-Darwin, Charles Robert-
 |
 |
|
Darwin, Charles Robert (1809-82) HIST.
Cèlebre naturalista anglès, autor de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural. Va néixer el 12 de febrer de 1809 en Shrewsbury, fill d'un metge i nét d'un famosos naturalista (Erasmus Darwin). Influenciat pel seu pare va emprendre estudis de medicina a Edimburg, que va abandonar aviat, i estudis de teologia a la universitat de Cambridge, on va aprofundir el seu interès per les ciències naturals. En la seva estada a Edimburg va ser crucial la seva amistat amb el professor de botànica J.T. Henslow, amb qui va travar una certa amistat malgrat la diferència d'edat i d'estatus acadèmic. La lectura de les obres de Alexander von Humboldt i de Herschel van aprofundir el seu interès per les seves afeccions naturalistes. Henslow li va proporcionar l'oportunitat d'embarcar-se en el Beagle, capitanejat per Fitz-Roy, com a naturalista oficial, en un viatge d'exploració científica per l'hemisferi sud (Cabo Verd, illes d'Amèrica del sud, illes Galàpagos, Brasil i Austràlia). Aquest viatge va resultar definitiu per a Darwin, ja que l'enorme quantitat i varietat d'observacions i de material biològic classificat durant aquesta travessia i, en especial, les observacions realitzades a les illes Galàpagos, van constituir el material a partir del qual Darwin va concebre la teoria de l'evolució de les espècies per mitjà de la selecció natural. Durant la travessia del Beagle, Darwin va escriure un minuciós diari naturalista que va ser publicat i que li va donar a conèixer en el món científic. No obstant això, encara que algunes de les idees bàsiques de la seva teoria evolutiva ja les va començar a concebre durant l'esmentada travessia, no seria fins a vint-i-tres anys més tard que Darwin publicaria de manera acabada la seva famosa teoria. Després del viatge, que va durar del 27 de desembre de 1831 al 2 d'octubre de 1836, es va establir a Londres, on va travar amistat amb científics de gran vàlua com l'eminent geòleg Charles Lyell, o els naturalistes Joseph Hooker i T.H. Huxley.
La lectura, el 1838, de
l'Assaig sobre la població (1798), de Malthus,
obra en què aquest autor exposa els seus estudis sobre el creixement
exponencial de la població humana i preveu els conflictes a què això
desemboca per la falta de recursos, li va influir també de manera
notable en l'interpretació de les seves observacions a bord del Beagle.
Així, sota la influència d'aquesta lectura, Darwin revela les
contradiccions de la vida, sotmesa a una lluita incessant i violenta
per la supervivència que 
condueix
a la selecció immisericorde dels éssers vius i a l'anihilació dels
pitjor dotats. Amb això Darwin exposa una concepció de la natura gens
bucòlica o harmònica: la vida és lluita per la supervivència. D'altra
banda, l'obra geològica de Lyell li va suggerir l'enorme importància
dels canvis aparentment imperceptibles que es donen en tots els àmbits
de la natura.
El 1842, afectat per una llarga malaltia que va minar la seva salut, Darwin, que s'havia casat al gener de 1839 i que, mentre tant, ja havia publicat Zoologia del viatge del Beagle, va traslladar la seva residència a Down, al comtat de Kent, on va residir fins a la seva mort succeïda el 19 d'abril de 1882. Durant tot aquest període de temps Darwin va viure dedicat plenament a la seva feina científica, interrompuda només per llargs períodes de malaltia. El 1856 va rebre un assaig del naturalista Alfred Russell Wallace en el qual s'exposava el mateix nucli general de la teoria de l'evolució, que Darwin havia concebut ja des de 1842, i havia estat elaborant pacientment durant anys i de la qual només s'havien publicat a les seves obres alguns aspectes molt generals. Lyell i Hooker, bons coneixedors de les teories darwinianes, davant la possibilitat que Wallace s'avancés a Darwin en la formulació d'una teoria evolutiva, li van aconsellar publicar al més aviat possible una obra en què exposés de forma acabada la dita concepció. En el mateix any 1856 (l'1 de juliol) Darwin va presentar a la Linnaean Society, al mateix temps que Wallace, una comunicació en què constava una carta seva al científic Asa Gray, sobre la seva teoria, i un esbós d'aquesta de 1844, la qual cosa demostrava la seva paternitat de la teoria evolucionista per mitjà de la selecció natural. Durant els dos anys següents es va dedicar a redactar la que seria la seva obra fonamental: L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la lluita per l'existència en la natura, publicada el 1859. En aquesta obra Darwin exposa de manera minuciosa (però de manera molt més breu del que ell hagués desitjat el que, en la pràctica, va redundar en un major èxit del llibre), la seva teoria de l'evolució, coneguda com darwinisme, que tanta transcendència hauria de tenir no sols per a la biologia, sinó per a la cultura en general.
