Teoria evolucionista que sustenta l'evoluci� de les esp�cies vives per selecci� natural. Va ser formulada per Charles Robert Darwin, que la va desenvolupar principalment en les seves obres L'origen de les esp�cies per mitj� de la selecci� natural, o la lluita per l'exist�ncia en la naturalesa (1859) i La descend�ncia de l'home i la selecci� sexual (1871). El naturalista Alfred Russell Wallace havia arribat a conclusions semblants, encara que Darwin les havia formulat bastant temps abans, per� no va publicar el resultat de les seves investigacions fins que va tenir coneixement que Wallace se li podia avan�ar. L'esmentada teoria implica que certes variacions heredit�ries, morfol�giques o fisiol�giques, a causa de l'influ�ncia del medi ambient, afavoreixin la reproducci� d'individus amb aquestes caracter�stiques que passen despr�s a tota l'esp�cie o b� donen origen a una esp�cie diferent.
Algunes teories evolucionistes ja havien estat formulades amb anterioritat (Buffon, Blyth, Chalmers, Geoffroy Saint-Hilaire, Lamarck, Maupertuis, Wallace), sent especialment significativa la teoria formulada per Lamarck (veure lamarckisme), que va influir sobre l'avi de Charles Darwin, el naturalista Erasmus Darwin. Per� Charles Darwin va proposar una teoria alternativa, doncs no va acceptar les principals hip�tesi de Lamarck. Va negar la generaci� espont�nia i va afirmar que totes les formes de vida provenien d'un tronc com�. El darwinisme es recolza en dues hip�tesis fonamentals:
a) el mecanisme de la variaci�, i
b) la selecci� natural.
Encara que, en la seva �poca, encara no s'havia constatat l'exist�ncia de mutacions gen�tiques, Darwin estava conven�ut que hi havia algun mecanisme de producci� de difer�ncies entre els diferents individus i, donada la gran durada dels per�odes de temps estudiats, estimava que les petites diversitats i variacions podien donar explicaci� de variacions de grau molt m�s gran. No obstant aix�, i encara que acceptava l'her�ncia dels car�cters adquirits (posteriorment refutada per Weismann, el fundador de l'anomenat neodarwinisme), no va creure que l'adaptaci� al mitj� pogu�s constituir el mecanisme evolutiu, ni va creure tampoc en l'exist�ncia de cap mecanisme teleol�gic o finalista ocult. Darwin va sostenir que la �selecci� natural� era el mecanisme fonamental de l'evoluci�. L'esmentada hip�tesi, fortament influenciada per les teories de Malthus, es pot resumir de la seg�ent manera: els organismes vius produeixen m�s quantitat d'individus dels quals poden sobreviure i, com es d�na entre ells gran variabilitat, doncs no hi ha cap individu igual, en la lluita per la vida s�n eliminats aquells pitjor adaptats, pel que sobreviuen i es reprodueixen els que posseeixen les caracter�stiques m�s favorables. Aix� �s el que fa que les esp�cies vagin evolucionant al llarg de dilatats per�odes de temps. En aquest proc�s t� un paper m�s important el contacte dels individus d'una esp�cie amb els seus cong�neres i amb membres d'altres esp�cies, �s a dir, el context de relaci� amb altres esp�cies vives, que el ocupat per les circumst�ncies geol�giques o clim�tiques, tan importants des del punt de vista de Lamarck.
Per� Darwin, al no con�ixer els mecanismes reals de producci� de variacions, no podia explicar les causes de la variabilitat, ni la forma com es transmetien a la generaci� seg�ent. No obstant, els descobriments de G. Mendel i de la gen�tica moderna li van donar la ra�, encara que ell no va arribar a con�ixer-los.
Un dels problemes relacionats amb tota teoria biol�gica evolutiva �s el del origen de la vida, que el darwinisme no formula, per� que va influir en els nous plantejaments que estudien aquesta q�esti�.
Es coneix tamb� com darwinisme social una extrapolaci� del darwinisme aplicat a la societat humana.
Veure filosofia de la biologia.
|
{ewc MVBMP2, ViewerBmp2, !darwrel.shg} |
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.