filonet.org

religió FIL. REL.

(del llatí, religio, que deriva de relegere, recollir, repassar, rellegir, o de religare, relligar) Segons l’optima definició d'Émile Durkheim, «una religió és un sistema solidari de creences i pràctiques relatives a coses sagrades, és a dir, separades, prohibides, creences i pràctiques que uneixen en una mateixa comunitat moral, anomenada Església, a tots els que s’adhereixen a ella» (veure cita). Aquesta definició destaca com a elements essencials de la religió les creences en el sagrat, que han de considerar-se com un conjunt sistematitzat i autònom, i el seu aspecte social, per quant són compartides per una col·lectivitat. No és essencial a la definició la referència al sobrenatural i a la divinitat, des del moment que no estan presents en grans religions, com el budisme, per exemple, on sí que hi ha, en canvi, presència de coses sagrades («les quatre nobles veritats»).

L’origen del terme és tradicionalment confús. Se li assignen dues etimologies: la de relegere, de Ciceró, segons el qual a «aquells que tornen diligentment amb el pensament, per així dir, com si repassessin el que concerneix al culte dels déus, se els anomena religiosi legendo, de la mateixa forma que elegants ve d'eligendo, i de diligendo els diligents i d'inteligendo els inteligenti» (De natura deorum, II, 72); o la de religare, segons Lactanci: «Ens trobem units i vinculats (religati) a Déu per aquest vincle de la pietat. D'aquí pren el nom la religió mateixa i no, com interpretava Ciceró, de relegendo» (Divinae institutiones, IV, 28).

La tradició ciceroniana destaca l'aspecte cultural de la religió, atès que l’home religiós romà repassa atentament els seus deures i els ritus que du a terme per relacionar-se amb la divinitat, mentre que la versió de Lactanci, apologista del s. IV, suposa una relació personal i real, que uneix el cristià a Déu (veure text).

Una religió revelada s’acull, per explicar el seu origen històric, a una revelació sobrenatural ocorreguda en una època determinada i consignada en llibres sagrats. Així, per exemple, el judaisme, el cristianisme i l’islam. Una religió revelada és també positiva, en el sentit que ha rebut la sanció, o la fundació, d’un poder superior, i es contraposa a la religió natural.

Una religió natural no recorre a cap revelació divina per explicar la seva existència, que es basa simplement en aquests fets religiosos humans, en quant provenen d’estats de consciència d’una determinada col·lectivitat humana: sentiments, temors, desig de comprensió del món, etc. Que s’anomenin naturals no implica que no tinguin creences sobrenaturals.

• el seu naturalisme, és a dir, la seva orientació a coses de la natura (vents, rius, astres, etc.), i
• el seu animisme, en el sentit definit per Tylor, és a dir, la creença que existeixen en la natura éssers espirituals i esperits personals, semblants a l’home, però superiors a ell i invisibles als sentits.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.