Normes de prevenció de riscos laborals

És important conèixer quins són els conceptes bàsics i familiaritzar-se amb el tecnicisme relacionat amb la prevenció de riscos laborals:

• Salut laboral: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix com l’“estat de benestar físic, mental i social complet”. És a dir, la salut en el treball no sols es refereix a l’absència de danys o malaltia, sinó també a la salut psicològica i mental del treballador en el seu lloc de treball.
• Perill: capacitat o propietat d’alguna cosa per ocasionar un dany.
• Risc laboral: possibilitat que un treballador pateixi un dany derivat de la seva activitat laboral des d’una triple dimensió: física psíquica i social.
• Danys derivats del treball: malalties, patologies o lesions patides amb motiu o en ocasió del treball. A l’efecte de la Llei general de Seguretat Social es pot diferenciar entre:
  • Accident de treball: lesió corporal que es pateix en ocasió o conseqüència de la feina, de forma imprevista, no desitjada i espontània; s’inclouen en aquest epígraf els accidents ocorreguts initinere (en desplaçar-se el treballador o treballadora al seu lloc de treball o en tornar-ne).
  • Malaltia professional: malaltia contreta com a conseqüència de la feina. És el deteriorament lent i gradual de la salut del treballador o treballadora produït per una exposició contínua a determinats factors produïts per les condicions en què s’exerceix l’activitat laboral o la seva organització.
• Incident o accident blanc: esdeveniment o fet no desitjat en què no es produeixen lesions en el treballador o treballadora. És un accident amb potencial lesiu que no arriba a produir un dany.
• Tècniques de prevenció: mesures encaminades a minimitzar, reduir i/o eliminar els riscos que hi ha en tot lloc de treball, així com a estudiar i corregir tots els factors que poden arribar a produir un accident laboral i controlar-ne les conseqüències.
• Equip de protecció individual (EPI): qualsevol material o equipament destinat a evitar o minimitzar un risc individual o més d’un de cada treballador.
• Equip de treball: qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en la feina.
• Llocs de treball: àrees del centre de treball, edificades o no, en què els treballadors hagin de romandre o a què puguin accedir en la seva feina.

El nucli bàsic de la normativa de prevenció de riscos laborals està basat en la Llei 31/1995, de 8 de novembre (d’ara en avant Llei de PRL).

La Llei de PRL, comprèn set capítols:

• Capítol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
• Capítol II. Política en matèria de prevenció de riscos laborals
• Capítol III. Drets i obligacions
• Capítol IV. Serveis de prevenció
• Capítol V. Consulta i participació dels treballadors
• Capítol VI. Obligacions dels fabricants, importadors i subministradors
• Capítol VII. Responsabilitats i sancions

Per tal de desenvolupar d’una manera més detallada la Llei de PRL, posteriorment es publica el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, així com la Llei 54/2003, de reforma de la Llei de PRL. Així mateix, i d’acord amb el que estableix la Llei de PRL, s’han publicat diversos reglaments tècnics, dels quals destaquen, entre altres, els següents:

• Sobre llocs de treball:
  • Reial decret 485/1997, sobre senyalització de seguretat i salut en el treball
  • Reial decret 486/1997, sobre seguretat i salut en els llocs de treball
• Sobre equipament:
  • Reial decret 773/1997, sobre equipaments de protecció individual
  • Reial decret 1215/1997, sobre utilització d’equipaments de treball
• Sobre riscos ambientals:
  • Reial decret 664/1977, sobre exposició a agents biològics
  • Reial decret 374/2001, sobre exposició a agents químics
• Sobre operacions i riscos específics:
  • Reial decret 487/1997, sobre manipulació de càrregues
  • Reial decret 488/1997, sobre pantalles de visualització de dades

Quan un treballador esta sotmès a un soroll molt fort, inhala un gas tòxic, carrega molt de pes a l’esquena o és obligat a treballar a ritmes forçats, s’està sotmetent a un risc laboral.

Els factors de risc es poden dividir en tres grups.

L’origen del risc pot ser físic, com per exemple una vibració o un soroll molt fort. També pot ser d’origen químic, com per exemple gasos tòxics, pols perjudicials per a la salut i altres agents químics que poden perjudicar la salut de les persones. Per últim, es pot parlar d’un risc biològic per exposició a un ambient contaminat de microorganismes biològics perjudicials per a la salut, com poden ser bacteris, fongs o virus.

