Les dues classes que es distingeixen en la justícia particular o part de la virtut de justícia, en expressió d'Aristòtil. La justícia commutativa, nom que els Escolāstics donen a la justícia «correctiva» d'Aristòtil, regula l'intercanvi de béns entre particulars i d'una manera especial el respecte als béns privats de cadascú (veure text). Tomās d'Aquino es refereix a ella com la que s'ocupa de la propietat de les persones (Suma de teologia, II-II, q. 7).
La justícia distributiva regula el repartiment equitatiu de béns i càrregues en la societat; la injustícia està que el repartiment no es faci tenint en compte les necessitats i els mèrits de cadascú. En l'actualitat
rep el nom de justícia social, i els criteris actuals de distribució, o redistribució, de la riquesa constitueixen el vertader nucli de la problemàtica i la política social, que ha de concordar en la mesura que es
pugui la llibertat amb la igualtat (veure text). Tomās d'Aquino segueix substancialment Aristòtil (veure text). A diferència de la societat antiga (la d'Aristòtil i Tomās d'Aquino), en les societats democràtiques modernes
es tendeix a disminuir les desigualtats legals existents, que donarien dret a una distribució no equitativa.
Aquesta obra estā sota una llicčncia de Creative Commons.