Una de les paradoxes de la confirmació, també anomenada paradoxa dels corbs, basada en els problemes que presenta la inducció en confirmar-se, mitjançant la presentació de casos singulars, la qual cosa enuncia la hipòtesi general. Es fonamenta en el principi lògic que permet que el que és confirmació d'una hipòtesi qualsevol sigui també confirmació de la hipòtesi equivalent. La hipòtesi «Tots els corbs són negres» té com a hipòtesi equivalent el seu contrapositiva: «Tot el que no és negre no és un corb»; i ja que, pel principi de equivalencia, la qual cosa és confirmació d'una és també confirmació de l'altra, i com que, pel criteri de Nicod (tal com ho interpreta Hempel), les coses que no són ni negres ni corbs són irrellevants per a la primera hipòtesi, tenim la paradoxa que el que en principi és irrellevant per a una hipòtesi és confirmació d'una altra equivalent, de manera que la primera hipòtesi queda (lògicament) confirmada per l'observació de casos de «objectes no negres que no siguin corbs», per exemple «cignes» o «sabates blanques» (igual com queda confirmada per l'observació de «corbs negres»). La paradoxa està a confirmar veritats sobre corbs parlant de quelcom irrellevant per a la hipòtesi. La utilitat de la paradoxa està que crida l'atenció sobre un excessiu interès a buscar proves confirmadoras d'hipòtesi.