cosmologia galileana HIST.
La defensa de la cosmologia copernicana que Galileu du a terme sobretot amb la publicació de les seves observacions astronòmiques i els seus descobriments amb el telescopi (veure cita) en Missatger celestial, o Missatge celestial (1610), amb els arguments exposats en Diàleg sobre els dos principals sistemes del món (1632) a favor del moviment diürn de la Terra (jornada segona) i a favor de la seva translació entorn del Sol (jornada tercera), i amb la fundació de la mecànica amb les seves lleis sobre el moviment, publicades en Consideracions i demostracions matemàtiques sobre dues noves ciències (1638). El conjunt de l’obra de Galileu, sense ser equivalent a una vertadera confirmació empírica de la hipòtesi copernicana, té el valor de contribuir enormement a la seva difusió i a la destrucció definitiva de la
imatge aristotèlica del món i dels prejudicis sobre com havia de ser el moviment dels cossos en una terra també en moviment.
El principi que «tot cos que es mou dins un sistema en moviment no permet establir si el sistema està en repòs o moviment» elimina definitivament l’argument aristotèlic, i també del sentit comú, que la Terra està quieta perquè ho sembla i per les alteracions visibles que patirien els cossos en moviment o en caiguda, en el cas que es mogués.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.