Dins el context de la filosofia de la biologia es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de Rickert o la teoria metafísica de la història de O. Spengler (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectut), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia d'allò orgànic de Hans Driesch (1867-1941), i a la concepcions defensades per E.Krieck i EG Kolbenheyer (veure biologisme).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.