-PAU 2004-2005-
 |
 |
FilosofiaTema 1:El saber filosòficHta de la FilosofiaTema 4 El pensament contemporani Selectivitat |
JunyGeneralitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaDistricte universitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accés a la Universitat SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 FILOSOFIA Trieu una de les dues opcions, A o B. OPCIÓ A Coneixem, doncs, dos orígens del sentiment de culpabilitat: el primer, que ve de la por davant l’autoritat, i l’altre, més tardà, procedent de la por al superjò. El primer obliga a renunciar a les satisfaccions dels instints; l’altre empeny, a més, cap al càstig, ja que no es poden ocultar els desigs prohibits davant del superjò. Sabem, també, com s’ha d’entendre la severitat del superjò, és a dir, les exigències de la consciència moral. Aquesta és continuadora, senzillament, de la severitat de l’autoritat exterior, la qual havia rellevat i, en part, substituït. Veiem, així, de quina manera entra en relació la renúncia als instints amb el sentiment de culpabilitat. Originàriament, doncs, la renúncia als instints era conseqüència de l’activitat exterior: per no perdre l’amor, hom renuncia a la satisfacció. Un cop feta aquesta renúncia, ja estem en pau amb l’autoritat; ja no hauria de restar cap sentiment de culpabilitat. La situació és diferent en el cas del temor al superjò. No n’hi ha prou amb la renúncia als instints, perquè persisteix el desig i aquest no es pot ocultar al superjò. Malgrat la renúncia completa, sorgirà un sentiment de culpabilitat. [...] La renúncia als instints ja no té efectes plenament alliberadors; la virtuosa abstinència ja no és premiada amb la seguretat de continuar rebent l’amor. FREUD, El malestar de la cultura 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i 3. Caracteritzeu la concepció de la moralitat que tenia Freud i que es pot concloure
a partir del text. Compareu-la amb una altra concepció de la moralitat. [3 punts] En fi, si encara hi ha homes a qui les raons que he presentat no han convençut prou de l’existència de Déu i de l’ànima, vull que sàpiguen que totes les altres coses de les quals pensen que potser estan més segurs, com ara que tenen un cos, que hi ha astres, i una terra, i altres semblants, són, això no obstant, menys certes. És veritat que tenim una seguretat moral d’aquestes coses tan forta que el dubte sobre la seva existència semblaria una extravagància. Tot i això, si el que està en qüestió és la certesa metafísica, no es pot negar […] que tenim motius suficients per excloure la seguretat completa quan ens adonem que igualment podem imaginar, en un somni, que tenim un altre cos i que veiem altres astres i una altra terra, sense que això sigui així. Doncs, ¿com sabrem que els pensaments que se’ns ocorren durant el somni són falsos, i que no ho són aquells que tenim desperts, si moltes vegades succeeix que els primers no són menys vius i manifests que els segons? I per molt que estudiïn els millors enginys, no crec que puguin donar cap raó que pugui apaivagar aquest dubte, si no és que pressuposen l’existència de Déu. Així, en primer lloc, aquesta mateixa regla que abans he acceptat, a saber, que les coses que concebem molt clarament i distintament són totes vertaderes, aquesta mateixa regla rep la seva certesa només del fet que Déu existeix i és un ésser perfecte. DESCARTES, Discurs del mètode 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i la pregunta i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d). [0,5 punts per qüestió encertada] 2.1. En aquest text, Descartes suggereix que una certesa metafísica és diferent de 2.2. Una idea clara i distinta, per a Descartes: 2.4. Quin d’aquests raonaments expressa un argument bàsic en la concepció
cartesiana del coneixement? 2.5. Quina d’aquestes afirmacions sobre el coneixement va defensar Descartes? SÈRIE 1 PAU. Curs 2004-2005 FILOSOFIA Trieu una de les dues opcions, A o B. OPCIÓ A — I què succeeix amb la multiplicitat de les coses belles, com ara homes, cavalls, mantells o
altres coses, siguin les que siguin, que tenen aquesta qualitat o són iguals, o amb totes aquelles
coses, en definitiva, que reben el mateix nom que aquestes realitats? ¿Es presenten potser en
idèntic estat o, ben al contrari que aquelles, no es presenten mai en cap aspecte, per dir-ho així,
en idèntic estat, ni amb si mateixes, ni entre si?
