INFORMÀTICA

MATERIAL

Comandes Bàsiques en GNU/Linux

Manual servidor GNU/Linux
Manual DNS
Manual KDE
Manual NFS
Detecció Impressores de Xarxa
Clonatge de màquines
Comandes bàsiques
Comandes avançades
Sistema de Fitxers
Curs de CSS


Comandes  Bàsiques 

Introducció

Abans d'entrar a descriure d'una manera ordenada (segons sigui el seu àmbit d'actuació) les comandes bàsiques de Linux, hauríem de conèixer uns quants aspectes relacionats directament amb l'entorn d'aquest sistema operatiu i les seves comandes.

El primer que ens trobarem en entrar en un sistema Linux és el requeriment d'un nom d'usuari (login) seguit del seu password. Si són vàlids per al sistema entrarem, i depenent del tipus de prompt que ens surti a la consola virtual, reflexarà en quin dels dos tipus possibles de login ho hem fet:

-  #   ( si hem entrat com a root ) o
-  $  ( si hem entrat com a usuari personal del sistema )

Per les característiques que ja coneixeu del SO UNIX podreu tenir diferents directoris de treball oberts simultàniament en diferents consoles alhora. Si volem treballar en consoles alternatives a l'actual de treball només ens caldrà commutar a una altra amb la combinació de tecles Alt+F2, Alt+F3,....(de F1 a F6)

En cada cas ens demanarà un login i un password per a poder entrar-hi. És útil tenir diferents consoles per a treballar com pot ser la d'utilitzar una per als manuals de comandes, una altra per a visualitzar els logs de sistema i/o aplicacions... Quan el sistema entra en mode kernel en un estat de pànic per alguna acció incorrecte sempre podràs obrir una nova terminal i des d'allí intentar arreglar-ho. Amb la comanda exit sortim de la consola virtual de treball en la que estàvem.

Quan entres una comanda incorrecte al prompt, el propi sistema t'informa de l'errada amb la resposta de comanda no trobada.

Amb les fletxes (amunt i avall) del teclat pots recuperar totes aquelles comandes que hagis entrat amb anterioritat en aquella consola amb el conseqüent estalvi de tornar-les a escriure.

També és útil la tecla Tab que ens permet no haver d'acabar d'escriure noms de fitxers, comandes, etc. que estiguin en pantalla (comencem a escriure i premem Tab perquè la paraula en qüestió s'acabi de posar tota sola). Si n'hi ha dues o més que comencen amb les mateixes lletres haurem d'escriure fins el primer caràcter que comenci a ser diferenciador d'elles.

Existeix també la combinació de les tecles Ctrl+Alt+Supr que ens permet reiniciar el Sistema.

Per últim, i abans de passar a desenvolupar el capítol de comandes, cal que sapigueu que és possible conèixer totes les comandes de Linux però gairebé impossible el conèixer tots els modificadors, opcions i arguments que personalitzen cada una d'elles. Aquí és on entra la inestimable ajuda de la comanda man com a manual 'online' de les comandes de Linux. Cada comanda està descrita en una pàgina (manual page) emmagatzemada en un grup de directoris que comprenen la base de dades d'ajuda del sistema. La sintaxi és tant senzilla com man nom_comanda i per moure's dins d'ella has de conèixer que amb la tecla espaiadora vas passant pàgines endavant, amb la tecla b retrocedeixes pàgines i amb la q surts una altra vegada al prompt de sistema. 

L'estructura de les pàgines de manual està organitzada amb el nom de la comanda, en quina de les 9 seccions de la base de dades es troba segons la tipologia (w), una breu descripció, les opcions i arguments que pot tenir, etc.

Existeix també la comanda apropos que llistarà totes les pàgines de manual que contenen una paraula concreta (en arxius, directoris, comandes...).

Passem doncs a descriure les comandes més comunes amb alguna exemplificació que us pot ser útil. Tots el modificadors, paràmetres i opcions de cada una de les comandes ja sabeu que es troben a la base de dades d'ajuda accessible des de la comanda man 'nom_de_comanda'. Només aclarir que en el capítol actual farem una classificació pel seu àmbit de treball més comú i en el capítol següent ho completarem amb les comandes relacionades més directament amb l'administració del nostre servidor Proxy-Cache.

