Principi, atribuït per Hempel al filòsof francès Jean Nicod (1893-1924), segons el qual una hipòtesi (sigui «Tots els S són P») queda confirmada per la presentació o observació de casos de «P i Q»; desconfirmada per l'observació de casos de «P i no-Q», i queda indiferent davant casos de «no-P i no-Q»; casos de no-P i no-Q, així com casos de Q i no-P, són irrellevants per a la hipòtesi (veure exemple). Ho cita Hempel en el seu paradoxa de la confirmació.