— Això és el que succeeix amb aquestes coses —respongué Cebes—, mai no es presenten de
la mateixa manera. 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts] [...] després de la conjunció constant de dos objectes —calor i flama, per exemple, o pes i solidesa—, només el costum ens obliga a esperar l’un arran de l’aparició de l’altre. Fins i tot aquesta hipòtesi sembla l’única que explica una dificultat que no és gens ni mica diferent: ¿per què fem a partir de mil casos una inferència que no sabem fer a partir d’un sol cas? La raó és incapaç d’una variació com aquesta. Les conclusions que dedueix de la consideració d’un cercle són les mateixes que es formaria examinant tots els cercles de l’univers. Cap home, però, que només hagi vist moure’s un cos després d’haver estat impulsat per un altre, podrà inferir que qualsevol altre cos es mourà si rep un impuls igual. Totes les inferències fetes a partir de l’experiència, per tant, són efecte del costum, i no pas del raonament. El costum, doncs, és el gran guia de la vida humana. Només aquest principi converteix en útil la nostra experiència i ens fa esperar, per al futur, un seguit de fets similars als que han aparegut en el passat. HUME, Investigació sobre l’enteniment humà 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts] la pregunta i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d). [0,5 punts per qüestió encertada] 2.1. Segons Hume, si recordo que les flames m’han cremat sempre en el passat: 2.2. Segons Hume, a partir del fet que les flames m’han cremat sempre en el
passat: 2.4. Quina d’aquestes afirmacions expressaria, segons Hume, una veritat que pot 2.6. Quina d’aquestes caracteritzacions no es pot aplicar en cap cas a la concepció SÈRIE 4 PAU. PLA ANTIC. Curs 2004-2005 FILOSOFIA Trieu una de les dues opcions, A o B. OPCIÓ A No és possible de pensar res enlloc del món, ni tampoc en general fora del món, que pugui ser tingut sense restricció per bo, llevat únicament d’una bona voluntat. La intel·ligència, l’agudesa, el judici i tots els altres talents de l’esperit, diguin-se com es vulgui, o bé el coratge, la decisió, la perseverança en els propòsits, com a qualitats del temperament, són sens dubte, des de diversos punts de vista, bons i desitjables. Però poden esdevenir també extremament dolents i perjudicials, si no és bona la voluntat que ha de fer ús d’aquests dons naturals. [...] El mateix passa amb els dons de la fortuna. El poder, la riquesa, l’honor, fins i tot la salut, el ple benestar i l’acontentament amb la pròpia situació, això que s’anomena felicitat, produeixen coratge, i sovint també petulància, allà on no existeix una bona voluntat que rectifiqui i faci adequat a fins universalment vàlids l’influx d’aquests dons i, al mateix temps, tot el principi de l’acció; sense esmentar que un espectador raonable i imparcial mai no pot tenir satisfacció davant la visió que, a un ésser que no és ornat amb cap tret d’una voluntat pura i bona, tot li va constantment bé. Així, la bona voluntat sembla que constitueix la condició indispensable d’allò que ens fa dignes de ser feliços. KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts] Així, si la veritat de les coses existeix des de sempre en les nostres ànimes, cal que la nostra ànima sigui immortal. Per aquest motiu, hem de tenir coratge i esforçar-nos a trobar de nou i a buscar el que actualment no sabem; és a dir, aquelles coses de les quals hem perdut el record. [...] Hi ha alguns punts del meu raonament sobre els quals no m’atreviria a ser realment asseveratiu. Però, si considerem com a deure nostre la recerca del que ignorem, ens fem millors, més enèrgics i menys ganduls que si considerem impossible i fora del nostre deure la recerca de la veritat desconeguda; això, m’atreviré a defensar-ho contra tothom. PLATÓ, Menó 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts] SÈRIE 1 PAU. PLA ANTIC. Curs 2004-2005 FILOSOFIA Trieu una de les dues opcions, A o B. OPCIÓ A Bé cal admetre que la naturalesa ens ha mantingut ben lluny de tots els seus secrets i que només ens ha facilitat el coneixement d’unes poques qualitats superficials dels objectes, mentre que ens amaga aquells poders i principis dels quals depèn la seva influència. Els nostres sentits ens informen del color, el pes i la