clinamen GEN.
Terme llatí que significa «inclinació» i que és utilitzat per Lucreci a la seva obra De rerum natura per traduir l'expressió grega kínesis katá parégklisin, o moviment desviat o inclinat (parénklisis), oposat al moviment merament vertical. El clinamen seria el moviment de desviació dels àtoms que permetria que en el seu moviment en el buit col·lidissin uns amb altres. D'aquesta manera, Lucreci volia perfeccionar la teoria del Demòcrit i seguida per Epicur. El recurs a aquesta declinació (i8\F4H)
era concebut també per part d'Epicur i de Lucreci per fonamentar la llibertat humana (necessària per a l'ètica epicúrea), en introduir un element d'indeterminació en el sistema mecanicista de l'atomisme. No obstant això, segons sembla, ja el mateix Demòcrit havia defensat un moviment omnidireccional desordenat dels àtoms, diferent de la mera caiguda descendent en el buit, raó per la qual col·lidien entre si sense necessitat de postular un
clinamen
específic.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.