mostra un exemple d’alimentació 2P+T entre el punt d’alimentació del camp de caravanes i el del vehicle d’esbarjo.

Quan els vaixells arriben a port, han de poder alimentar els circuits interiors propis de les embarcacions com podem ser els d’il·luminació o de subministrament de corrent als aparells de mesura, i també han de poder recarregar els seus sistemes d’acumuladors elèctrics.

Tots dos procediments es duen a terme mitjançant instal·lacions situades als punts d’amarratge propers al mar perquè les embarcacions s’hi puguin connectar fàcilment des de l’aigua.

Els riscos elèctrics que presenten aquest tipus d’instal·lacions, a banda dels ja coneguts xocs elèctrics per contactes directes i indirectes, deriven de la proximitat de l’aigua, fet que obliga a un aïllament dels equipaments contra la inserció de líquid al seu interior.

En general, l’alimentació que s’ha de subministrar a les embarcacions és de 230 V eficaços en corrent altern.

Quadre de distribució. El quadre de distribució que ha d’alimentar l’embarcació d’esbarjo s’ha de col·locar al més a prop possible dels amarratges que cal alimentar. Per a la distribució de l’energia elèctrica als quadres de distribució no es permet cap línia aèria sinó que la forma de conducció de l’energia ha de ser obligatòriament subterrània.

El quadre de distribució ha d’estar fixat sobre l’escullera a una distància mínima d’1 m sobre el nivell de la plataforma on està fixat per evitar els efectes nocius de les esquitxades d’aigua, tot i la protecció contra la intrusió de líquids que li correspongui. La figura exposa alguna d’aquestes prescripcions per als quadres de distribució d’un port.

Bases de presa de corrent. Les bases de presa de corrent encarregades de subministrar el corrent que necessita l’embarcació han d’estar protegides amb un dispositiu contra les sobreintensitats superiors o iguals a 16 A. Aquesta mesura de protecció ha de ser individual per a cadascuna de les bases de corrent que hi hagi al quadre de distribució.

De la mateixa manera, les bases han d’estar protegides amb un dispositiu de corrent diferencial-residual no superior a 30 mA.

Cada base de presa de corrent ha d’estar proveïda d’un dispositiu de protecció individual i no es permet que un mateix dispositiu protegeixi més d’una base de corrent.

L’ús de diferents fases d’alimentació mitjançant bases de presa de corrent inicialment preparades per subministrar 230 V en corrent altern permetria accedir a 400 V sense les mesures de protecció adequades.

Quan s’utilitza una tensió de servei molt baixa (MBTS) sigui quina sigui la protecció contra els contactes directes, aquesta ha d’estar assegurada per un aïllament capaç de suportar un assaig dielèctric de 500 V durant un minut. En qualsevol cas, no s’admet la protecció per mitjà d’obstacles ni posant-la fora de l’abast.

Si s’utilitza una protecció per tall de l’alimentació contra els contactes indirectes, aquesta protecció ha d’anar assegurada al seu torn per una altra protecció de tall diferencial-residual. El Reglament deixa sense determinar quin és el corrent mínim, tot i que es recomana l’ús de dispositius de tall diferencial-residual de 30 mA com a valor de referència vàlid per a la protecció de les persones.

Òbviament, les esculleres i els pantalans mai no es construeixen a partir de materials conductors sinó que generalment s’utilitzen altres materials com són la fusta, la pedra o el ciment, considerats més útils per la seva resistència a la corrosió que provoca el contacte amb l’aigua. Per aquest motiu, pel que fa al Reglament, aquestes instal·lacions es consideren locals no conductors, la qual cosa ens impedeix utilitzar les connexions equipotencials no unides a terra com a mètode de protecció contra els contactes indirectes.

En la taula trobarem el resum de les prescripcions sobre el xoc elèctric tal com les refereix la ITC-BT-24 en els punts que l’articulen.

Els equips elèctrics han de tenir com a mínim el grau de protecció IPX6, llevat del cas que estiguin tancats en un armari que tingui aquest grau de protecció i no es pugui obrir sense utilitzar eines o estris específics.

Canalitzacions i cables elèctrics. Heu de tenir present que la conducció de l’alimentació fins als quadres de distribució és obligat fer-la per vies subterrànies, ja que no es permet la conducció aèria.

En cas de preveure que les canalitzacions poden entrar en contacte amb l’aigua, els cables que s’utilitzin han de complir el que disposen les normes UNE 21166 o 21027 segons sigui la tensió assignada del cable.