Hi ha dos tipus de càrregues:

• Càrrega física
• Càrrega mental o psíquica

La conseqüència d’una càrrega excessiva de treball és la fatiga, entesa com la disminució de la capacitat física i mental d’un treballador després d’haver realitzat una activitat durant un període de temps.

Es refereixen a factors d’organització del treball:

• Ritme de treball
• Estil de comandament
• Estatus social
• Característiques de la tasca per exercir (automatisme)
• Identificació amb la tasca
• Participació, informació i comunicació

Els seus efectes són els més difícils de quantificar, ja que poden manifestar-se com a problemes d’estrès, fatiga i insatisfacció laboral.

Cada treballador ha de coneixer quins són els seus drets, deures i responsabilitats. Es per això que a continuació enumerarem quins són els drets del treballador, per que així poder reclamar quins són els seus drets debant d’una situació laboral. També els treballadors han de coneixer els seus deures, per coneixer quines són les actuacions que ha de realitzar en un lloc laboral. Finalment tot dret o deure comporta una responsabilitat per part del treballador.

• Drets del treballador:
  • Tenir protecció eficaç davant dels riscos.
  • Ser informat dels riscos i de les mesures de protecció.
  • Estar sotmès a un programa de vigilància de la salut.
  • Utilitzar sistemes adequats i protegits.
  • Utilitzar EPI adequats a la tasca.
  • Interrompre el treball davant de riscos greus.
  • Realitzar una activitat adequada a la seva condició psicofísica.
  • Gaudir d’un sistema de prevenció a l’empresa.
• Deures del treballador:
  • Vetllar per la seva seguretat i la dels altres.
  • Usar correctament els mitjans i equips de protecció.
  • Usar correctament l’equip de treball.
  • Emprar correctament els dispositius de seguretat.
  • Informar ràpidament sobre situacions que comportin risc.
  • Complir les mesures de seguretat establertes.
  • Cooperar per garantir condicions laborals segures.
  • Rebre la formació pertinent.
• Responsabilitats del treballador:
  • Derivades de l’incompliment laboral.
  • Derivades d’actuacions culposes amb efectes en l’àmbit civil i/o penal.

Tot seguit es representen alguns dels riscos més comuns, les seves mesures preventives i els símbols més utilitzats per representar alguns dels perills i alguns dels equips de protecció individuals més utilitzats.

Un dels perills més habituals és la caiguda de persones des de llocs elevats. A continuació s’especifiquen els perills associats i les possibles accions preventives.

• Perill: escales fixes i de mà, entresolats, plataformes, buits de muntacàrregues, arbres, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: Baranes, senyalització, equipaments de treball adequats, EPIS, etc.

Uns dels accidents més comuns i als quals menys importància donem són els que es produeixen a un mateix nivell, ja que comporten pocs danys personals, generalment. A continuació s’especifiquen els perills associats i les possibles accions preventives.

• Perill: quan hi ha objectes abandonats als pisos (caixes, ines, materials, draps, retalls…), cables i/o tubs creuant corredors o zones de pas, estores o moquetes amb arrugues, paviments amb desnivells o irregulars, presència d’aigua, oli, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: orde i neteja, sòls i/o soles de sabata antilliscants.

En el cas de la construcció i en feines en què es manipulen grans càrregues amb màquines elevadores o en llocs on hi ha càrregues pesants a gran alçària, s’ha de prevenir una possible caiguda de la càrrega. Hi ha altres perills associats a la caiguda d’objectes, i un seguit d’accions preventives que podem adoptar, tal com s’especifica a continuació.

• Perill: estructures elevades, prestatgeries, piles de materials, barandats, esfondrament de pisos per sobrecàrrega, rases, etc.(vegeu la figura).
• Prevenció: ordre i apilaments estables, col·locació de les prestatgeries amb molta càrrega al costat de parets fortes.

La caiguda d’objectes en manipulació no comporta tants danys per a les persones com la caiguda d’un objecte molt pesant, però no per això és menys important. A més, cal destacar l’alta freqüència amb què es produeix, motiu pel qual se li dóna importància en aquest apartat. A continuació s’especifiquen els perills associats i les possibles accions preventives.

• Perill: la manipulació d’objectes i eines.
• Prevenció: netejar les eines i els objectes, fer servir guants(vegeu la figura).

