filosofia �rab HIST.
�s la filosofia pr�pia
del m�n isl�mic feta en llengua �rab, i que compr�n un complex conjunt de doctrines
filos�fiques que es desenvolupen al llarg de la hist�ria de l'imperi �rab oriental
i occidental. Es caracteritza aquesta filosofia, a l'igual de la cristiana medieval,
per haver de respectar les creences d'un llibre sagrat, en aquest cas el Alcor�,
i veure's obligada a definir les seves relacions, a vegades tempestuoses i contradict�ries,
amb la religi� o la teologia. Sorgeix pr�piament
en el s. IX, a Bagdad, en una �poca culturalment fosca per al m�n cristi�, quan
els califes de l'era abbasida (descendents d'al-Abbas, oncle de Mahoma) inicien
la recopilaci� i traducci� de manuscrits de la filosofia grega. Aquest per�ode
de traduccions, iniciat cap al any 800, per� que assoleix el seu m�xim esplendor,
sobretot en el que respecta a la filosofia, sota el califat d'al-Mam�n (813-833),
el qual va crear en el 832 a Bagdad (fundada en el 765) la �Casa de la Saviesa�,
escola de traductors del siri� i del grec a l'�rab, representa l'�poca que la
cultura �rab s'apropia de la cultura filos�fica grega. Es tradueixen totes les
obres de Plot�, Gal�, Euclides
i Ptolomeu i alguns di�legs
de Plat� -Sofista, Rep�blica, Timeu, Les lleis,
per exemple-, per� l'inter�s se centra en les obres del corpus
aristot�lic aut�ntiques, i algunes altres falsament atribu�des, com
les posteriorment influents obres del Llibre sobre el b� pur,
conegut en occident com Liber de causis (del neoplat�nic
Procle) i la Teologia d'Arist�til, entre
d'altres. Juntament amb elles, comentaris que harmonitzaven Arist�til
amb Plat�, sobretot de Alexandre d'Afrodisia.
S'inicia, entre els mateixos traductors, certa obra filos�fica pr�pia, en qu�
destaquen el cristi� siri� Hunayn ibn Ish�q (808-873), amb textos filos�fics
i teol�gics a la vegada, i Ab� Bishr Matt� ibn Yunis (m. 940), autor de comentaris
a Arist�til. S'atribueix a aquest autor una discussi� p�blica coneguda com a
la �controv�rsia de Bagdad�, en qu� s'enfronta com �fil�sof� (seguidor de la
l�gica grega) contra un �gram�tic� (el que interpreta el text sagrat).
A
la filosofia que van prendre dels grecs els �rabs la van anomenar falsafa
(als fil�sofs, se'ls anomenava falasifa, plural de faylasuf);
aix� mateix en l'�poca abbasida i recolzats pels mateixos califes, van desenvolupar
una teologia basada en l'Alcor�, per� amb influ�ncies tamb� cristianes i jueves,
que van anomenar kal�m, de contingut m�s aviat �apolog�tic� i jur�dic-religi�s:
els qui la practicaven eren anomenats mutakallim�n i, d'aquests, els
m�s antics es van denominar �mu'tazil�es� (�a�llats�). El mu'tazilismo
representa, doncs, la doctrina oficial del islam,
i suposa un pensament especulatiu important que, d'entrada, no s'oposa a la
filosofia; s�n m�s ben racionalistes i dial�ctics. Ab� Y�suf Ja'q�b ibn Ish�q
al-Kind� (ca. 800-866) pot ser considerat el primer
fil�sof de l'islam, dins de la primera tradici� hel�lenitzant; s'oposa als mu'tazil�es
i concilia pac�ficament la filosofia amb la visi� religiosa de l'islam, iniciant
aix� el primer racionalisme filos�fic musulm�. Cap al s. X aquest racionalisme
adquireix un mat�s radical i laic: Ab� Bakr ibn Zakaruiy� al-R�zi (864-925),
anomenat �Rahz�s� pels llatins, m�dic, alquimista i fil�sof, planteja una disjunci�
absoluta entre filosofia i creen�a: no es pot alhora ser fil�sof i creure en
les �faules� dels profetes; la seva obra va ser destru�da i nom�s queden testimonis
de les seves doctrines en altres autors. A aquesta mateixa �poca pertanyen els
cient�fics, matem�tics i astr�noms al-Bir�n�, al-Khw�rism� i Ibn al-Haitam,
el �Alhac�n� dels escol�stics llatins. Aix� mateix en aquesta �poca creix amb
for�a el sufisme (potser transcripci� del grec F@N�H,
soph�s, savi, els �suf�s� s�n m�stics i santons), que es manifesta com un
moviment espiritual de car�cter m�stic, per� tamb�
especulatiu, oposat durant un temps a la religi� oficial, i que ara s'uneix
a la filosofia (falsafa) i al racionalisme dial�ctic del k�lam
per formar una de les l�nies que, en contradicci� o conc�rdia, configuren el
pensament isl�mic posterior.
