| Comandes
Bàsiques
Introducció
Abans
d'entrar a descriure d'una manera ordenada (segons sigui el seu àmbit
d'actuació) les comandes bàsiques de Linux, hauríem de conèixer
uns quants aspectes relacionats directament amb l'entorn d'aquest
sistema
operatiu i les seves comandes.
El
primer que ens trobarem en entrar en un sistema Linux és el requeriment
d'un nom d'usuari (login) seguit del seu password. Si són vàlids
per al sistema entrarem, i depenent del tipus de prompt que ens surti a
la consola virtual, reflexarà en quin dels dos tipus possibles
de login ho hem fet:
-
# ( si hem entrat com a root
)
o
-
$ ( si hem entrat com a usuari personal del sistema )
Per
les característiques que ja coneixeu del SO UNIX podreu tenir
diferents directoris de treball oberts simultàniament en diferents
consoles alhora. Si volem treballar en consoles alternatives
a l'actual de treball només ens caldrà commutar a una altra
amb la combinació de tecles Alt+F2, Alt+F3,....(de F1 a F6)
En
cada cas ens demanarà un login i un password per a poder entrar-hi.
És útil tenir diferents consoles per a treballar com
pot ser la d'utilitzar una per als manuals de comandes, una altra per a
visualitzar els logs de sistema i/o aplicacions... Quan el sistema
entra
en mode kernel en un estat de pànic per alguna acció incorrecte
sempre podràs obrir una nova terminal i des d'allí intentar
arreglar-ho. Amb la comanda exit sortim de la consola virtual
de treball en la que estàvem.
Quan
entres una comanda incorrecte al prompt, el propi sistema t'informa de
l'errada amb la resposta de comanda no trobada.
Amb
les fletxes (amunt i avall) del teclat pots recuperar totes
aquelles
comandes que hagis entrat amb anterioritat en aquella consola amb
el conseqüent estalvi de tornar-les a escriure.
També
és útil la tecla Tab que ens permet no haver d'acabar
d'escriure noms de fitxers, comandes, etc. que estiguin en pantalla
(comencem
a escriure i premem Tab perquè la paraula en qüestió s'acabi
de posar tota sola). Si n'hi ha dues o més que comencen amb les
mateixes lletres haurem d'escriure fins el primer caràcter que comenci
a ser diferenciador d'elles.
Existeix
també la combinació de les tecles Ctrl+Alt+Supr que
ens permet reiniciar el Sistema.
Per
últim, i abans de passar a desenvolupar el capítol de comandes,
cal que sapigueu que és possible conèixer totes les comandes
de Linux però gairebé impossible el conèixer tots
els modificadors, opcions i arguments que personalitzen cada una
d'elles.
Aquí és on entra la inestimable ajuda de la comanda man com
a manual 'online' de les comandes de Linux. Cada comanda està descrita
en una pàgina (manual page) emmagatzemada en un grup de directoris
que comprenen la base de dades d'ajuda del sistema. La sintaxi és
tant senzilla com man nom_comanda i per moure's dins d'ella
has
de conèixer que amb la tecla espaiadora vas passant pàgines
endavant, amb la tecla b retrocedeixes pàgines i amb la
q surts una altra vegada al prompt de sistema.
L'estructura
de les pàgines de manual està organitzada amb el nom de la
comanda, en quina de les 9 seccions de la base de dades es troba segons
la tipologia (w), una breu descripció, les opcions i arguments que
pot tenir, etc.
Existeix
també la comanda apropos que llistarà totes les pàgines
de manual que contenen una paraula concreta (en arxius, directoris,
comandes...).
Passem
doncs a descriure les comandes més comunes amb alguna exemplificació
que us pot ser útil. Tots el modificadors, paràmetres i opcions
de cada una de les comandes ja sabeu que es troben a la base de dades
d'ajuda
accessible des de la comanda man 'nom_de_comanda'. Només aclarir
que en el capítol actual farem una classificació pel seu
àmbit de treball més comú i en el capítol següent
ho completarem amb les comandes relacionades més directament amb
l'administració del nostre servidor Proxy-Cache.
