raó pràctica ÉTIC.
La que s’exercita en l’àmbit de la filosofia pràctica, designació general per a la ètica entesa com a ciència de la praxis. A diferència de la raó teòrica, que s’ocupa de com són les coses, la raó pràctica s’interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del raonament moral o pràctic. Des d'Aristòtil, s’interpreta que el fi de l’ètica no és en si mateix teòric -el saber pel saber-, sinó pràctic, en quant s’ocupa de la praxi, o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En Kant, raó teòrica/ raó pràctica són els dos usos de la raó pura.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.