Al-F�r�b�,
fil�sof suf�, segueix la pauta dels hel�lenitzants, inicialment tra�ada per
al-Kind�,
procurant harmonitzar Arist�til amb un Plat� m�s aviat neoplat�nic. A ell es
deuen els temes m�s b�sics i caracter�stics de la filosofia medieval �rab i,
almenys parcialment, tamb� de la cristiana. Prossegueix els seus mateixos plantejaments
el c�lebre i influent Ibn S�n�, Avicenna (980-1037),
les obres del qual tradu�des al llat� suposen el massiu ingr�s del pensament
d'Arist�til a occident. En aquesta mateixa �poca,
la pac�fica conviv�ncia entre filosofia i teologia apareix tamb� en l'activitat
intel�lectual dels �germans de la puresa�, comunitat ismailiana de la ciutat
de B�ssora, els objectius de la qual apunten ni m�s ni menys que a purificar
la religi� a trav�s de la filosofia (tamb� neoplat�nica).
A partir de 1055, amb
l'arribada al poder dels turcs seldi�cides, el gir social afavoreix l'estima
de la teologia i menyspreu de la filosofia. Amb
Al-Ghaz�l� (1058-1111), anomenat Algatzell pels occidentals, que el consideren
equivocadament fil�sof i deixeble d'Avicenna, la cr�tica a la filosofia arriba
al seu zenit, al punt de considerar-l'un fals saber, que no t� tota certesa
i in�til per pensar la religi�. El te�leg irani� al-Sharh�stan� (1086-1153)
expressa idees semblants en la seva obra titulada Lluita contra els fil�sofs
i el seu Llibre de religions i sectes, on al temps que combat a Avicenna
declara de tot punt impossible una filosofia de la religi�.
Encara
que no pugui afirmar-se que, despr�s de Algatzell la filosofia es trasllad�s
de l'orient a l'occident isl�mic -de Bagdad a C�rdova-, perqu� encara es va
cultivar en orient, despr�s de l'arribada, cap a 1242, dels mongols a P�rsia,
el pensament especulatiu de la falsafa inicia la seva desaparici�, que
culmina amb la dominaci� de l'imperi otom�, iniciada en el s. XV i que s'aferma
amb la presa de Constantinoble en 1453. L'islam oriental nom�s conservar� certs
focus de filosofia avicennista, en l'Iran, que arriben fins a l'actualitat.
Cap a 755, amb
la formaci� de l'emirat de C�rdova i despr�s, en el 929, amb el califat, comen�a
a la Pen�nsula Ib�rica la dominaci� musulmana i el desenvolupament progressiu
de l'islam occidental, en terres d'Andalusia, que pren l'alternativa filos�fica
de l'orient isl�mic. La primera figura filos�fica sembla Ibn Masarra, d'origen
no �rab, nascut cap a 883, i que viatja a Medina i La Meca i no torna fins al
regnat del omeya Abd al-Rahm�n III; sost� la utilitat de la filosofia per desentranyar
el sentit ocult del Alcor� i la llei religiosa, a trav�s d'una comprensi�
racional del m�n, amb un rerefons d'idees d'origen gn�stic
i neoplat�nic. En la mateixa l�nia es troba Ibn Hazm
(994-1064), de C�rdova, jurista i te�leg, que ensenya i escriu durant l'�poca
de la reacci� antifilos�fica i anticultural d'al-Mans�r, que mana destruir els
40.000 volums de la biblioteca dels califes de C�rdova.