Comandes
relacionades amb directoris
| Comanda |
Descripció i exemples |
| pwd |
Ens mostra en pantalla
l'actual directori de treball
en el qual ens trobem a mode de camí absolut ('path' des del directori
arrel). |
| cd |
Canvi de directori.
cd: canvia directament
al directori 'home' de
l'usuari.
cd directori: canvia
al directori especificat
cd .. : pugem un nivell
(cd ../../ en pujarem
dos)
cd /directori_x: des
d'on estiguem anirem al directori_x que penja del directori
arrel |
| ls |
Llista els arxius i
directoris de l'actual directori
de treball
ls -l : llistat d'arxius
i directoris no ocults
amb informació (que veurem detallada més avall) sobre el
tipus, permisos, enllaços, propietari, grup, mida, data i nom.
ls -la : el mateix
llistat anterior incloent-hi
els ocults de sistema
ls -lad info* : llista
els directoris que comencen
per 'info'
ls -l concret : mostrarà
només els
arxius que tinguin per nom 'concret'
ls -R : llista els
arxius i directoris de manera
recursiva entrant en tots els subdirectoris
La sortida de la comanda ls -la
té l'aspecte següent:
drwxr-xr-x 5 root
root 1024 Sep 23 11:37
GNUstep
-rw-r--r-- 1 root
root 247 Mar 11 23:10
Xrootenv.0
El primer grup (d'estructura
per exemple; drwxr-xr--)
l'explicarem més endavant amb la comanda 'chmod'. La segona dada
és un número que correspon al nº d'enllaços que
té. Després vénen dues columnes que informen del propietari
i grup al qual pertany l'arxiu o directori (en l'exemple anterior "root
root"). La següent columna és la mida en bytes. Seguim amb
la data ("mes dia"), hora ("xx:xx") i finalment el nom. |
| mkdir |
mkdir directori :
es crea un directori anomenat 'directori' que penjarà del
directori de treball actual
mkdir /cami/directori
: crea un directori que penjarà de camí si
aquest existeix
mkdir -p /noucami/directori
: crea un directori a la vegada que crea un nou cami de
directoris
i subdirectoris en cas que no existeixin |
| rmdir |
rmdir directori :
esborra el directori especificat en cas que estigui buit
rmdir -R directori:
esborra recursivament
el directori i subdirectoris que pengin d'ell
rmdir -Rf directori
: esborrada recursiva i forçada, no cal que els directoris siguin
buits
rmdir -p /cami/directori
: esborra el directori i tot el camí especificat en
cas que els directoris i subdirectoris estiguin buits
Que a ningú se li ocorri provar
amb rmdir -Rf
*.* / i més si estàs com a root !!! |
Comandes
relacionades amb fitxers
| Comanda |
Descripció i exemples |
| alias |
Permet definir abreviacions
de comandes o combinacions
d'elles (normalment llargues) a mode d'àlies per a l'estalvi de
teclejar.
alies l="ls -la | more"
: quan teclegem l equivaldrà
a la comanda ls -la | more |
| cat |
Mostra el contingut d'un
fitxer.
cat fitxer : mostra
en pantalla el contingut del fitxer especificat |
| more |
Pagina el contingut d'un
arxiu llarg o el contingut d'un
directori que conté un elevat nombre d'arxius i subdirectoris. Té
subcomandes associades a tecles com la barra espaiadora que avança
pàgina a pàgina, la lletra b que retrocedeix pàgina,
la tecla 'enter' que avança línia a línia o la lletra
q que et fa sortir al prompt.
more arxiu : pagina
el contingut de l'arxiu arxiu
cat arxiu | more :
és equivalent a la comanda anterior |
| rm |
Esborra fitxers.
rm fitxer : esborra
el fitxer especificat. Pots esborrar des de qualsevol directori sempre
que tinguis drets sobre aquell arxiu (Ex; rm /usr/local/arxiu)
rm -i fitxer:
esborra interactivament
demanant confirmació
rm -f fitxer:
esborra forçadament
(cas contrari al paràmetre -i ) |
| cp |
Copia un arxiu o directori
a una altra ubicació.
