veritat com a consens EPIST.
Variant de la teoria pragmàtica de la veritat, atribuïble a Jürgen Habermas, segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d�una proposició o enunciat, sinó una exigència ideal d�aquest, per la qual es reclama dels altres l�assentiment, o el consens intersubjectiu, un cop presentades les justificacions amb què se sosté i s�afirma un enunciat. El rerefons d�aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen vertaders, com actes lingüístics que són, es profereixen en una situació ideal de di�leg, en la que ha de ser possible un discurs lliure i racional.
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.