Als ports i marines cal utilitzar algun d’aquests materials:

• Cables amb conductors de coure amb aïllament i coberta a l’interior de:
  • conductes flexibles no metàl·lics
  • conductes no metàl·lics rígids de resistència alta
  • conductes galvanitzats de resistència mitjana o alta
• Cables amb aïllament mineral i coberta de protecció en PVC
• Cables amb armadura i coberta de material termoplàstic o elastòmer

Bases de presa de corrent. L’alimentació que s’entrega en els quadres de distribució de ports i marines per a les embarcacions d’esbarjo ha de ser de 230 V en corrent altern monofàsic en la majoria de situacions, llevat dels vaixells i iots de gran consum elèctric, als quals s’ha de subministrar una tensió de 400 V de corrent altern trifàsic. Les característiques que han de complir les bases de presa de corrent són les següents:

• Tensió assignada de 230 V
• Intensitat assignada de 16 A
• Nombre de pols: 2 pols i presa de terra
• Grau de protecció: índex IP X6

Connexió als vaixells d’esbarjo. El dispositiu de connexió del quadre de distribució a les embarcacions d’esbarjo està compost pels elements següents:

• Una clavilla que servirà per connectar-se al quadre i que ha de tenir les característiques establertes per a les bases de presa de corrent.
• Un cable flexible del tipus H07RN-F, que ha d’estar unit de manera estable a l’embarcació mitjançant un connector adequat també a les característiques esmentades. La longitud del cable que ha d’unir l’embarcació amb el quadre de distribució de l’alimentació ubicat al port no ha de ser superior a 25 m i no pot tenir cap altra connexió intermèdia ni cap embrancament al llarg de tota la seva longitud.

Quan un moble disposa d’il·luminació interior cal considerar tots els efectes i totes les conseqüències que, d’una banda, la circulació de corrent i, de l’altra, l’escalfor de les làmpades poden tenir sobre el mobiliari.

La il·luminació en mobles ser en dos àmbits diferenciats en funció de les condicions ambientals en les quals es trobi la instal·lació_

• En primer lloc, considerarem les llumetes que es col·loquen en mobles de qualsevol classe, inclosos els mobles de despatx, taulells, expositors, plafons fixos, plafons mòbils o anàlegs. Per a aquest tipus de situacions cal considerar els riscos que presenten el pas del corrent i l’escalfor intrínsecs a la conducció elèctrica a l’interior d’un material conductor com és la fusta, element molt comú, tot i que no l’únic, en la fabricació de mobles.
• L’altre àmbit es la il·luminació als mobles, miralls i elements situats a la cambra de bany o en locals que contenen una banyera o una dutxa. En aquest cas, l’element principal a considerar és la humitat i la presència d’aigua a les instal·lacions elèctriques.

Així doncs, cal diferenciar entre els mobles destinats a cambres de bany i els mobles que s’han d’instal·lar en locals i recintes exempts d’humitat i aigua.

Aquest apartat tracta de les instal·lacions elèctriques que s’han de situar en mobles que no hagin de ser col·locats en cambres de bany o en locals que contenen una banyera o una dutxa, és a dir, les instal·lacions formades, en la majoria dels casos, pels aparells i els conductors necessaris per il·luminar l’interior del moble o dotar-lo d’una base de presa de corrent.

Exemples de mobles susceptibles de rebre aquest tipus d’instal·lacions són les llibreries, les taules de despatx, els llits, els armaris, els aparadors o els mobles de la cuina i mobles per a la televisió.

Els equips i els accessoris elèctrics han d’estar situats tenint en compte les restriccions mecàniques i tèrmiques a què poden estar sotmesos (figura).

Caixes per a la presa de corrent. El primer element a considerar és la caixa que ha de allotjar la presa de corrent que subministrarà l’energia elèctrica a tota la instal·lació. Independentment de les característiques específiques, la connexió ha d’estar col·locada de manera que quedi protegida contra qualsevol dany mecànic. El Reglament estableix que les connexions de la instal·lació s’han de fer mitjançant preses de corrent d’unes característiques determinades.

Cables. Els cables han d’estar convenientment protegits contra qualsevol dany i en especial contra la tracció i la torsió, motiu pel qual s’han de col·locar dispositius especials antitracció als punts de penetració dels aparells pròxims a les connexions. De la mateixa manera, els cables han de recórrer l’interior del moble sense patir doblecs importants que puguin afectar l’aïllament del conductor i provocar escalfaments potencialment perillosos.