Si el nou arxiu té el mateix nom l'hauràs de copiar fora
del directori actual. Si li canvies el nom la còpia pot ser en el
mateix directori o fora d'ell.
cp arxiu nouarxiu
: Exemple en el mateix directori cp /etc/passwd
/etc/passwd.ori
cp arxiu nouarxiu :
En directoris diferents cp /alt/drivers /opt/linux/drivers
cp arxiu /usr
: copia l'arxiu al directori /usr
cp /etc/hosts.allow
permesos : copia el
fitxer hosts.allow al directori de treball actual anomenant-lo
'permesos'. |
| mv |
Mou la ubicació d'un fitxer
o directori fent que
desaparegui l'original. Es pot fer dins o fora del mateix directori.
mv
/usr/local/squid/etc/squid.conf . : mou
el squid.conf al directori actual ( . )
mv arxiu1 arxiu2 :
converteix l'arxiu1 en arxiu2 (al mateix directori)
mv *.tar ../../perl
: mou tots els arxius .tar al directori perl (que es troba pujant dos
nivells
i baixant un fins a 'perl') |
| cmp |
Compara dos arxius
informant de totes les seves diferències.
cmp arxiu1 arxiu2
: compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també) |
| diff |
Compara dos arxius
informant de totes les seves diferències.
És semblant a la comanda cmp però amb format de sortida diferent
diff arxiu1 arxiu2
: compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també) |
| find |
Cercador de fitxers a
partir del directori que indiquem.
find / -name access.log
-print : busca l'arxiu
access.log a partir del directori arrel (/) i ho pintes en pantalla
(print)
find . -size 35 -exec
rm{} \ : cerca al
directori actual els arxius de 35 bytes i els esborra
Aquesta comanda també admet
metacaràcters (find
/ -name "*iss*" -print) |
| lpr |
Imprimeix els arxius
especificats.
lpr arxiu : imprimeix
per la impressora defecte l'arxiu arxiu
lpq : mostra les
entrades de la cua d'impressió
lprm treball : vista
la cua d'impressió (lpq) pots eliminar un treball d'aquesta cua |
| gunzip |
Descomprimeix l'arxiu/s amb
extensió .gz
gunzip syslog.0.gz:
descomprimeix l'arxiu syslog.0.gz convertint-lo en syslog.0 |
| gzip |
Comprimeix un arxiu
movent-lo a extensió .gz
gzip access.log :
comprimeix l'arxiu access.log en access.log.gz
El programa gzip també permet
la descompressió
amb el paràmetre -d (gzip -d arxiu) |
| compress |
Comprimeix un arxiu
convertint-lo a extensió .Z
compress arxiugran
: comprimeix arxiugran reanomenant-lo arxiugran.Z |
| uncompress |
Descomprimeix els arxius
d'extensió .Z
uncompress comprimit.Z
: descomprimeix l'arxiu comprimit.Z |
| tar |
Empaqueta/Desempaqueta
arxius amb els seus directoris
tar cvf arxiutar arxius
: fa un arxiutar amb extensió .tar que contindrà els
arxius (i els seus subdirectoris si els tingués) que haguem
especificat.
Pots especificar varis arxius separats per espais blancs o tabuladors
tar zcvf arxiu_tar
arxiu1 arxiu2
: empaqueta l'arxiu1 i l'arxiu2 en un nou fitxer tar
comprimit.
El resultat seria arxiu_tar.tar.Z
tar xvf arxiu.tar :
desempaqueta l'arxiu.tar. El paràmetre x (extract)
extreu, la v mostra (verbose) i la f és d'arxiu
(file/s)
tar zxvf fitxer.tar.Z
: extreu el contingut d'un fitxer '.tar' que ha estat comprimit |
| ln |
Enllaça un arxiu existent
en un altre (al mateix
o una altre directori)
ln -s arxiu_vell
arxiu_nou
: enllaça (link) l'arxiu que vulguem en un altre que haurem creat.