 

Comandes relacionades amb directoris
 

Comanda Descripció i exemples
pwd Ens mostra en pantalla l'actual directori de treball en el qual ens trobem a mode de camí absolut ('path' des del directori arrel).
cd Canvi de directori.
cd: canvia directament al directori 'home' de l'usuari.
cd directori: canvia al directori especificat
cd .. : pugem un nivell (cd ../../ en pujarem dos)
cd /directori_x: des d'on estiguem anirem al directori_x que penja del directori arrel
ls Llista els arxius i directoris de l'actual directori de treball
ls -l : llistat d'arxius i directoris no ocults amb informació (que veurem detallada més avall) sobre el tipus, permisos, enllaços, propietari, grup, mida, data i nom.
ls -la : el mateix llistat anterior incloent-hi els ocults de sistema
ls -lad info* : llista els directoris que comencen per 'info'
ls -l concret : mostrarà només els arxius que tinguin per nom 'concret'
ls -R : llista els arxius i directoris de manera recursiva entrant en tots els subdirectoris
La sortida de la comanda ls -la té l'aspecte següent:
drwxr-xr-x  5 root root  1024 Sep 23 11:37 GNUstep
-rw-r--r--  1 root root   247 Mar 11 23:10 Xrootenv.0
El primer grup (d'estructura per exemple; drwxr-xr--) l'explicarem més endavant amb la comanda 'chmod'. La segona dada és un número que correspon al nº d'enllaços que té. Després vénen dues columnes que informen del propietari i grup al qual pertany l'arxiu o directori (en l'exemple anterior "root root"). La següent columna és la mida en bytes. Seguim amb la data ("mes dia"), hora ("xx:xx") i finalment el nom.
mkdir mkdir directori : es crea un directori anomenat 'directori' que penjarà del directori de treball actual
mkdir /cami/directori : crea un directori que penjarà de camí si aquest existeix
mkdir -p /noucami/directori : crea un directori a la vegada que crea un nou cami de directoris i subdirectoris en cas que no existeixin
rmdir rmdir directori : esborra el directori especificat en cas que estigui buit
rmdir -R directori: esborra recursivament el directori i subdirectoris que pengin d'ell
rmdir -Rf directori : esborrada recursiva i forçada, no cal que els directoris siguin buits
rmdir -p /cami/directori : esborra el directori i tot el camí especificat en cas que els directoris i subdirectoris estiguin buits
Que a ningú se li ocorri provar amb rmdir -Rf *.* /  i més si estàs com a root !!!

 

