assignació LÓG.

Valors que es donen a les lletres d'enunciat d'una fórmula de manera que aquesta és:

  1. universalment vàlida si és vertadera per a tota assignació (veure exemple),

  2. contradictòria, si és falsa per a tota assignació (veure exemple) i

  3. consistent, si és vertadera almenys per a una assignació (veure exemple).

Es dedueix que tota fórmula vàlida és, a més a més, consistent, però no al revés. Dues fórmules són equivalents, si tenen el mateix valor per a idèntiques assignacions o reben els mateixos valors en una taula de veritat (veure exemple).

Exemple 1

[(p®q)Ùp]®q

és una fórmula universalment vàlida:

mentre que «ser o no ser» és un enunciat tautològic, o una tautologia.

 

Exemple 2

(pÙq)Ù(¬pÙ¬q)  és una fórmula contradictòria

Exemple 3

[(pÙq)Ú(¬pÙq)] és una fórmula consistent

Exemple 4

(¬pÙ¬q) i ¬(pÚq)  són fórmules equivalents:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.