En algunes feines, l’especialista electricista ha de dur a terme les accions de tallar o esmolar, casos en què apareix el perill. A continuació esmentem el perill i les prevencions que s’han d’adoptar per evitar accidents per projecció de fragments o partícules.

• Perill: pols present en els objectes que es manipulen, espurnes d’esmolar, estelles, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: ús d’ulleres o pantalles.

Sovint, el tècnic electricista s’ha de bellugar entre màquines dins d’una indústria. Ha de saber que apropar-se a una màquina pot ser perillós i, encara més, quan és advertit del perill d’atrapament (vegeu la figura).

• Perill: engranatges, corrons, corretges de transmissió, arbres de transmissió, rodes i turbines, transportadors, mecanismes en moviment, cadenes d’arrossegament, premses, peces pesades, etc.
• Prevenció: els equipaments de treball han de tenir les mesures de seguretat adequades, per tal d’assegurar un manteniment adequat.

Quan, normalment, una persona no treballa en una zona determinada ha de saber quins perills hi ha. A continuació s’indiquen els perills i la possible prevenció d’aquests.

• Perill: girs de carretons elevadors en rampes, excessos de velocitat, treballs prop de rases o desnivells, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: no girar en rampes amb carretons elevadors, no circular pels cantells de rases, respectar la velocitat, disposar de l’ancoratge adequat de les grues, etc.

• Perill: maneig de càrregues a braç, escatat manual, treballs en cadena, treball en postures inadequades i amb moviments repetitius, etc.
• Prevenció: utilitzar, si és possible, mitjans mecànics; alçar les càrregues flexionant els genolls i mantenint la columna recta; establir pauses; obtenir l’ajuda de tercers, etc.

L’accés a zones on s’ha de fer un manteniment elèctric, i la temperatura ambient hi és molt alta o molt baixa, requereix que l’instal·lador estigui preparat per treballar en aquesta zona i conegui les indicacions necessàries per poder desenvolupar la feina. A continuació s’especifiquen els perills i la prevenció d’aquests.

• Perill: forns, calderes, foses, túnels, cambres frigorífiques, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: beure aigua amb isotònics, per tal d’evitar la deshidratació quan es treballi a altes temperatures; utilitzar roba adequada en situacions de fred. Adequar el temps d’exposició.

El treball de reparació i instal·lació en indústries ens obliga a conèixer el perill de treballar al costat de màquines i canonades a altes temperatures. Ara veurem els perills que es pot trobar un instal·lador en una indústria i les maneres com pot prevenir un accident.

• Perill: forns, estufes, calderes, canonades, fuites de vapor, líquids calents, flames, bufadors, metalls en fusió, resistències elèctriques, gasos liquats (nitrogen, extintors de diòxid de carboni, etc.), instal·lacions frigorífiques, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: cobrir les parts calentes amb material aïllant; allunyar-se, si és possible, dels punts calents; senyalitzar i utilitzar guants o roba adequada, etc.

Els contactes elèctrics són un dels perills que es troba l’instal·lador, si bé no és el més freqüent, però és el perill que coneix més bé i del qual està més protegit. A continuació veurem els perills i les prevencions adoptades.

• Perill: parts actives dels materials i equipaments (cables, clavilles, bases d’endolls en mal estat, etc.) o en contactar amb masses posades accidentalment en tensió (maquinària, eines d’accionament elèctric, etc.) (vegeu la figura).
• Prevenció: comprovar el bon estat dels cables, endolls, connexions, etc.; no efectuar reparacions provisionals, les reparacions les ha de fer un electricista professional.

En algunes zones és obligatori utilitzar proteccions per evitar la inhalació de partícules perjudicials per a la salut. Per això, el desconeixement dels productes químics emmagatzemats i de les reaccions químiques obliga a senyalitzar en la zona l’obligatorietat de l’ús de mascareta. A continuació podeu veure els perills i els mètodes de prevenció.

• Perill: ús o manipulació de productes químics, com ara pintures, dissolvents, pols de sílice, amiant, vapors àcids, monòxid de carboni, clorur de vinil, fluids frigorífics, formaldehid, fums de soldadura, fitosanitaris, etc. (vegeu la figura).
• Prevenció: llegir les etiquetes i demanar les fitxes de seguretat dels productes per manipular; no fer barreges incontrolades de productes químics(lleixiu, salfumant); fer ús de les mesures de protecció col·lectiva (ventilació, etc.) i, si fa al cas, utilitzar l’EPI adequat (màscara de protecció, etc.).

