Resum
Les instal·lacions d’enllumenat exterior (segons la ITC-BT-09) són les destinades a il·luminar zones de domini public o privat, també s’inclouen instal·lacions d’enllumenat de cabines telefòniques, anuncis publicitaris, mobiliari urbà, monuments i similars, i els receptors connectats a l’enllumenat exterior. No s’hi compten les fonts i les piscines.
L’escomesa pot ser soterrada o aèria amb cables aïllats, i en cas de ser aèria s’ha de complir allò que disposa la ITC-BT-06, en canvi, si és soterrada cal seguir la ITC-BT-07.
L’escomesa acaba en la caixa general de protecció (CGP) i a continuació es posa l’equip de mesura.
En les línies d’alimentació a punts de llum amb làmpades o tubs de descàrrega, la potència mínima aparent expressada en volts-amperes (VA) es considera 1,8 cops la potència en watts de les làmpades o tubs. El factor de potència de cada punt de llum s’ha de corregir fins a un valor de com a mínim 0,9. La caiguda màxima de tensió entre el quadre de protecció, mesura i control (CPMC) i qualsevol punt de la instal·lació és inferior o igual al 3%. El que determina el càlcul de La secció mínima normalitzada d’un cable és el compliment simultani dels criteris d’intensitat màxima admissible (per calor) de caiguda de tensió i de corrent de curtcircuit.
Les línies d’alimentació als punts de llum i de control han de tenir origen en un quadre de protecció i control (QPC). Les línies s’han de protegir individualment amb un dispositiu de tall omnipolar, dins el quadre, tant per a sobreintensitats com per a corrents de defecte a terra, i contra sobretensions quan els equips ho necessitin. Els interruptors diferencials han de tenir un corrent de defecte màxim de 300 mA. La resistència de la presa de terra ha de ser com a màxim de 30 Ω.
La manera com l’energia arriba a la vostra instal·lació pot variar segons el cas. Aquestes maneres poden ser:
- Xarxes subterrànies
- Xarxes aèries
- Xarxes de control i auxiliars
En la instal·lació elèctrica a l’interior dels suports, s’han de respectar els aspectes següents: els conductors han de ser de coure, de secció mínima de 2,5 mm2, i de tensió nominal de 0,6/1 kV, com a mínim; no hi ha d’haver entroncaments a l’interior dels suports.
Els llums, segons el tipus d’emissió del flux lluminós, es classifiquen en directes, semidirectes, generals-difusos, directes-indirectes, semidirectes i indirectes.
Els llums, segons les característiques mecàniques, es classifiquen d’acord amb el grau de protecció contra la pols, els líquids i els cops, la qual cosa queda assenyalada en l’índex IP-IK.
Per a la protecció contra contactes directes, els llums han de ser de classe 1 o de classe 2.
Per la protecció contra contactes indirectes cal seguir la ITC-BT-24. Hi ha d’haver una coordinació adequada entre l’esquema de connexions a terra de la instal·lació d’enllumenat exterior i les característiques dels dispositius de protecció.
Per a l’alimentació general respecte a la distribució de les diferents sortides o circuits, l’interruptor diferencial pot ser del tipus S, o del tipus de temps retardat regulable a fi d’assegurar la selectivitat dels interruptors diferencials eventualment instal·lats aigües avall.
La resistència màxima de posada a terra ha de ser tal que, al llarg de la vida de la instal·lació, no es puguin produir tensions de contacte més altes de 24 V a les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics, etc.). A les xarxes de terra, s’ha d’instal·lar com a mínim un elèctrode de posada a terra cada cinc suports de llums, i sempre al primer i a l’últim suport de cada línia.
Els conductors de la xarxa de terra que uneixen els elèctrodes han de ser nus, de coure, de 35 mm2 de secció mínima o bé aïllats, mitjançant cables de tensió assignada d’entre 450 V i 750 V, amb recobriment de color verd-groc, amb conductors de coure, de secció mínima de 16 mm2 per a xarxes subterrànies.
La verificació de les instal·lacions elèctriques abans de l’entrada en servei es basa en la comprovació de la seguretat elèctrica de la instal·lació mitjançant verificacions visuals, assajos i mesures amb diferents instruments. Es fa en dues parts:
- Verificació per examen, que ha de precedir els assajos i mesures, i normalment s’efectua per al conjunt de la instal·lació quan aquesta està sense tensió.
- Verificacions mitjançant mesures o assajos, que són els descrits en la ITC-BT-19 i a la ITC-BT-18.
La relació entre la qualitat i el treball en equip és estreta: el treball en equip és una manera, no una moda, els equips de treball es fan fent-se, treballar en equip i desenvolupar processos de qualitat duradors requereix el compromís de l’alta direcció, el procés sempre comença per un mateix, i finalment, si us concentreu en la gent us concentrareu en la qualitat.
El manteniment preventiu consisteix en accions planificades sobre les infraestructures que permeten disminuir l’impacte de les avaries i garantir-ne la màxima disponibilitat.
El manteniment correctiu consisteix en la reparació dels equips i les instal·lacions que hi ha a les infraestructures per garantir que les avaries es resolen en el temps i de la manera previstos. Aquí incloem la reparació d’avaries.
El risc elèctric és el risc originat per l’energia elèctrica. Queden específicament inclosos els riscos següents:
- Xoc elèctric per contacte amb elements en tensió.
- Cremades per xoc elèctric, o per arc elèctric.
- Caigudes o cops com a conseqüència de xoc o arc elèctric.
- Incendis o explosions originats per l’electricitat.
El contactes es classifiquen en dos grans grups: contactes directes i contactes indirectes.
Els efectes sobre els materials són:
- Sobreintensitats, degudes a sobrecàrregues o a curtcircuits.
- Sobretensions, n’hi ha d’externes i d’internes.
Els equips de protecció individual habituals són els següents: casc aïllant, guants aïllants, guants ignífugs, guants de protecció mecànica, calçat de seguretat, cinturó de seguretat, eines aïllades, roba de feina, pantalla facial i ulleres inactíniques.
Els residus segons el lloc de generació poden ser:
- Residus domèstics
- Residus comercials
- Residus industrials