(del llatí adaptatio, d'adaptare, ajustar-se a) Concepte fonamental de la teoria de l' evolució, que l'entén com a ajust o reacció d'un organisme al seu medi per poder sobreviure. Aquest sentit biològic s'aplica també en psicologia on designa l'ajust d'una persona amb el seu medi social, que, segons alguns corrents psicològics, és funció de l'ajust de la persona amb si mateixa, o de l'ajust o adequació del jo amb les seves pròpies tendències instintives o emotives.
SOCIOL. En sociologia, a més d'atribuir-se-li un sentit general d'harmonia de qualsevol institució o col·lectivitat amb el seu
medi social, se la considera específicament, per influx de les teories de Talcott Parsons, un dels objectius funcionals, o simplement funcions, que tot sistema social ha d'aconseguir per ser tal i que, alhora, és font i motiu de canvi social.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.