L'opció -s és per crear un enllaç simbòlic
(hard link) i pugui ser visible a la sortida de la comanda 'ls' com
apuntem
a continuació:
lrwxr--r-- 1 root
243 Apr 23 16:00 arxiu_nou->arxiu_vell
ln -s /etc/rc.d/init.d/httpd
. S35web
: fa un enllaç simbòlic del fitxer httpd (que és un
script d'arrencada) en el directori actual ( . ) que en aquest cas
suposem
sigui rc3.d amb el nom S35web |
| chmod |
Assigna els permisos d'un
directori o fitxer/s (com a
root o en els que tu tinguis drets)
chmod 764 sendmail
: assigna a l'arxiu sendmail els permisos de lectura,
escriptura
i execució (7) per al seu usuari, de lectura i escriptura
(6) per als usuaris del seu grup i de només lectura (4)
per a la resta [ -rwxrw-r--]
Els 10 caràcters d'aquesta
primera columna que apareix
en fer un 'ls -l' es desglosa en:
primer caràcter; ens
indica si és de tipus
arxiu (-), directori (d), enllaç (l),...
primer grup de 3 caràcters;
són els permisos
del propi usuari sobre l'arxiu o directori. Com que corresponen les
tres
posicions en binari, si una posició està activada es
correspondrà amb un 1 i si està desactivada correspondrà
a un 0. Així per exemple si trobem '--x' correspondrà a 001
per tant a 1, si trobem 'r--' serà un 100 que en decimal correspon
al nº 4, si fós 'rw-' seria el 110 que correspon al 6, el 'rwx'
és el 7.
segon grup de 3 caràcters;
fa referència
als permisos que tenen els usuaris que pertanyen a aquell grup. La
filosofia
dels números és la mateixa que en la tríada anterior
tercer grup; són els
permisos per a la
resta de la gent
Existeix una altra manera
d'assignar permisos:
chmod ugo+x fitxer:
a fitxer li donem permís d'execució (x)
al propi usuari (u), al grup (g) i als altres (o
-other-) |
| chown |
El root o l'usuari sobre on
tingui drets poden canviar
o assignar un propietari a un fitxer o directori.
chown web /home/httpd/html
: web serà el propietari del directori html
chown -R nobody /cache
:
nobody serà el propietari (de manera recursiva '-R' a tots els fitxers
i subdirectoris) del directori '/cache'
chown root:other index.html
: canviem directament el propietari i el grup a index.html |
| chgrp |
Canvia el grup d'un fitxer
o directori. L'exemple anterior
també serveix per a 'chgrp'
chgrp nougrup fitxer
: canvia el grup que li pertany a fitxer per un nou grup
(nougrup) |
| umask |
Defineix els permisos a
mode de màscara que donarem
als fitxers que creem a partir d'aquest moment. Per la seva
característica
s'entén que el valor que posarem en aquesta comanda sortirà de restar
a 777 els permisos que haguem decidit.
umask 017 : defineix que
a partir d'ara els permisos
dels fitxers seran 760 (777-760=017) |
| newgrp |
Crea el nou grup especificat
newgrup grupsecundari
: crea un nou grup anomenat grupsecundari |
| grep |
Busca una cadena dins d'un
fitxer.
grep "jbort" /etc/passwd
: cerca la cadena 'jbort' al fitxer /etc/passwd imprimint la
línia
grep -n 'mestres' /home/base_dades
: busca la cadena mestres dins del fitxer de nom base_dades indicant
a la sortida el nom de l'arxiu i el nº de línia on es troba
grep -v "root" /etc/shadow
> $HOME/usuaris_pelats:
busca totes les línies del fitxer /etc/shadow que no tinguin
(-v) la cadena 'root' i ho redirecciones (poses dins) del fitxer usuaris_pelats
que
es troba dins de /home/usuari ($HOME)
ls -la | grep "*.tar" :
busca i llista tots els
fitxers '.tar' del directori actual de treball |
| head |
Mostra les primeres línies
(normalment les 10
primeres) d'un fitxer
head fitxer
: mostra les primeres línies del fitxer
head -50 ../../routers
: mostra les 50 primeres línies del fitxer routers (via
'path' relatiu) |
| tail |
Mostra les últimes línies
d'un fitxer.