Reactàncies, transformadors i estabilitzadors. La majoria de les bombetes que s’instal·len als mobles treballen a un voltatge diferent de la tensió de servei alterna disponible a l’interior de les cases. Generalment, es tracta de làmpades de tensió alterna de 24 V que necessiten un transformador extern que redueixi els 230 V de tensió de la xarxa al seu voltatge de funcionament.

També es pot donar el cas de conjunts de llums no incandescents que, per engegar-se, necessitin una descàrrega inductiva mitjançant una reactància externa. En aquest cas, el dispositiu que cal afegir a la instal·lació és o bé la reactància o bé un estabilitzador. En qualsevol cas, és comuna la presència d’algun equip auxiliar que també s’ha d’instal·lar a l’interior del moble, de manera que si falla en algun moment, això pot representar un risc addicional.

Receptor. El circuit es tanca amb un receptor consistent en la majoria dels casos en un llum. Els llums o els conjunts de llums han d’estar calculats i seleccionats perquè durant el seu funcionament no escalfin excessivament amb la calor generada la part del moble que els circumda, i per evitar el deteriorament de la fusta o del material de què estigui fet el moble. Cal anar amb cura, doncs, de no utilitzar bombetes de massa potència només amb la intenció d’augmentar la il·luminació del moble sense tenir en compte les complicacions que això pot portar.

Microruptor. També cal considerar la incorporació d’un microruptor que interrompi l’alimentació de la bombeta en cas que hi hagi possibilitats de produir-se un escalfament excessiu en el moment en què el moble queda tancat. Per exemple, seria el cas d’un llit plegable amb una font d’il·luminació accessible només quan el moble estigués desplegat i que s’apagués automàticament en el moment de plegar-lo.

La taula resumeix les prescripcions que dicta la ITC-BT-24 sobre el xoc elèctric per contactes directes i indirectes tot basant-nos en les causes d’accidentabilitat mostrades en la figura.

Els cables es poden col·locar en tubs, a l’interior de canals protectores o poden ser conduïts per l’interior del moble a través de canals prefabricades que es preparin a l’interior de l’estructura del moble en el moment de ser fabricat.

Les canalitzacions han de ser conformes a allò que indica la ITC-BT-21 sobre tubs i canals protectores.

Els cables que es poden utilitzar són els següents:

• Cable flexible aïllat amb goma, equivalent com a mínim al tipus H05RR-F, és a dir, un cable de tensió assignada entre 300 V i 500 V, conductor de coure de classe 5 i amb aïllament i coberta de propilè.
• Cable flexible aïllat amb policlorur de vinil (PVC), equivalent com a mínim al tipus H05VV-F, és a dir, un cable de tensió assignada entre 300 V i 500 V, amb conductor de coure classe de 5 i amb aïllament i coberta de policlorur de vinil (PVC).

La secció mínima que han de tenir els cables que s’utilitzen en les instal·lacions elèctriques en mobles que no s’instal·len en cambres de bany ha de se ser:

• De 0,75 mm² de coure (Cu) –o la secció equivalent corresponent a d’altres materials conductors com l’alumini (Al)– només per a la instal·lació d’enllumenat i amb conductors flexibles, si el moble no du cap base de presa de corrent, i si la longitud total del cable no supera 10 m entre l’aparell més allunyat i la connexió a la instal·lació fixa del local o habitatge.
• D’1,5 mm² de coure –o la secció equivalent corresponent a d’altres materials conductors com l’alumini (Al)– en la resta de casos, sempre que el moble no disposi de cap base de presa de corrent. En aquest cas el conductor pot ser flexible o rígid.
• De 2,5 mm² de coure –o la secció equivalent corresponent a d’altres materials conductors com l’alumini (Al)– en qualsevol cas en què el moble disposi d’una base de presa de corrent. En aquest cas també el conductor pot ser indistintament flexible o rígid.

Els mobles a instal·lar en espais que contenen una dutxa o una banyera s’han d’adaptar a les prescripcions que defineix la instrucció corresponent als recintes d’aquestes característiques. Aquesta instrucció és la ITC-BT-27 d’instal·lacions interiors en habitatges i locals que contenen una banyera o dutxa. Per tant, cal respectar la distribució per volums i les recomanacions que la instrucció fa en aquest sentit.