Comandes relacionades amb fitxers
 

Comanda Descripció i exemples
alias Permet definir abreviacions de comandes o combinacions d'elles (normalment llargues) a mode d'àlies per a l'estalvi de teclejar.
alies l="ls -la | more" : quan teclegem l equivaldrà a la comanda ls -la | more
cat Mostra el contingut d'un fitxer.
cat fitxer : mostra en pantalla el contingut del fitxer especificat
more  Pagina el contingut d'un arxiu llarg o el contingut d'un directori que conté un elevat nombre d'arxius i subdirectoris. Té subcomandes associades a tecles com la barra espaiadora que avança pàgina a pàgina, la lletra b que retrocedeix pàgina, la tecla 'enter' que avança línia a línia o la lletra q que et fa sortir al prompt.
more arxiu : pagina el contingut de l'arxiu arxiu 
cat arxiu | more : és equivalent a la comanda anterior
rm  Esborra fitxers.
rm fitxer : esborra el fitxer especificat. Pots esborrar des de qualsevol directori sempre que tinguis drets sobre aquell arxiu (Ex; rm /usr/local/arxiu)
rm -i  fitxer: esborra interactivament demanant confirmació
rm -f  fitxer: esborra forçadament (cas contrari al paràmetre -i )
cp Copia un arxiu o directori a una altra ubicació. Si el nou arxiu té el mateix nom l'hauràs de copiar fora del directori actual. Si li canvies el nom la còpia pot ser en el mateix directori o fora d'ell.
cp arxiu nouarxiu : Exemple en el mateix directori cp /etc/passwd  /etc/passwd.ori
cp arxiu nouarxiu : En directoris diferents cp /alt/drivers  /opt/linux/drivers
cp arxiu  /usr : copia l'arxiu al directori /usr
cp /etc/hosts.allow  permesos : copia el fitxer hosts.allow al directori de treball actual anomenant-lo 'permesos'.
mv Mou la ubicació d'un fitxer o directori fent que desaparegui l'original. Es pot fer dins o fora del mateix directori.
mv /usr/local/squid/etc/squid.conf  . : mou el squid.conf al directori actual ( . )
mv arxiu1 arxiu2 : converteix l'arxiu1 en arxiu2 (al mateix directori)
mv *.tar ../../perl : mou tots els arxius .tar al directori perl (que es troba pujant dos nivells i baixant un fins a 'perl')
cmp Compara dos arxius informant de totes les seves diferències.
cmp arxiu1 arxiu2 : compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també)
diff Compara dos arxius informant de totes les seves diferències. És semblant a la comanda cmp però amb format de sortida diferent
diff  arxiu1 arxiu2 : compara l'arxiu1 amb l'arxiu2 (pots indicar els 'path' també)
find Cercador de fitxers a partir del directori que indiquem.
find / -name access.log -print : busca l'arxiu access.log a partir del directori arrel (/) i ho pintes en pantalla (print)
find . -size 35 -exec rm{} \ : cerca al directori actual els arxius de 35 bytes i els esborra
Aquesta comanda també admet metacaràcters (find / -name "*iss*" -print)
lpr Imprimeix els arxius especificats.
lpr arxiu : imprimeix per la impressora defecte l'arxiu arxiu
lpq : mostra les entrades de la cua d'impressió
lprm treball : vista la cua d'impressió (lpq) pots eliminar un treball d'aquesta cua
gunzip Descomprimeix l'arxiu/s amb extensió .gz
gunzip syslog.0.gz: descomprimeix l'arxiu syslog.0.gz convertint-lo en syslog.0
gzip Comprimeix un arxiu movent-lo a extensió .gz
gzip access.log : comprimeix l'arxiu access.log en access.log.gz
El programa gzip també permet la descompressió amb el paràmetre -d (gzip -d arxiu)
compress Comprimeix un arxiu convertint-lo a extensió .Z
compress arxiugran : comprimeix arxiugran reanomenant-lo arxiugran.Z
uncompress Descomprimeix els arxius d'extensió .Z
uncompress comprimit.Z : descomprimeix l'arxiu comprimit.Z
tar Empaqueta/Desempaqueta arxius amb els seus directoris 
tar cvf arxiutar arxius : fa un arxiutar amb extensió .tar que contindrà els arxius (i els seus subdirectoris si els tingués) que haguem especificat. Pots especificar varis arxius separats per espais blancs o tabuladors
tar zcvf arxiu_tar arxiu1 arxiu2 : empaqueta l'arxiu1 i l'arxiu2 en un nou fitxer tar comprimit. El resultat seria arxiu_tar.tar.Z
tar xvf arxiu.tar : desempaqueta l'arxiu.tar. El paràmetre x (extract) extreu, la v mostra (verbose) i la f és d'arxiu (file/s)
tar zxvf fitxer.tar.Z : extreu el contingut d'un fitxer '.tar' que ha estat comprimit
ln Enllaça un arxiu existent en un altre (al mateix o una altre directori)
ln -s arxiu_vell arxiu_nou : enllaça (link) l'arxiu que vulguem en un altre que haurem creat. L'opció -s és per crear un enllaç simbòlic (hard link) i pugui ser visible a la sortida de la comanda 'ls' com apuntem a continuació:
lrwxr--r--  1  root 243 Apr 23 16:00 arxiu_nou->arxiu_vell
ln -s /etc/rc.d/init.d/httpd . S35web : fa un enllaç simbòlic del fitxer httpd (que és un script d'arrencada) en el directori actual ( . ) que en aquest cas suposem sigui rc3.d amb el nom S35web
chmod Assigna els permisos d'un directori o fitxer/s (com a root o en els que tu tinguis drets)
chmod 764 sendmail : assigna a l'arxiu sendmail els permisos de lectura, escriptura i execució (7) per al seu usuari, de lectura i escriptura (6) per als usuaris del seu grup i de només lectura (4) per a la resta [ -rwxrw-r--]
Els 10 caràcters d'aquesta primera columna que apareix en fer un 'ls -l' es desglosa en:
primer caràcter; ens indica si és de tipus arxiu (-), directori (d), enllaç (l),...
primer grup de 3 caràcters; són els permisos del propi usuari sobre l'arxiu o directori. Com que corresponen les tres posicions en binari, si una posició està activada es  correspondrà amb un 1 i si està desactivada correspondrà a un 0. Així per exemple si trobem '--x' correspondrà a 001 per tant a 1, si trobem 'r--' serà un 100 que en decimal correspon al nº 4, si fós 'rw-' seria el 110 que correspon al 6, el 'rwx' és el 7.
segon grup de 3 caràcters; fa referència als permisos que tenen els usuaris que pertanyen a aquell grup. La filosofia dels números és la mateixa que en la tríada anterior