tail logfile : mostra
les últimes (normalment 10) línies del fitxer logfile
tail -f /usr/local/squid/logs/access.log
:
mostra de forma dinàmica (-f) les últimes línies del
fitxer access.log (especificat amb 'path'
absolut)
tail +10 fitxer :
mostra a partir de la línia 10 del fitxer |
| sort |
Ordena/Classifica els
registres d'un/s fitxer/s
sort arxiu : ordena
els registres de l'arxiu |
| wc |
Mostra en pantalla el
número de caràcters, paraules
i línies de l'arxiu especificat
wc alumnes : mostra
les caracerístiques anteriors del fitxer alumnes
wc -c log.2 :
ens mostra la mida en bytes de l'arxiu log.2 |
| test |
Comanda que avalua
arguments retornant un 0 si és
verdadera
test -e fitxer
:
avalua si el fitxer existeix
test -d fitxer
: avalua si fitxer existeix i si és un directori
test -r fitxer:
si existeix i és de lectura
test cad1 != cad2
: avalua si la cadena cad1 és diferent de la cadena cad2
test -L arxiu : si arxiu
és un enllaç simbòlic (link) |
| ./ |
Executa un fitxer que ha de
tenir característiques
prèvies d'executable (x)
. /httpd stop : executa
l'arxiu (script en aquest
cas) 'httpd' si estem en el mateix directori de treball on es troba ell
Per executar programes (arxius
executables) com l'httpd
anterior hi ha 3 maneres:
httpd : indicaria que es
troba en el path (camí)
./httpd : si està en el
mateix directori
de treball
/etc/rc.d/init.d/httpd :
indicant el camí
absolut també el podrem executar
/opt/netscape/netscape &
: executarem (obrirem)
el Netscape mantenint (&)també activa la consola virtual
des d'on l'haguem 'llençat' |
| zip |
Comprimeix arxius i
directoris en format '.zip'
zip arxiuzip
arxius_a_comprimir
: comprimirà en un arxiuzip els arxius_a_comprimir (i directoris)
que especifiquem
unzip arxiu.zip :
descomprimirà el fitxer arxiu.zip |
| ftp |
Comanda que obre connexió i
porta a terme la possibilitat
de transferència de fitxers (file transfer protocol)
ftp nom_màquina
: s'estableix una connexió ftp amb al màquina remota
ftp 193.145.88.16 :
s'estableix la connexió
amb al màquina d'IP especificada
Una vegada s'estableix la
connexió ens demanarà
un identificador (login) que pot ser el nostre (si estem donats d'alta
a la màquina remota) i un password. Fet això se'ns obre una
sessió d'ftp (prompt ftp>) que ens habilita en amdós
sentits la transferència de fitxers.
Hi ha manera també d'establir
connexió
amb una màquina remota servidora d'FTP anònim. En aquest
cas com a 'login' posarem anonymous i com a 'password' la
nostra adreça
electrònica (p.e. si establim connexió amb
ftp://ftp.webmin.com)
Després del prompt (ftp>)
pots usar un
seguit de comandes (amb help les pots veure)
Les més comunes són:
get arxiu : baixes
el fitxer a la teva màquina al directori actual de treball
put arxiu : transfereixes arxiu
al teu 'home' de la màquina remota
mget *.tar : baixes
tots (amb confirmació) els fitxers .tar (mget admet metacaràcters)
mput web* : envies
(confirmant) el/s arxiu/s que comencin per 'web'
hash : marca amb #
l'estat de la transferència
( la # pot ser 1Kb., 2Kb., ...)
