-James, William-
 |
 |
|
James, William (1842-1910) HIST. `jamesw.wav', `play"]
Filòsof i psicòleg nord-americà, nascut a Nova
York, i un dels fundadors del pragmatisme.
Es va educar a Europa, el mateix que el seu germà novel·lista,
nacionalitzat britànic, Henry James (1843-1916), i va estudiar medicina
a Harvard, graduant-se el 1869; va començar ensenyant fisiologia, però
es va inclinar primer cap a la psicologia -va introduir la psicologia
experimental en EE. UU. i la seva obra Principis de psicologia (2
vols., 1890), basada en la psicofísica de Fechner, en Wundt, Darwin
i Huxley, va ser considerada fonamental-, i després cap a la filosofia.
Al seu voltant va reunir a un molt notable grup de filòsofs, entre
ells, George Santayana. Un altre dels interessos fonamentals de James
va ser la moral i la religió.
Va mantenir una estreta amistat amb Henri Bergson, autor que el va influir en diverses de les seves idees principals, especialment en la tesi del stream of thought, de natura semblant al élan vital bergsonià)
Tots els seus centres d'interès els integra James en la seva filosofia del pragmatisme. Per a ell, el pragmatisme, a més de representar la seva frontal oposició de tipus empirista (ell denominava al seu pensament «empirisme radical») a la filosofia llavors dominant, l'idealisme, és primer que res un mètode d'aprofundir en les qüestions que interessen a l'home (veure text), i en segon lloc una teoria de la veritat (veure text 1 i text 2 ), o del sentit dels enunciats, que no arriba a conèixer-se més que en termes de conseqüències pràctiques; tot un altre concepte de veritat; -intel·lectualista, per altres- és estèril.
El sentit pragmàtic de veritat; obligar a mirar tota qüestió, teòrica o pràctica, segons les conseqüències que porta en el futur, de manera que el pensament vertader també és útil; primer que res es compleix al terreny del pensament, la segona cosa en el de la conducta. Així, hipòtesi diferents que no tinguin conseqüències rellevants diferents, són inútils i buides de sentit. Per aquesta mateixa raó critica el dualisme de Descartes;entre subjecte pensant i natura externa; no hi ha oposició, sinó mútua determinació i fusió, i la consciència no és sinó estats de consciència i aquests, no una altra cosa que els fets de la «pura experiència».
El criteri de la veritat com a utilitat és, en definitiva, el mode pragmàtic de reconèixer la verificabilitat de les idees: el seu resultat en el nostre procés d’adaptació al món (veure text).
Quan al terreny de les creences vitals per a l'home -sentit de la vida, Déu, llibertat, idea del món, etc.-, no és possible decidir directament quins són en concret les seves conseqüències, és convenient que l'home es deix portar per raons de sentiment: s'accepta com vertadera aquella creença que satisfà els desitjos personals de qui l'accepta, perquè s'assimila millor i més harmoniosament amb el conjunt de creences que ja es posseeixen.
En El filòsof moral i la vida moral (1891) i en La voluntat de creure (1897), sobretot en aquest últim, defensa el dret a la creença no sols religiosa, sinó moral i fins i tot científica: la voluntat de creure està en el dret a la imaginació i a la hipòtesi atrevida; la pràctica, si de cas, haurà de refutar-les. Idees semblants sosté respecte a la idea de Déu i de religió, que desenvolupa en Les varietats de l'experiència religiosa (1902), en Un univers pluralista (1909) i en l'últim capítol de Pragmatism, on defensa un naturalisme i un moralisme tolerant, al qual dóna el nom de «pluralisme». D'altra banda, i en això sobretot, «cadascú correrà la seva pròpia aventura».
![[image]]( http://ultra.eupmt.es/~aav/imatges/BOOK3.gif){kind=small}
Obres principals:
The Works of William James, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts 1975.
The Principles of Psychology, 2 vols., Holt, Nueva York 1890.
The Will to Believe, and Other Essays in Popular Philosophy, S.B. Weston, Philadelphia 1897.
The Varieties of Religious Experiencie: A Study in Human Nature, Longman, Londres-Nueva York 1902.
Pragmatism: A New Name for Some Old Ways of Thinking (conferencias), Longman, Londres-Nueva York 1907.
A Pluralistic Universe: Hibbert Lectures at Manchester College on the Present Situation in Philosophy, Longman, Londres-Nueva York 1909.
Traduccions al castellà:
Pragmatismo, Aguilar, Buenos Aires 1973.
Pragmatismo. Un nuevo nombre para algunos antiguos modos de pensar, Orbis, Barcelona 1984.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.