tercer grup; són els permisos per a la resta de la gent
Existeix una altra manera d'assignar permisos:
chmod ugo+x fitxer: a  fitxer li donem permís d'execució (x) al propi usuari (u), al grup (g) i als altres (o -other-)
chown El root o l'usuari sobre on tingui drets poden canviar o assignar un propietari a un fitxer o directori.
chown web /home/httpd/html : web serà el propietari del directori html
chown -R nobody  /cache : nobody serà el propietari (de manera recursiva '-R' a tots els fitxers i subdirectoris) del directori  '/cache'
chown root:other index.html : canviem directament el propietari i el grup a  index.html
chgrp Canvia el grup d'un fitxer o directori. L'exemple anterior també serveix per a 'chgrp'
chgrp nougrup fitxer : canvia el grup que li pertany a fitxer per un nou grup (nougrup)
umask Defineix els permisos a mode de màscara que donarem als fitxers que creem a partir d'aquest moment. Per la seva característica s'entén que el valor que posarem en aquesta comanda sortirà de restar a 777 els permisos que haguem decidit.
umask 017 : defineix que a partir d'ara els permisos dels fitxers seran 760 (777-760=017)
newgrp Crea el nou grup especificat
newgrup grupsecundari : crea un nou grup anomenat grupsecundari
grep Busca una cadena dins d'un fitxer.
grep "jbort" /etc/passwd : cerca la cadena 'jbort' al fitxer /etc/passwd imprimint la línia
grep -n 'mestres' /home/base_dades : busca la cadena mestres dins del fitxer de nom base_dades indicant a la sortida el nom de l'arxiu i el nº de línia on es troba
grep -v "root" /etc/shadow > $HOME/usuaris_pelats: busca totes les línies del fitxer /etc/shadow que no tinguin (-v) la cadena 'root' i ho redirecciones (poses dins) del fitxer usuaris_pelats que es troba dins de /home/usuari ($HOME)
ls -la | grep "*.tar" : busca i llista tots els fitxers '.tar' del directori actual de treball
head Mostra les primeres línies (normalment les 10 primeres) d'un fitxer
head  fitxer : mostra les primeres línies del fitxer
head -50 ../../routers : mostra les 50 primeres línies del fitxer routers (via 'path' relatiu)
tail Mostra les últimes línies d'un fitxer.
tail logfile : mostra les últimes (normalment 10) línies del fitxer logfile
tail -f /usr/local/squid/logs/access.log : mostra de forma dinàmica (-f) les últimes línies del fitxer access.log (especificat amb 'path' absolut)
tail +10 fitxer : mostra a partir de la línia 10 del fitxer
sort Ordena/Classifica els registres d'un/s fitxer/s
sort arxiu : ordena els registres de l'arxiu
wc Mostra en pantalla el número de caràcters, paraules i línies de l'arxiu especificat
wc alumnes : mostra les caracerístiques anteriors del fitxer alumnes
wc -c log.2 : ens mostra la mida en bytes de l'arxiu log.2
test Comanda que avalua arguments retornant un 0 si és verdadera
test -e  fitxer : avalua si el fitxer existeix
test -d  fitxer : avalua si fitxer existeix i si és un directori
test -r  fitxer: si existeix i és de lectura
test  cad1 != cad2 : avalua si la cadena cad1 és diferent de la cadena cad2
test -L arxiu : si arxiu és un enllaç simbòlic (link)
./ Executa un fitxer que ha de tenir característiques prèvies d'executable (x)
. /httpd stop : executa l'arxiu (script en aquest cas) 'httpd' si estem en el mateix directori de treball on es troba ell
Per executar programes (arxius executables) com l'httpd anterior hi ha 3 maneres:
httpd : indicaria que es troba en el path (camí)
./httpd : si està en el mateix directori de treball
/etc/rc.d/init.d/httpd : indicant el camí absolut també el podrem executar
/opt/netscape/netscape & : executarem (obrirem) el Netscape mantenint (&)també activa la consola virtual des d'on l'haguem 'llençat' 
zip Comprimeix arxius i directoris en format '.zip'
zip arxiuzip  arxius_a_comprimir : comprimirà en un arxiuzip els arxius_a_comprimir (i  directoris) que especifiquem
unzip arxiu.zip : descomprimirà el fitxer arxiu.zip 
ftp Comanda que obre connexió i porta a terme la possibilitat de transferència de fitxers (file transfer protocol)
ftp nom_màquina : s'estableix una connexió ftp amb al màquina remota
ftp 193.145.88.16 : s'estableix la connexió amb al màquina d'IP especificada
Una vegada s'estableix la connexió ens demanarà un identificador (login) que pot ser el nostre (si estem donats d'alta a la màquina remota) i un password. Fet això se'ns obre una sessió d'ftp (prompt ftp>) que ens habilita en amdós sentits la transferència de fitxers.
Hi ha manera també d'establir connexió amb una màquina remota servidora d'FTP anònim. En aquest cas com a 'login' posarem anonymous i com a 'password' la nostra adreça electrònica (p.e. si establim connexió amb ftp://ftp.webmin.com)
Després del prompt (ftp>) pots usar un seguit de comandes (amb help les pots veure)
Les més comunes són:
get arxiu : baixes el fitxer a la teva màquina al directori actual de treball
put arxiu : transfereixes arxiu al teu 'home' de la màquina remota
mget *.tar : baixes tots (amb confirmació) els fitxers .tar (mget admet metacaràcters)
mput web* : envies (confirmant) el/s arxiu/s que comencin per 'web'
hash : marca amb # l'estat de la transferència ( la # pot ser 1Kb., 2Kb., ...)
bin : força la transferència en binari
ls : admet la comanda per llistar fitxers (també és vàlida la comanda dir)
ren : reanomena fitxers (si té el nom llarg amb separacions per espais llargs l'haurem de definir entre cometes dobles - ren "pàgina principal alumnes.htm" alumnes.htm )
lcd : ens diu el directori actual en la nostra màquina local
lcd .. : puges un estadi situant-te en el directori superior en la màquina local
del arxiu: esborra  arxiu (si és un nom de fitxer llarg amb espais farem ús de ""nom"")
quit : comanda de sortida de l'FTP
bye : igual que l'anterior també serveix per sortir de l'FTP
Admet altres comandes pròpies de UNIX com pwd, mkdir, rmdir,... i altres pròpies d'MS-DOS que amb la comanda help les pots visualitzar. 