bin : força la
transferència en
binari
ls : admet la comanda
per llistar fitxers (també
és vàlida la comanda dir)
ren : reanomena fitxers
(si té el nom llarg
amb separacions per espais llargs l'haurem de definir entre cometes
dobles
- ren "pàgina principal alumnes.htm" alumnes.htm )
lcd : ens diu el
directori actual en la nostra
màquina local
lcd .. : puges un estadi
situant-te en el directori
superior en la màquina local
del arxiu:
esborra arxiu (si
és un nom de fitxer llarg amb espais farem ús de ""nom"")
quit : comanda de
sortida de l'FTP
bye : igual que
l'anterior també serveix
per sortir de l'FTP
Admet altres comandes pròpies
de UNIX com pwd,
mkdir, rmdir,... i altres pròpies d'MS-DOS que amb la comanda help
les pots visualitzar. |
Comandes
relacionades
amb dispositius
| Comanda |
Descripció i exemples |
| mount |
Especifica els dispositius
muntats o munta un dispositiu
en el punt de muntatge especificat.
mount : especifica els
dispositius que hi ha muntats
mount /dev/fd0 /mnt/floppy
: sempre el muntatge
es fa seguint aquest patró (mount dispositiu directori_muntatge).
Aquí muntem la disquetera (dispositiu) al directori de muntatge
/mnt/floppy
La comanda mount
consulta al fitxer /etc/fstab
per determinar les opcions estàndard associades al dispositiu en
concret. La comanda requereix generalment privilegis de root.
mount -t msdos /dev/fd0
/mnt/floppy : munta la
disquetera perquè poguem llegir els arxius que són de tipus MS-DOS
mount -o ro -t iso9660
/dev/cdrom /mnt/cdrom
: munta el dispositiu cdrom al directori /mnt/cdrom amb l'opció
de només lectura (ro - read only) i especificant el tipus
de filesystem del cdrom (iso9660) |
| umount |
Desmunta el punt de
muntatge (directori). Per poder-ho
fer hem d'estar lògicament fora d'aquest directori.
umount /dev/cdrom /mnt/cdrom
: desmuntem el punt
de muntatge (directori) del cdrom.
Una vegada fet això podrem
expulsar el cdrom de
la lectora (dispositiu físic) amb la comanda eject.
Si el que desmuntem és la
disquetera sempre haurem
de desmuntar abans de treure el disquet del dispositiu físic per
tal d'assegurar-nos que totes les dades pendents han estat gravades al
disquet |
| fdformat |
Formata un disquet sota
Linux. La comanda ha d'especificar
el dispositiu i la capacitat del disquet.
fdformat /dev/fd0H1440 :
formata un disquet d'1'44 Mbytes |
| mkswap |
Crea una àrea de swap Linux
a la partició
del disc que especifiquem. Aquesta comanda requereix privilegis de root.
mkswap /dev/hda1 : crea
una àrea de swap
a la primera partició del primer disc no-SCSI
La comanda swapon dispositiu
habilita
el dispositiu per a l'ús de swapping
La comanda swapoff dispositiu
deshabilita
el dispositiu per a swapping |
Comandes
relacionades
amb la visualització d'informació
| Comanda |
Descripció i exemples |
| apropos |
Busca les pàgines de manual
que fan referència
a la paraula que especifiquem i mostra en pantalla una petita
descripció
del principi de cada pàgina de manual.
