Activitats

Equips per a manteniment

L’objectiu d’aquesta activitat és veure els tipus d’equipaments que s’utilitzen en les tasques de manteniment en instal·lacions d’enllumenat exterior. Enumereu l’equipament necessari per fer aquest manteniment. Descriviu breument el funcionament de tres de les eines enumerades.

A) Locals. Disposar d’un local el més proper possible a la zona de treball, apropiat per encabir-hi el taller, eines, maquinària i vehicles, oficines i magatzem.

B) Personal.

  • Un responsable tècnic titulat, i amb experiència reconeguda, que tindrà plena autoritat per resoldre els problemes.
  • Equip de treball format per un oficial electricista i un ajudant electricista, en torn normal per cobrir les necessitats del servei d’inspecció, detecció i reparació immediata.

C) Vehicles.

  • Vehicle cistella per fer treballs fins a 14 m d’altura.
  • Vehicles lleugers.
  • Una escala amb rodes fins a 9 m per a llocs estrets.
  • Disponibilitat d’un camió cistella i/o grua per a treballs a una altura superior a 14 m.

D) Eines i equips.

  • Mesurador d’aïllament i terra.
  • Tenalla voltamperimètrica. Tenalla amb la qual envoltem un cable conductor i per inducció és capaç de mesurar el corrent que hi circula. Si envoltem fase i neutre simultàniament, la mesura és zero perquè els dos conductors tenen corrents iguals i desfasats 180º. D’altra banda, té dues puntes de prova per mesurar tensió.
  • Analitzador de circuits (que registra mesures de tensió, intensitat, potències, factor de potència). És l’aparell que mesura tensions, corrents, potències i altres paràmetres de la instal·lació.
  • Luxímetre mòbil sobre vehicle, que permeti fer lectures contínues o un de manual. El luxímetre mòbil és l’aparell que mesura el nivell d’il·luminació en luxs. S’encara al sensor amb el seu pla, perpendicular al flux que volem mesurar.
  • Localitzador/traçador d’avaries subterrànies (model Dynatel de 3 M o similar).
  • Ecòmetre localitzador de fallades a les conduccions.
  • Grup electrogen de potència mínima de 3 CV (aconsellat).
  • Grups de soldadura autògena i elèctrica.
  • Petita maquinària auxiliar, perforadores, percussores, etc.

E) Materials. S’ha de disposar d’un estoc de materials més usuals per poder portar a terme les reparacions.

Risc elèctric

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el coneixement del risc elèctric.

Busqueu la definició de risc elèctric, i descriviu els quatre apartats que inclou. Feu un supòsit d’accident possible per cada apartat.

1. Risc elèctric: risc originat per l’energia elèctrica. Queden específicament inclosos els riscos següents:

a) Xoc elèctric per contacte amb elements en tensió (contacte elèctric directe) o amb masses posades accidentalment en tensió (contacte elèctric indirecte).

Exemple: una persona agafa el microones de la cuina i en tocar el xassís metàl·lic rep un xoc elèctric per un defecte d’aïllament en la fase a l’interior de l’aparell.

b) Cremades per xoc elèctric, o per arc elèctric.

Exemple: la persona del cas anterior es crema la mà pel punt on ha rebut el xoc.

c) Caigudes o cops com a conseqüència de xoc o arc elèctric.

Exemple: l’ensurt en l’accident descrit fa que la persona caigui a terra i es fereixi el cap.

d) Incendis o explosions originats per l’electricitat.

Exemple: un endoll té un mal contacte de manera que es produeixen guspires permanentment fins a escalfar l’element i iniciar-se una flama.

Contacte indirecte

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el coneixement del risc elèctric. Expliqueu en què consisteix un contacte indirecte. Poseu un exemple en què es vegi com es pot produir. I expliqueu com un interruptor diferencial ens pot protegir.

Un contacte indirecte és el contacte d’una persona amb parts que tenen tensió elèctrica com a conseqüència d’un defecte d’aïllament.

Exemple

Un operari treballa amb un trepant elèctric endollat en una presa sense conductor de terra. Amb la vibració un conductor de fase intern es desprèn i toca el xassís metàl·lic. La mà de l’operari es sotmet a la tensió de fase, i com que porta unes sabates inadequades (haurien de tenir sola aïllant) el corrent troba un camí entre la mà i el terra. En aquest moment rep un xoc elèctric.

La instal·lació ha de disposar d’un interruptor diferencial de sensibilitat de 30 mA. En el moment en què 30 mA o més passen per la fase de l’interruptor diferencial però no retornen pel neutre perquè ha anat a terra a través del peu de l’operari, la protecció s’activa i es talla el corrent.

Tractament de residus: làmpades

L’objectiu d’aquesta activitat es conèixer el problema que representen les làmpades esgotades.

Digueu quins tipus de làmpades hi ha. Expliqueu per què s’han de tractar un cop ja no es poden utilitzar.

Tipus de làmpades:

Incandescència, fluorescents, vapor de mercuri d’alta pressió, llum mescla, vapor de sodi de baixa pressió, vapor de sodi d’alta pressió, llums amb LED.

Les làmpades de descàrrega contenen mercuri en quantitats variables segons el tipus, marca i any de fabricació. Per tant, les làmpades usades s’han de recollir separadament i tractar de manera específica per evitar la dispersió del mercuri en el medi ambient i per aprofitar els materials que les formen.

Tractament de residus: PCB/PCT

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer el problema que representen els PCB/PCT.

Què són els PCB/PCT?

Per què representen un problema si fa més de vint-i-cinc anys que no se’n produeixen? Expliqueu per què s’han de tractar un cop ja no es poden utilitzar.

Els PCB (policlorobifenils) i PCT (policloroterfenils) són compostos orgànics policlorats que es feien servir com a refrigerants en equips elèctrics. La seva utilització es va prohibir l’any 1985. La regulació de l’eliminació dels aparells que contenen aquests compostos està determinada per la Directiva 96/59/CE del Consell, transposada mitjançant el Reial decret 1378/1999, modificat pel Reial decret 228/2006.

No tots els aparells antics amb refrigerants amb PCB ja estan retirats de les instal·lacions, cal tractar-los perquè els avantatges tecnològics dels PCB i PCT es tornen perjudicials quan es veuen des del punt de vista mediambiental i sanitari. La seva elevada estabilitat química fa que no siguin fàcilment biodegradables. Un cop lliurats al medi ambient, persisteixen durant molts anys i s’acumulen en organismes vius. Alhora, també penetren en el cos animal i humà a través de la pell, els pulmons i el tracte intestinal; en aquest últim cas, principalment a causa de la ingestió de teixits animals i vegetals, sobretot grassos, que han acumulat aquests compostos.