Teoria
metatètica, oposada a l'intuïcionisme i al prescriptivisme que defensa que els enunciats morals no contenen ni intuïcions del que és bo o dolent ni forçosament prescripcions o enunciats de valor. Hi ha, per tant, enunciats morals formats per simples enunciats descriptius, i hi ha
argumentacions morals que, de premisses no valoratives, permeten deduir conclusions valoratives. Per aquesta raó, no sempre que es passa de l'és al deu es comet fal·làcia naturalista.