hilemorfisme GEN.
(del grec
à80, hyle, matèria i
:@DNZ, morphé, forma). La teoria d'Aristòtil, admesa també per
l’escolàstica, segons la qual les coses naturals es componen de dos principis metafísics: la matèria i la forma. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció.
Matèria i forma són, a més a més, dues de les quatre causes aristotèliques, les
anomenades precisament causes intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la substància de les coses.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.