apropos paraula :
llista les capçaleres de totes les pàgines de manual que
inclouen la paraula en concret |
| df |
Mostra la quantitat d'espai
de disc lliure per a cada
filesystem muntat
df -k : mostra
informació de les particions
de disc en blocs d'1 Kb. i en % de l'espai de disc lliure com a
disponible,
l'espai utilitzat, etc. |
| du |
Mostra l'espai de disc usat
pel directori actual de treball
o directoris que especifiquem
du : mostra l'espai de
disc utilitzat (en blocs
d'1Kb.) pel directori actual de treball on ens trobem i els seus
subdirectoris
du directori : ens
indica l'espai de disc utilitzat pel directori especificat i els seus
subdirectoris |
| free |
free : Mostra en
pantalla el total de la memòria
de sistema lliure i usada com memòria total lliure, memòria
física, memòria swap, memòria compartida i buffers
usats pel kernel |
| ps |
Ens mostra els processos
actius associats a una sessió
concreta (ps)
ps -a : mostra tots (all)
els processos
actius
ps -ef : proporciona
informació en format
llarg dels processos actius en varis camps que atenen al login
d'usuari,
número identificador del procés (PID), nº identificador
del seu procés pare (PPID), l'hora d'inici del procés, la
terminal, el temps de CPU que fa servir i la comanda que l'executa.
ps -aux : una altra
manera molt útil de
mostrar informació |
| top |
top : Mostra en
pantalla una actualització
continuada (dinàmica) dels processos actius i els recursos que està
utilitzant a nivell de CPU. Amb la tecla q sortim. |
| uptime |
uptime : Mostra
l'hora actual, la quantitat de
temps d'activitat d'accés (login), el número d'usuaris que
han accedit al sistema i les mitjanes de càrrega del sistema. |
| users |
users : Mostra cada
sessió d'entrada al
sistema (logins) |
| w |
w : Mostra un sumari
d'utilització del
sistema, els usuaris actuals actius i els processos actius que hi ha al
sistema |
| who |
who : Ens indica els
noms dels usuaris actius
en aquell moment, la terminal que s'està utilitzant, el temps
transcorregut
des que han accedit al sistema (login) i el nom de host (màquina)
des de la qual han accedit (si és que existeix aquest nom)
who am i : ens dóna
informació de
qui sóc jo (semblant a la comanda id) |
| finger |
finger : Mostra
informació diversa dels usuaris connectats al sistema
finger usuaris : ens
mostra la informació dels usuaris que haguem especificat |
| date |
Informa de la data i hora
concreta del sistema a la vegada
que permet reconfigurar-la
date : mostra l'hora,
mes i any
date nova_data : permet
introduir una nova data de sistema amb el patró següent:
# date MMddhhmmyyyy
(dues xifres per al mes, dia,
hora i minuts, i quatre xifres per a l'any). |
| cal |
Ens mostra un calendari
dels mesos de l'any actual per
defecte
cal mes : mostrarà
el calendari del mes que haguem especificat
cal mes any : pinta
en pantalla el calendari del mes i any especificat |
| file |
Determina i mostra una
descripció del tipus de
cada arxiu especificat
file arxiu : determina
quin tipus d'arxiu és i ens mostra la informació en pantalla. |
| hostname |
Mostra en pantalla el nom
de la màquina on treballem
(local o remota). També es pot fer servir per assignar un nom a
la màquina.
hostname : ens diu el
nom de l'ordinador
hostname nom : configurem
la màquina amb aquest nom de host |
| man |
Mostra en pantalla la
pàgina de manual que fa
referència a la paraula que haguem especificat (comanda, títol,
seccions, aplicacions...)
man comanda : veiem
la pàgina del manual que fa referència a la comanda
especificada
Com indicàvem al principi
d'aquest capítol,
l'estructura de la pàgina inclou el títol, nom, sinopsi,
descripcions, exemples, modificadors i paràmetres, etc.
Al principi de la pàgina veiem
una referència
( w <nº> ) que ens indica en quina secció de la base
de dades de l'ajuda es troba aquella pàgina de manual; si porta
un 1 pot ser una comanda de shell o un
programa executable, si és
un 2 és una system-call, si és un 3 una crida
a llibreries, el 4 són arxius especials com els de dispositiu,
el 5 formats d'arxiu i convencions, el 6 fa referència
a jocs, el 7 a paquets de macros, el 8 a comandes
d'administració
del sistema (la més important per a nosaltres), i el 9 per
a rutines de kernel no estandaritzades. |
|
