cosmos GEN.
(del grec i`F:@H, kósmos, món, el que ordena i allò adornat, en oposició al caos) Terme que la filosofia grega, ja des dels pitagòrics, aplica a la realitat, o al món, com a conjunt ordenat que l’home és capaç d’entendre.
Plató hi afegeix la idea de conjunt jerarquitzat, tan important en el neoplatonisme i tan influent en les concepcions del cristianisme i el món occidental. S’aplica també a «univers».
A. Koyré, en la seva obra Del món tancat a l’univers infinit, distingeix entre la idea de cosmos, el món tancat i finit de l’antiguitat, i la d’univers, el món infinit i obert, que es va introduir en l’època de la revolució científica, per obra dels copernicans Thomas Digges i Giordano Bruno.
Enllaços a Internet:
http://www.arrakis.es/~aristos/realitat/final.htm
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.