materialisme històric HIST.

Karl MarxÉs la teoria materialista que van sostenir K. Marx i F. Engels i que es caracteritza com una concepció del desenvolupament de la història i la societat en funció de la realitat econòmica. La idea es troba ja en Saint-Simon, i a Marx es deu -i en part també a Engels (veure text 1 i text 2)- la seva articulació teòrica i sistemàtica plena, sobretot en les seves obres La ideologia alemanya (1845) i Contribució a crítica de l’economia política (1859). L’home és un ésser històric que es construeix a si mateix satisfent en el medi que l’envolta les seves pròpies necessitats (veure text 1 i text 2). Aquesta interrelació inicial amb el medi ambient es converteix en una activitat humana modificadora d’aquest, mitjançant el treball, a la qual cosa denomina Marx praxis. A partir d’aquest moment, no és simplement un conjunt de necessitats biològiques i vitals el que impulsa i provoca l’activitat de l’home, sinó la satisfacció de totes les necessitats «humanes» amb l’aplicació del que majorment caracteritza l’home com a tal, com és la seva força productiva, o relació de l’home amb la natura, que es converteix en motor de la història humana. A ella es deu l’existència d’unes determinades relacions de producció, o relacions dels homes que produeixen entre si. Forces de producció i relacions de producció configuren, al seu torn, els modes de producció, que són els que determinen una manera de viure en societat en una fase concreta de la història humana.

F. EngelsEn els modes de producció, és a dir, en la manera com es produeix -que no és més que el sistema social-, es manifesta el que l’home és: la seva natura històrica (veure text). Tanmateix, els modes de producció condicionen tot el procés en què s’estructura la vida social, política i espiritual de l’home. En aquesta estructuració pot diferenciar-se:

 

 

Enllaços a Internet:

 

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.