Amb l'arribada
dels berbers almor�vits (1086-1147), verdaders reformadors religiosos, s'inicia,
contra tot pron�stic, la primera gran �poca filos�fica en al-Andalus. Ara i
aqu�, en el s. XI, com havia succe�t a Bagdad, en el s. X, t� lloc una disputa,
anomenada la �controv�rsia de Saragossa�, en qu� s'enfronta la interpretaci�
tradicional dels textos religiosos amb la qual aporta la filosofia, de tend�ncia
hel�lenitzant. La primera postura la defensa Ibn al-S�d (1052-1127), fil�sof
de Badajoz, que veu amb bons ulls la conciliaci� entre filosofia i religi�,
i la segona Ibn B�jja.
Conegut entre
els llatins com Avempace, Ibn B�jja neix a Saragossa
i mor en Fes, cap a 1138. Metge, matem�tic i astr�nom, ocupa c�rrecs p�blics
a Saragossa i despr�s a Sevilla, i �s el prototip de fil�sof �rab racionalista
i incr�dul. Perqu� escriu en una �poca de descomposici� pol�tica dels regnes
de taifes i de les conquistes d'Alfonso VI de Castella, malgrat defensar
la filosofia com forma teor�tica de vida, es refugia en un sistema de vida
solit�ria, en qu� els ideals filos�fic-pol�tics d'al-F�r�b� es redueixen
a la consecuci� d'una
uni� individual de l'home amb les intel�lig�ncies separades, o enteniment
general. Tal com exposa en el seu R�gim del solitari, els homes que assoleixen
aquest autoconeixement per via intel�lectual, aquesta vida estrictament filos�fica,
s�n els que constitueixen, en la terra, l'�nica ciutat ideal possible, en qu�
no hi ha necessitat ni de metges ni de jutges; els homes solitaris d'Avempace
han assolit la perfecci�. En astronomia, Avempace es va adherir a les idees
de Al-Bitr�gi, (anomenat Alpetragius pels
llatins) amb la intenci� de corregir les teoria ptolemaica dels epicicles amb
la cosmologia aristot�lica.
Derrotats els
almor�vits pels almohades, es produeix la unificaci� de tot l'islam occidental.
El nou marc pol�tic representa la segona fase florent de desenvolupament de
la filosofia que, amb Ibn Tufayl i Ibn Rushd, alcanza el seu apogeu en el s.
XII. Ibn Tufayl, o Abentofail, metge, fil�sof i
poeta, �s conegut sobretot per la seva novel�la filos�fica, El fil�sof autodidacte,
amb la qual d�na forma liter�ria a les idees filos�fiques del R�gim del solitari,
d'Avempace: la filosofia, manera teor�tica de viure, cam� solitari que l'home
empr�n per a unir-se amb el enteniment agent.
Averrois
(1126-1198), Ibn Rushd o Aven Rushd, representa la culminaci� de la filosofia
�rab occidental, com Avicenna ho �s de l'oriental.
A banda dels seus comentaris literals a Arist�til, tan influents despr�s en
el m�n cristi�, la seva manera d'entendre les relacions entre filosofia i religi�
pot considerar-se una aportaci� paradigm�tica per a tota la filosofia medieval.
La seva postura de total autonomia filos�fica queda reflectida en la seva obra
de cr�tica a al-Ghaz�l�, Incoher�ncia de la incoher�ncia, tamb�
coneguda com a Destrucci� de la destrucci�. Moltes de les seves idees
passaran a l'escol�stica medieval cristiana amb el
nom d'averroisme llat�.
La sort final d'Averrois,
que va haver de marxar a l'exili de Lucena, prop de C�rdova, significa tamb�,
encara que sigui nom�s per coincid�ncia temporal, el final de la filosofia isl�mica
en occident. A finals del s. XII, la pol�tica d'intoler�ncia dels almohades
anuncia el final de l'inter�s per la filosofia i el pensament racional del m�n
isl�mic d'occident. A partir d'ara, a trav�s de les escoles de traductors, la
filosofia �rab passa al m�n cristi� en forma de traduccions de la filosofia
grega i comentaris.
Pronunciaci�
dels noms dels fil�sofs i cient�fics �rabs m�s
importants
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.