consistència del pa, però ni cap sentit ni cap raó poden mai informar-nos sobre aquelles qualitats que el fan adequat per a l’alimentació i el suport d’un cos humà. La vista i el tacte donen una idea del moviment actual dels cossos, però, pel que fa a aquesta meravellosa força o poder de mantenir el moviment d’un cos per sempre en un canvi continu de lloc, moviment que els cossos no poden perdre mai sinó per comunicar-lo a d’altres, no ens en podem formar ni el concepte més remot. Nogensmenys, malgrat aquesta ignorància dels poders i principis naturals, sempre suposem, quan veiem qualitats sensibles iguals, que tenen poders ocults iguals i esperem que se’n seguiran efectes similars a aquells que hem experimentat. HUME, Investigació sobre l’enteniment humà 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts] I com que la Política se serveix de les altres ciències pràctiques i com que a més estableix lleis sobre què cal fer i de què cal abstenir-se, el fi d’aquesta ciència englobarà els fins de les altres; d’on es dedueix que el fi de la Política serà el bé pròpiament humà. En efecte, fins i tot si hi ha identitat entre el bé de l’individu i el bé de la ciutat, tot i això és una tasca manifestament més important i més perfecta la de conèixer i salvaguardar el bé de la ciutat; perquè el bé és segurament una cosa estimable fins per a un individu sol, però és més bell i més diví aplicat a una nació o una ciutat. ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac 1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts] SetembreGeneralitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaDistricte universitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accés a la Universitat SÈRIE 3 PAU. Curs 2004-2005 FILOSOFIA Trieu una de les dues opcions, A o B. OPCIÓ A Nogensmenys, malgrat aquesta ignorància dels poders i principis naturals, sempre suposem, quan veiem qualitats sensibles iguals, que tenen poders ocults iguals i esperem que se’n seguiran efectes similars a aquells que hem experimentat. Si s’ofereix un cos de color i consistència iguals als del pa que hem menjat abans, no tenim cap escrúpol a repetir l’experiència i a preveure, amb certesa, que té el mateix aliment i poder de suport. Heus aquí un procés de la ment o el pensament, del qual prou m’agradaria saber-ne la base. Tothom accepta que no hi ha cap connexió coneguda entre les qualitats sensibles i els poders ocults, i, per tant, que la ment no pot treure cap conclusió sobre la seva conjunció constant i regular, per mitjà d’allò que sap de la seva natura. [...] El pa que vaig menjar abans m’alimentava, és a dir, un cos amb determinades qualitats sensibles era, al mateix temps, dotat amb determinats poders ocults. ¿Se’n segueix, però, que un altre pa, en una altra ocasió, ha d’alimentar-me també i que sempre han de concórrer les mateixes qualitats sensibles amb els mateixos poders ocults? La conseqüència no sembla de cap de les maneres necessària. Si més no, hom ha de reconèixer que hi ha una conseqüència treta per la ment, que hom ha fet certs passos, que hi ha un procés del pensament i una inferència que requereix una explicació. Aquestes dues proposicions són ben lluny d’ésser la mateixa: «M’he adonat que sempre un objecte tal va acompanyat d’un efecte tal» i «preveig que d’altres objectes, que són aparentment similars, aniran acompanyats d’efectes similars». HUME, Investigació sobre l’enteniment humà 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ, Fedre, 249d 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts] la pregunta i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d). [0,5 punts per qüestió encertada] 2.1. Quines de les afirmacions següents sobre el que Plató anomena «idea» és 2.2. Plató creu, segons el text, que: b) Com que el coneixement de les idees és anterior a l’experiència, cal concloure que no hi ha percepcions. c) Com que les percepcions no són idees, cal concloure que els éssers humans no tenen percepcions. d) Com que les idees són entitats subjectives en el marc de la metafísica platònica, cal concloure que el coneixement de les idees és anterior a l’experiència. 2.5. Quina d’aquestes afirmacions sobre el coneixement va defensar Plató? 2.6. La concepció del coneixement humà de Plató fa que sigui un filòsof:
|