Quan un instal·lador accedeix a una zona on hi pot haver radiacions ha de ser conscient dels perills que comporta. A continuació s’esmenten els perills i la prevenció necessària per evitar els accidents.

• Perill: instal·lacions i treballs on s’empren rajos X (sanitat, assajos no destructius, etc.), rajos gamma, radiació ultraviolada (soldadura, túnels de polimerització, cambres de selecció, etc.) (vegeu la figura).
• Prevenció: utilitzar les mesures de protecció col·lectives i individuals adequades (apantallaments, màscara, ulleres, guants i roba de protecció). Senyalitzar les instal·lacions.

De la mateixa manera que una persona que circula pel carrer ha de conèixer els perills que hi ha, un instal·lador que circula per un entorn industrial o una obra civil ha de saber que hi ha el perill d’atropellament. Els senyals que ens indiquen la presència i la circulació de certs vehicles ens informen dels perills (vegeu la figura).

• Perill: maneig de tractors, carretons elevadors, carros de transport interior, pales excavadores i vehicles en general.
• Prevenció: utilitzar roba molt visible; senyalitzar corredors per a vianants i vehicles; evitar circular o treballar al voltant de maquinària en moviment; disposar, en la maquinària mòbil, de miralls retrovisors que eviten els punts morts i miralls convexos en zones de pas.

Per protegir un treballador d’un perill es pot fer de dues maneres:

• Equips de protecció individual (EPI): protecció només per a una persona.
• Protecció col·lectiva: protecció per a totes les persones que accedeixen a la zona de perill.

Els equips de protecció individual sempre van lligats a l’ús del treballador. Si el treballador no utilitza la protecció individual, queda desprotegit. Però si el que es fa és protegir amb una protecció col·lectiva, el treballador queda protegit encara que no adopti les mesures de protecció. Les proteccions individuals s’utilitzen en treballs en què sigui obligatori utilitzar-les, com per exemple un guants aïllants elèctricament en reparacions en tensió.

Els equips més comuns en un instal·lador autoritzat són els següents:

• Casc de seguretat: per protegir el cap de caigudes d’objectes o cops amb elements de la construcció.
• Taps: per protegir-se contra sorolls forts de l’entorn.
• Orelleres: per protegir-se contra sorolls molt alts continus i propers.
• Casc antisoroll: combinació de casc i orelleres.
• Ulleres: protecció per als ulls contra radiacions perilloses o contra partícules.
• Pantalla per soldar: protecció imprescindible per a la protecció de la pell de la cara i la visió, protegeix contra les radiacions UV i les guspires.
• Pantalla de protecció facial: per protegir la cara d’espurnes o petits objectes que puguin sortir disparats durant la feina de l’operari.
• Equips filtrants de partícules: mascaretes especials destinades a filtrar un determinat tipus de partícules que floten en l’atmosfera o que poden sortir disparades en l’execució d’una determinada feina.
• Faixa: element indispensable per aixecar grans càrregues o manipular-les.
• Guants: protecció mecànica i també protecció elèctrica per a les mans.
• Calçat antielectricitat: protecció contra contactes directes o indirectes.
• Botes reforçades: protecció mecànica del peu contra l’esclafament o contra punxades amb objectes punxants.
• Arnesos, cinturons de subjecció: protecció contra caigudes de grans alçades.

Els riscos elèctrics derivats del manteniment i l’ús de les instal·lacions elèctriques d’interior en indústries, comerços i oficines són els mateixos que hi ha en una altra instal·lació d’interior. Hi ha més perills en una instal·lació industrial que en qualsevol instal·lació interior. Per evitar qualsevol accident l’instal·lador ha de prendre algunes mesures de protecció; com l’ús d’equips de protecció individual i el bon ús de la instal·lació. En les instal·lacions elèctriques els factors de risc són majoritàriament per contactes elèctrics. És per això que la prevenció sempre està destinada a evitar el contacte elèctric amb les parts metàl·liques de la instal·lació susceptibles d’estar en tensió respecte de terra. En el manteniment de les instal·lacions elèctriques és bàsic i imprescindible tenir coneixement de les cinc regles d’or.