L'origen de les
espècies
és l'obra d'un naturalista minuciós en l'observació, més que l'obra
d'un anatomista o d'un fisiòleg, amb gran capacitat per sintetitzar
múltiples dades en una teoria fecunda que buscava les arrels
genealògiques de les diferències i similituds de les espècies. El fet
d'exposar una agosarada teoria general sense contenir experiments
detallats, així com algunes argumentacions basades en meres
conjectures, van provocar la crítica d'alguns naturalistes. No obstant
això, l'obra
va
tenir un gran èxit, fins al punt d'exhaurir-se la primera edició en
menys d'una setmana. En successives edicions Darwin va anar perfilant
el llibre i, en obres posteriors, va anar aportant molt material
científic en suport de la seva teoria. Com a conseqüència lògica de la
seva concepció evolucionista de les espècies, Darwin va escometre també
l'estudi de l'evolució humana a la seva obra La descendència de
l'home i la selecció sexual,
publicat el 1871, obra en la qual, en assenyalar l'animalitat de l'home
i la seva genealogia biològica que el fa descendent dels simis, va
arrabassar a l'orgull humà la seva pretesa superioritat essencial i
autonomia biològica (veure hominització).
Per això, s'ha considerat que, com a Copèrnic, que va assestar un cop
decisiu a la superba humana que feia de l'home el centre de l'univers,
Darwin prosseguia aquesta tendència i situava l'home entre els altres
animals, les diferències respecte als quals no són d'una natura
sobrenatural, sinó fruit de la mateixa evolució biològica que opera en
tota la natura.
En conjunt, l'obra de Darwin, qui mentrestant havia derivat cap a l'agnosticisme (terme inicialment encunyat el 1869 per Thomas Huxley, amic de Darwin i gran defensor de les seves teories), va suposar un dur cop tant per al fixisme com per a les concepcions teleològiques i creacionistes. Per a ell, la concepció religiosa que sosté que els éssers vius són obra d'un creador intel·ligent manca per complet de sentit i és fruit d'una projecció del fer tècnic humà sobre la natura que imagina que un déu opera sobre ella com un fuster ho fa sobre la fusta, i ataca també la idea d'un pla preconcebut en la natura que, d'existir, seria terrible, ja que condemna als éssers vius a una lluita despietada per l'existència i elimina sense pietat als menys dotats.
La recepció de l'obra de Darwin va ser molt diversa ja que, si bé entre els biòlegs la hipòtesi de l'evolució de les espècies per selecció natural ja va començar a ser acceptada, de manera generalitzada, cap als anys 1880, les seves conseqüències filosòfiques i religioses van provocar una llarga polèmica, especialment pel que fa a l'origen de l'home. A aquest respecte, són cèlebres les irades condemnes de l'evolucionisme per part tant de l'Església catòlica com de l'Església anglicana, així com les nombroses caricatures d'un Darwin amb cos de mona.
El 1860 el bisbe
anglicà Wilberforce es va enfrontar en un famós debat a T.H.
Huxley i, mentre el bisbe assenyalava l'origen diví de l'home,
Huxley replicava que preferia ser un mico perfeccionat que un Adán
degenerat. És, també, molt coneguda la divertida anècdota
protagonitzada per aquella dama anglesa que en assabentar-se de les
teories de Darwin va exclamar: «Descendir del mico! Espero que no sigui
veritat però, si ho és, demanem que no arribi a ser de domini públic!».
En canvi, l'Origen de les espècies i La descendència de
l'home van causar un impacte molt favorable entre els ambients
filosòfics de tendència materialista,
fins al punt que Marx
va escriure a Darwin dedicant-li grans elogis i li va demanar
autorització per dedicar-li el segon tom de
El Capital,
la
qual cosa va ser amablement rebutjat per Darwin. Des d'una perspectiva
ben diferent, el darwinisme també va ser ben rebut per alguns ideòlegs
ultraconservadors i racistes,
fundadors del darwinisme
social,
que veien en ell una justificació de les diferències socials i de
classe. Una variant de darwinisme social especialment influent és la
representada per la filosofia de Spencer.
Entre els biòlegs que van fer seva la teoria evolucionista, a més del ja citat T. Huxley, mereix destacar-se el científic alemany Ernst Haeckel.
Altres obres destacables de Darwin són: Els esculls de coral (1842); Sobre la fecundació de les orquídies (1862); Els moviments i els hàbits de les plantes enfiladores (1865); Sobre la variació dels animals i les plantes domèstics (1868); Les plantes insectívores (1875) i l'Autobiografia (1958, pòstuma).
![[image]]( http://ultra.eupmt.es/~aav/imatges/BOOK3.gif){kind=small}
_______________
El Beagle _______________ _______________
El viatge del Beagle _______________
Aquesta obra està sota una llicència
de Creative Commons.