Abentofail per als medievals llatins.

Pensador àrab, nascut a Guadix, Granada. Metge dels califes de Granada, és anomenat pare de la filosofia almohade per ser el filòsof de més gran renom d’aquesta era (1147-1269). Va morir al Marroc. Va difondre les idees Abu Bakr Muhammad ibn  Bâyya, Avempace, sobre el sistema de vida solitària, amb el que s’aconsegueix la felicitat de la unió amb el enteniment agent separat, mitjançant una novel·la filosòfica que es tradueix al llatí, en el s. XVI, com El filòsof autodidacte. En ella, el protagonista, personatge que creix aïllat en una illa deserta, alletat per una gasela, després de la mort d’aquesta s’enfronta amb el problema de l’existència, arribant a la filosofia amb la sola força de la seva reflexió (primera part). Després, coneixent la religió de l’illa veïna, comprèn que aquesta no és més que una altra forma d’imaginar i viure allò mateix que la reflexió sola aconsegueix amb la filosofia. Aquesta no és, no obstant això, per a la massa; s’arriba a ella únicament a través del règim solitari de vida. L’obra planteja en forma novel·lada un dels grans temes de la filosofia àrab: la relació entre la fe i l’especulació filosòfica.

________________

Enllaços.

Proyecto de filosofía en español: Abentofail.

Edicions digitals del Proyecto de filosofía en español.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.