En instal·lacions d’alta tensió són les regles més importants que s’han de seguir en termes de seguretat. En instal·lacions interiors de baixa tensió moltes vegades no podem complir totes les regles, però sempre s’ha d’intentar complir-les totes. Un reparador d’instal·lacions elèctriques ha de conèixer les cinc regles d’or per treballar sense tensió i també saber aplicar-les:

1. Obrir amb tall visible totes les fonts de tensió: en primer lloc, sempre s’ha de tallar el circuit d’una manera que sigui visible. L’accionament de la palanca d’un magnetotèrmic per desconnectar un circuit és un exemple de com es pot obrir un circuit de manera visible.
2. Enclavar o bloquejar, si és possible, els aparells de tall: per evitar que una altra persona torni a tancar el circuit mentre l’operari treballa amb la línia seccionada, s’ha de bloquejar l’interruptor. Els interruptors magnetotèrmics d’ús industrial permeten l’enclavament mecànic amb clau.
3. Reconèixer l’absència de tensió: aquest pas és necessari, ja que encara que en seguir els dos passos anteriors semblaria que no hi hauria d’haver tensió, pot ser que s’hagi desconnectat una altra línia per equivocació. Per això és necessari comprovar amb el multímetre si tenim tensió o no.
4. Posar a terra i en curtcircuit totes les fonts de tensió: en cas que siguin línies molt llargues o línies que alimenten condensadors, s’han de descarregar cap a terra. El curtcircuit és una mesura més de protecció que fa que en cas que aparegui accidentalment una tensió en la línia aquesta queda en curtcircuit i fa saltar les proteccions. El curtcircuit s’ha de fer allunyat de la zona de treball per evitar cremades provocades pel curtcircuit.
5. Senyalitzar i delimitar la zona: aquesta última mesura és necessària per evitar l’accés d’altres persones a la zona on s’està fent la reparació. S’han de posar barreres i cartells que indiquin que es fan reparacions elèctriques a la zona.

Els receptors elèctrics estan classificats en funció de la seva protecció elèctrica en quatre classes, començant des de la classe 0 fins a la classe 3 (vegeu la taula). La classe 0 no té cap tipus de protecció, la protecció de classe 1 té una protecció mitjançant un conductor de protecció. La classe 2 té una doble protecció i és per això que no cal conductor de protecció (connexió a terra), ja que no hi ha cap element metàl·lic que pugui estar en contacte amb les persones. Per últim, la classe 3 tampoc té connexió a terra i a més funciona amb molt baixa tensió de seguretat (MBTS).

Taula Classe de protecció dels receptors

	Classe 0	Classe I	Classe II	Classe III
Característiques principals dels aparells	Sense mitjans de protecció (la protecció es basa només en l’aïllament funcional)	Mitjans de connexió a terra previstos (mitjançant un conductor de protecció)	Aïllament suplementari però sense mitjans de protecció per posada a terra	Previstos per ser alimentats amb tensió de seguretat (MBTS)
Precaucions de seguretat	Entorn aïllat de terra	Connexió a la presa de terra de protecció	No és necessària cap protecció	Connexió a molt baixa tensió de seguretat
Símbol	Classe 0 o sense indicació

En les instal·lacions elèctriques els factors de risc són majoritàriament per contactes elèctrics. És per això que la prevenció sempre estarà destinada a evitar el contacte elèctric amb les parts metàl·liques de la instal·lació susceptibles d’estar en tensió respecte de terra. Hi ha altres factors de risc pròpiament elèctrics que no deriven dels contactes elèctrics, com poden ser les exposicions a camps electromagnètics intensos.

La majoria de fallades en instal·lacions elèctriques causen incendis. Per evitar que una instal·lació elèctrica produeixi un incendi és important que les connexions estiguin ben fetes. També és important que els materials que es fan servir siguin no propagadors de la flama. En instal·lacions industrials han de coexistir amb altres instal·lacions no elèctriques. Quan la instal·lació elèctrica ha d’anar al costat d’una canalització d’aigua calenta, vapor o altre fluid a temperatures altes, aquesta instal·lació ha d’estar convenientment protegida contra les temperatures altes amb els mètodes següents:

• Pantalla de protecció calorífuga.
• Allunyament suficient de les fonts de calor.
• Elecció de la canalització adequada que suporti els efectes nocius que es puguin produir.
• Modificació del material aïllant que s’ha de fer servir.

Aquestes mesures són les que ens marca l’REBT a la ITC BT 21.

Amb el reglament electrotècnic de baixa tensió és obligatori l’ús de cables no propagadors de la flama i de baixa opacitat. Les canalitzacions elèctriques també han de ser no propagadores de la flama.

