cosmogonía GEN.
(del grec kosmogonía, compost de
6`F:@H, kosmos, bon ordre, adorn, món, i
(@<Z, goné, generació) Relat mític que explica
l’origen del món i la seva estructura. Les
cosmogonies són inicialment teogonies: la constitució del món s'explica mitjançant successives generacions de divinitats, que estableixen una jerarquia i un ordre que representa la distinció dels diversos nivells fonamentals del món (celeste, terrestre i subterrani) i l'equilibri i relació que existeix entre els diferents components del món. Les teogonies/cosmogonies de
Hesíode (s. VIII aC), en la seva Teogonia i Els treballs i els dies, van influir directament en alguns aspectes de les
cosmologies dels primers presocràtics.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.