 

Comandes relacionades amb dispositius
 

Comanda Descripció i exemples
mount Especifica els dispositius muntats o munta un dispositiu en el punt de muntatge especificat.
mount : especifica els dispositius que hi ha muntats
mount /dev/fd0 /mnt/floppy : sempre el muntatge es fa seguint aquest patró (mount dispositiu directori_muntatge). Aquí muntem la disquetera (dispositiu) al directori de muntatge /mnt/floppy
La comanda mount consulta al fitxer /etc/fstab per determinar les opcions estàndard associades al dispositiu en concret. La comanda requereix generalment privilegis de root.
mount -t msdos /dev/fd0 /mnt/floppy : munta la disquetera perquè poguem llegir els arxius que són de tipus MS-DOS
mount -o ro -t iso9660  /dev/cdrom /mnt/cdrom : munta el dispositiu cdrom al directori /mnt/cdrom amb l'opció de només lectura (ro - read only) i especificant el tipus de filesystem del cdrom (iso9660)
umount Desmunta el punt de muntatge (directori). Per poder-ho fer hem d'estar lògicament fora d'aquest directori.
umount /dev/cdrom /mnt/cdrom : desmuntem el punt de muntatge (directori) del cdrom.
Una vegada fet això podrem expulsar el cdrom de la lectora (dispositiu físic) amb la comanda eject.
Si el que desmuntem és la disquetera sempre haurem de desmuntar abans de treure el disquet del dispositiu físic per tal d'assegurar-nos que totes les dades pendents han estat gravades al disquet
fdformat Formata un disquet sota Linux. La comanda ha d'especificar el dispositiu i la capacitat del disquet.
fdformat /dev/fd0H1440 : formata un disquet d'1'44 Mbytes
mkswap Crea una àrea de swap Linux a la partició del disc que especifiquem. Aquesta comanda requereix privilegis de root.
mkswap /dev/hda1 : crea una àrea de swap a la primera partició del primer disc no-SCSI
La comanda swapon dispositiu habilita el dispositiu per a l'ús de swapping
La comanda swapoff dispositiu deshabilita el dispositiu per a swapping