També és molt important que els conductors i canalitzacions no generin fums de gran opacitat, ja que podrien fer que les sortides d’emergència no fossin visibles. En instal·lacions en locals de concurrència pública i en instal·lacions industrials on el projecte ho especifiqui s’ha de fer la instal·lació elèctrica amb conductors lliures d’halògens, no propagadors de la flama i fums d’opacitat reduïda.

El codi IP està format per dos nombres d’una xifra cadascun, situats immediatament després de les lletres “IP”, i independents l’un de l’altre. El nombre que va en primer lloc, normalment denominat “primera xifra característica”, indica la protecció de les persones contra l’accés a parts perilloses (típicament parts sota tensió o peces en moviment que no siguin eixos rotatius i anàlegs), i limita o impedeix la penetració d’una part del cos humà o d’un objecte agafat per una persona, i garanteix simultàniament la protecció de l’equip contra la penetració de cossos sòlids estranys. La primera xifra característica està graduada de 0 (zero) a 6 (sis) i a mesura que va augmentant el valor d’aquesta xifra, indica que el cos sòlid que l’embolcall deixa penetrar és menor (vegeu la taula).

El nombre que va en segon lloc, normalment denominat “segona xifra característica” (vegeu la taula), indica la protecció de l’equip a l’interior de l’embolcall contra els efectes perjudicials causats per la penetració d’aigua. La segona xifra característica està graduada de manera similar a la primera, de 0 (zero) a 8 (vuit). A mesura que en va augmentant el valor, la quantitat d’aigua que intenta penetrar a l’interior de l’embolcall és més gran i també es projecta en més direccions (xifra 1 caiguda de gotes en vertical i xifra 4 projecció d’aigua en totes direccions).

Addicionalment, de manera opcional i per tal de proporcionar informació suplementària sobre el grau de protecció de les persones contra l’accés a parts perilloses, pot complementar-se el codi IP amb una lletra col·locada immediatament després de les dues xifres característiques. Aquestes lletres addicionals (A, B, C o D), a diferència de la primera xifra característica que proporciona informació de com l’embolcall prevé la penetració de cossos sòlids, proporcionen informació sobre l’accessibilitat de determinats objectes o parts del cos a les parts perilloses a l’interior de l’embolcall (vegeu la taula).

En ocasions, alguns embolcalls no tenen especificada una xifra característica, bé perquè no és necessària per a una aplicació concreta, bé perquè no han estat assajats en aquest aspecte. En aquest cas, la xifra característica corresponent se substitueix per una “X”, com per exemple, IP2X, que indica que l’embolcall proporciona una determinada protecció contra la penetració de cossos sòlids, però que no ha estat assajat referent a la protecció contra la penetració de l’aigua. Pot donar-se el cas que un determinat embolcall proporcioni dos graus de protecció diferents en funció de la posició de muntatge. Si aquest fos el cas, sempre s’ha d’indicar aquest aspecte en les instruccions que subministri el fabricant. El marcatge del grau de protecció IP en els embolcalls sol adoptar la forma de les mateixes xifres, per exemple “IP 54”. No obstant això, en algunes ocasions les xifres característiques poden substituir-se per símbols, com s’indica en la taula següent.

El codi IK es designa amb un nombre graduat de zero (0) a deu (10); a mesura que el nombre va augmentant indica que l’energia de l’impacte mecànic sobre l’embolcall és més gran. Aquest nombre sempre es mostra format per dues xifres. Per exemple, el grau de protecció IK 05 indica únicament que és el número 5. Malgrat que aquest és un sistema que pot utilitzar-se per a la gran majoria dels tipus d’equips elèctrics, no es pot suposar que tots els graus de protecció possibles siguin aplicables a tots els equips elèctrics. Generalment, el grau de protecció s’aplica a l’embolcall íntegrament. Si alguna part d’aquest embolcall té un grau de protecció diferent, s’ha d’indicar per separat en les instruccions o documentació del fabricant de l’embolcall. En la taula s’indiquen els diferents graus de protecció *IK amb l’energia de l’impacte associada a cadascun. També s’indica l’equivalència en pes i altura de caiguda de la peça que colpeja sobre l’embolcall, de manera que, per exemple, un grau de protecció IK 07 és aquell en el qual l’embolcall, en els punts que es consideressin més febles, suportaria un impacte d’una peça de poliamida o d’acer arrodonida, de 500 g de pes, que caigués des d’una altura de 400 mm.