Específicament per a les instal·lacions a fer en mobles de bany, el Reglament determina les característiques que ha de tenir la connexió a la instal·lació fixa. Els mobles han de dur una caixa de connexió fixa amb borns. La connexió de la instal·lació a l’exterior no es pot fer amb una base de presa de corrent, com s’havia fet en el cas dels mobles que no s’instal·laven en cambres de bany. Així doncs, aquesta connexió ha de ser independent del seu equip elèctric.

La caixa de connexió amb borns ha d’anar protegida amb una tapa o una coberta i només pot ser accessible després de retirar-la amb l’ajut d’una eina. No es permet l’ús de tapes o cobertes mòbils que es puguin desplaçar de manera manual sense la intervenció de cap mecanisme. Si la instal·lació disposa d’un conductor de protecció, el born de terra ha d’estar identificat amb el seu símbol normalitzat corresponent i s’ha de connectar a la instal·lació de terra de l’edifici.

Finalment, en raó de les característiques que la connexió ha de complir, els mobles amb equip elèctric que s’han d’instal·lar en cambres de bany han d’anar fixats a la paret per evitar qualsevol desplaçament i, en conseqüència, possibles defectes als borns de connexió a l’exterior.

La combinació dels efectes conseqüència de nivells elevats de temperatura i humitat obliga el Reglament a dedicar un capítol específic a aquestes instal·lacions. De les diferents tipologies d’instal·lacions estudiades fins ara, sabem que totes dues condicions, escalfor i humitat, són potencialment nocives per a les instal·lacions elèctriques. La ITC-BT-30 abordava l’efecte corrosiu i de fuita que pot tenir la humitat.

En un local, però, on hi ha instal·lada una sauna, la humitat i la temperatura són paràmetres inherents al seu funcionament normal. La finalitat d’una sauna és justamentla combinació de totes dues condicions ambientals, la qual cosa condiciona un entorn molt particular amb finalitats curatives o, si més no, relaxants. Les instal·lacions elèctriques situades en locals en què hi ha una sauna han de poder treballar sense risc per a les persones que en facin ús.

Els locals que s’utilitzen per instal·lar-hi saunes contenen un equipament central i fonamental que és el radiador. Aquest element és l’encarregat de generar l’escalfor i la humitat necessàries per establir les condicions ambientals adequades.

Tal com ja fan altres instruccions per al cas de les piscines i dels banys de peus, i els locals que contenen una banyera o una dutxa, la instrucció ITC-BT-50 considera que els locals on hi ha instal·lat l’element radiant de la sauna es poden dividir en tres volums:

• Volum 1. És el volum que conté el radiador de la sauna. L’espai queda delimitat, d’una banda, pel terra i, de l’altra, per la part superior del costat fred de la capa de l’aïllament tèrmic del sostre. Els laterals, al seu torn, queden delimitats per una superfície vertical imaginària situada a una distància de 0,5 m del radiador o bé pel costat fred de l’aïllament de la paret si el radiador és a una distància inferior a 0,5 m de la paret.
• Volum 2. Se situa a l’exterior del volum 1 i queda limitat pel terra, com passa en el cas del volum 1, i per la banda freda de l’aïllament tèrmic de les parets. El límit superior del volum 2 queda marcat per un plànol situat a una altura d’1 m sobre el nivell del terra.
• Volum 3. És el volum exterior al volum 1, i limita amb la banda freda de l’aïllament tèrmic de les parets, d’una banda, i, de l’altra, amb el sostre i el plànol situat a 1 m d’altura del nivell de terra. És a dir, el volum 3 ocupa l’espai exterior al volum 1 que no és ocupat pel volum 2 per la limitació en altura que presenta. Aquest tercer volum és una conseqüència directa de la distribució de la calor de baix cap a dalt.

Les figures 20 i 21 mostren un exemple de distribució dels volums en un local amb radiador per a sauna amb totes les peculiaritats descrites en una vista de planta i d’altura.

Addicionalment, hi ha d’haver una protecció contra els contactes directes amb un dispositiu de protecció per corrent residual diferencial no superior a 30 mA. No s’admet com a protecció contra els contactes directes l’obstaculització del pas ni la protecció per col·locació fora de l’abast.