 

Comandes relacionades amb la visualització d'informació
 

Comanda Descripció i exemples
apropos Busca les pàgines de manual que fan referència a la paraula que especifiquem i mostra en pantalla una petita descripció del principi de cada pàgina de manual.
apropos paraula : llista les capçaleres de totes les pàgines de manual que inclouen la paraula en concret
df Mostra la quantitat d'espai de disc lliure per a cada filesystem muntat
df -k : mostra informació de les particions de disc en blocs d'1 Kb. i en % de l'espai de disc lliure com a disponible, l'espai utilitzat, etc.
du Mostra l'espai de disc usat pel directori actual de treball o directoris que especifiquem
du : mostra l'espai de disc utilitzat (en blocs d'1Kb.) pel directori actual de treball on ens trobem i els seus subdirectoris
du directori : ens indica l'espai de disc utilitzat pel directori especificat i els seus subdirectoris
free free : Mostra en pantalla el total de la memòria de sistema lliure i usada com memòria total lliure, memòria física, memòria swap, memòria compartida i buffers usats pel kernel
ps Ens mostra els processos actius associats a una sessió concreta (ps)
ps -a : mostra tots (all) els processos actius
ps -ef : proporciona informació en format llarg dels processos actius en varis camps que atenen al login d'usuari, número identificador del procés (PID), nº identificador del seu procés pare (PPID), l'hora d'inici del procés, la terminal, el temps de CPU que fa servir i la comanda que l'executa.
ps -aux : una altra manera molt útil de mostrar informació
top top : Mostra en pantalla una actualització continuada (dinàmica) dels processos actius i els recursos que està utilitzant a nivell de CPU. Amb la tecla q sortim.
uptime uptime : Mostra l'hora actual, la quantitat de temps d'activitat d'accés (login), el número d'usuaris que han accedit al sistema i les mitjanes de càrrega del sistema.
users users : Mostra cada sessió d'entrada al sistema (logins)
w w : Mostra un sumari d'utilització del sistema, els usuaris actuals actius i els processos actius que hi ha al sistema
who who : Ens indica els noms dels usuaris actius en aquell moment, la terminal que s'està utilitzant, el temps transcorregut des que han accedit al sistema (login) i el nom de host (màquina) des de la qual han accedit (si és que existeix aquest nom)
who am i : ens dóna informació de qui sóc jo (semblant a la comanda id)
finger finger : Mostra informació diversa dels usuaris connectats al sistema
finger usuaris : ens mostra la informació dels usuaris que haguem especificat
date Informa de la data i hora concreta del sistema a la vegada que permet reconfigurar-la
date : mostra l'hora, mes i any 
date nova_data : permet introduir una nova data de sistema amb el patró següent:
# date MMddhhmmyyyy (dues xifres per al mes, dia, hora i minuts, i quatre xifres per a l'any). 
cal Ens mostra un calendari dels mesos de l'any actual per defecte
cal mes : mostrarà el calendari del mes que haguem especificat
cal mes any : pinta en pantalla el calendari del mes i any especificat
file Determina i mostra una descripció del tipus de cada arxiu especificat
file arxiu : determina quin tipus d'arxiu és i ens mostra la informació en pantalla.
hostname Mostra en pantalla el nom de la màquina on treballem (local o remota). També es pot fer servir per assignar un nom a la màquina.
hostname : ens diu el nom de l'ordinador
hostname nom : configurem la màquina amb aquest nom de host
man Mostra en pantalla la pàgina de manual que fa referència a la paraula que haguem especificat (comanda, títol, seccions, aplicacions...)
man comanda : veiem la pàgina del manual que fa referència a la comanda especificada
Com indicàvem al principi d'aquest capítol, l'estructura de la pàgina inclou el títol, nom, sinopsi, descripcions, exemples, modificadors i paràmetres, etc.
Al principi de la pàgina veiem una referència ( w <nº> ) que ens indica en quina secció de la base de dades de l'ajuda es troba aquella pàgina de manual; si porta un 1 pot ser una comanda de shell o un programa executable, si és un 2 és una system-call, si és un 3 una crida a llibreries, el 4 són arxius especials com els de dispositiu, el 5 formats d'arxiu i convencions, el 6 fa referència a jocs, el 7 a paquets de macros, el 8 a comandes d'administració del sistema (la més important per a nosaltres), i el 9 per a rutines de kernel no estandaritzades.