Pel que fa als contactes indirectes, no s’admet la protecció mitjançant una unió equipotencial dels conductors no connectada a terra ni la protecció per local no conductor. Aquestes mesures són coherents amb l’entorn en el qual té lloc l’activitat per l’elevat grau d’humitat en l’ambient i la capacitat conductora d’aquesta humitat, fet que no presenta el nivell d’aïllament ambiental que requereixen aquestes estratègies de protecció contra els contactes indirectes.

La taula resumeix les prescripcions sobre el xoc elèctric tal com apareixen en els punts que articulen la ITC-BT-24.

Les bases de presa de corrent no es poden instal·lar al local que conté el radiador.

A la hora de seleccionar el material, hi ha diferents criteris a seguir segons el volum que s’ocupa:

• En el volum 1 només es poden instal·lar els equips que pertanyen al radiador.
• Pel que fa al volum 2, no es detalla cap mesura de protecció respecte a la resistència de l’equipament elèctric a la calor.
• Els materials dels equips ubicats al volum 3 han de poder suportar una temperatura de 125 °C, i l’aïllament dels conductors ha de suportar al seu torn una temperatura de 170 °C.

Canalitzacions. En general, es recomana que les canalitzacions s’instal·lin a l’exterior dels volums definits en l’espai, és a dir, per sobre de la banda freda de l’aïllament tèrmic de sostres i parets. Ara bé, en cas de no poder evitar aquest traçat i haver d’ubicar les canalitzacions en els volums interiors de la sauna, cal respectar les prescripcions de resistència a la temperatura corresponents als criteris particulars detallats en el cas del volum 3.

Elements de comandament i tall. L’aparellatge que forma part del radiador de la sauna o d’altres equips fixos es pot instal·lar en el volum 2, atesa la manca de restriccions de la norma vigent pel que respecta a la resistència a la calor de l’equipament que s’hi instal·li. Només cal tenir en compte les instruccions relatives a l’equipament que el fabricant ens detalli en el manual de servei.

Així com l’organització del muntatge d’una instal·lació elèctrica en locals especials o d’ús especial es basava en una sèrie de processos seqüenciats que convergien en la realització final de la instal·lació, pel que fa a la resolució de possibles problemes cal prendre com a base els processos esmentats per observar –i corregir– les males praxis que poden derivar en l’aparició de problemes posteriors al muntatge.

Els problemes en el material afecten el tipus de cobertura dels cables i els graus de protecció que ofereixen els embolcalls de l’aparellatge.

Problemes en el traçat de la instal·lació. Si el disseny del traçat no ha estat òptim es possible que us trobeu amb dificultats degudes a possibles caigudes de tensió excessives que són provocades per longituds de cable no previstes en els càlculs. En aquest cas, això faria que el voltatge que finalment arribés als receptors no complís amb les condicions establertes pel Reglament i, per tant, les característiques que calen perquè els receptors puguin treballar en les millors condicions.

Defectes en el muntatge dels aparells. Un mal muntatge de l’aparellatge pot provocar defectes en les seves característiques mecàniques o tèrmiques i en conseqüència pèrdues de les seves proteccions enfront les condicions ambientals de treball o d’ús.

Un defecte en el muntatge dels aparells es podria manifestar, per exemple, en forma humitat, aigua o pols a l’interior de quadres elèctrics teòricament estancs.

Defectes en la instal·lació dels cables. Les connexions entre els cables i els aparells, o entre els mateixos cables són defectes molt comuns de les instal·lacions elèctriques. Una mala connexió elèctrica té tres maneres més o menys corrents de manifestar-se:

• Una connexió es pot obrir del tot i interrompre el pas del corrent. Evidentment això derivaria en una aturada inesperada de la instal·lació.

• Una resposta pitjor es pot produir si la connexió no s’ha obert del tot però la seva resistència varia segons l’ús o en raó de les condicions ambientals. Aleshores es pot produir un fenomen del tot impredictible que es manifestaria en fallades esporàdiques i aleatòries de la instal·lació. La causa és un contacte fals, la qual cosa us obligaria a fer una revisió detallada i minuciosa de tota la instal·lació.
• Finalment, es podria donar el cas que una part de la connexió derivés cap a altres parts del circuit i provoqués fuites de corrent o, en el pitjor dels casos, un curtcircuit. És paradoxal que, si es produeix un curtcircuit, les conseqüències dels defectes són tan nocives que la localització de l’avaria resulta molt més senzilla que en el supòsit d’un contacte fals.