Operacions de manteniment, prevenció de riscos laborals i protecció ambiental en centres de transformació

Pel que fa al cas particular de dues alimentacions, a cada cel·la hi ha un esquema del circuit (figura), amb els eixos d’accionament de l’interruptor, el seccionador de posada a terra i la senyalització de posició de l’interruptor.

En tot cas, abans de fer cap maniobra, s’han de complir unes normes bàsiques de seguretat:

• No accionar mai un seccionador en càrrega.
• Si s’ha de tallar el servei en un circuit en càrrega, primer accionar l’interruptor d’obertura de càrrega o l’interruptor automàtic.
• Abans de tancar un seccionador de posada a terra, verificar l’absència de tensió.
• Abans de restablir el servei, comprovar que els seccionadors de posada a terra estan oberts.

A tot això cal afegir l’ús del material de seguretat necessari per a cada maniobra, així com de la senyalització que calgui en cada cas. Per tal d’evitar tensions de retorn per doble alimentació, s’ha d’obrir l’interruptor automàtic del quadre de BT.

Si el circuit que alimenta el centre de transformació és de pas, alimenta altres centres, la cel·la de l’interruptor ha de situar-se com a cel·la de sortida, per tal que aquest no es quedi sense alimentació per poder tallar el circuit. En aquest cas, la seqüència és la següent:

• Obrir l’interruptor seccionador o interruptor.
• Comprovar l’absència de tensió.
• Descarregar el cable a terra amb el seccionador de posada a terra o amb una perxa de posada a terra. Si encara hi ha tensió, actuar sobre la cel·la de sortida d’aquest cable.

S’ha de tancar l’interruptor seccionador i carregar la molla per tal que pugui actuar de manera automàtica si hi ha una una anomalia. Si s’ha de substituir un fusible cal:

• Obrir l’interruptor seccionador (si s’ha fos el fusible ja estarà obert).
• Obrir l’interruptor automàtic del quadre de BT per evitar tensions de retorn.
• Connectar el seccionador de posada a terra. En cas que no n’hi hagi, s’ha d’utilitzar una perxa de posada a terra.
• Obrir la cel·la i canviar els fusibles.

Amb el seccionador obert, el seccionador de posada a terra tancat i l’interruptor automàtic connectat, s’ha de fer el següent:

• Comprovar en el quadre de BT que l’interruptor general automàtic està obert.
• Obrir l’interruptor automàtic en el centre de transformació.
• Obrir el seccionador de posada a terra.
• Comprovar l’absència de tensió.
• Tancar el seccionador.
• Tancar l’interruptor automàtic.
• Comprovar que hi ha tensió a la sortida de l’interruptor automàtic.

Els equips de protecció individual han d’estar marcats amb el tipus de protecció i/o la tensió d’utilització corresponent, el número de sèrie i la data de fabricació. Els equips de protecció individual per a treballs en tensió (BT) inclouen:

• Casc aïllant, per a treballs en AT, BT i maniobres.
• Pantalla facial, per evitar riscos de projeccions de partícules de metall i de les altes temperatures.
• Ulleres inactíniques, per protegir els ulls contra enlluernaments per curtcircuits.
• Guants aïllants, per treballar amb BT en tensió o reposició de fusibles.
• Guants ignífugs, per protegir de l’arc elèctric.
• Guants de protecció mecànica, per evitar que el guant aïllant es pugui fer malbé.
• Calçat de seguretat, per prevenir riscos mecànics.
• Cinturó de seguretat, per protegir de caigudes en treballs en altura.
• Eines aïllades, per protegir les mans de contactes amb tensió.
• Roba de treball que protegeixi de l’arc elèctric.

A banda d’aquest elements, cal protegir el treballador dins la zona d’operacions d’elements que estiguin a diferent potencial, per això es fan servir també:

• Dispositius aïllants per separar físicament el treballador (banquetes o plataformes).
• Accessoris aïllants per protegir conductors nus (teixits vinílics, cobertes).

Per als treballs a mitja tensió (MT) i alta tensió (AT) calen unes eines específiques (figura):

• Perxes: de salvament (entre 45 i 90 kV), maniobra (45, 66 i 132 kV) i verificació d’absència de tensió (entre 5 i 40 kV).
• Equips de posada a terra i en curtcircuit, que serveixen també per a instal·lacions interiors trifàsiques. Estan formats per pinça, unió de posada a terra i curtcircuit i torn.

Segons el tipus de treball o maniobra que s’ha de fer es fan servir uns equips específics:

• En maniobres en interruptors i seccionadors, es fan servir simultàniament dos dels elements següents:
  • Perxa aïllant
  • Guants aïllants
  • Banqueta aïllant
• En maniobres de tall cal:
  • Evitar el funcionament intempestiu amb mesures adients en accionament mecànic.
  • Obrir primer circuits amb tensió més baixa i després els de tensió més alta.
• En maniobres en transformadors cal:
  • Situar cartells en aparells de tall per evitar maniobres posteriorment.
  • Si només hi ha dispositiu de tall en càrrega en AT, invertir l’ordre de desconnexió.
  • Verificar l’absència de tensió en AT i BT.
  • Tancar el secundari del transformador d’intensitat, amb alimentació o curtcircuit.

A la figura es mostren les següents eines:

1. Multicontrolador de baixa tensió 6 a 690 V AC DC
2. Antenes de contacte per multicontrolador longitud: 1,25 m
3. Equip de posada en curt circuit
4. Perxa aïllant telescòpica
5. Equip complementari de posada a terra
6. Pica de terra longitud: 1 m.

A cada cel·la hi ha un esquema del circuit principal, amb els eixos dels accionaments dels interruptors, senyalitzacions de posició dels interruptors i seccionadors de posada a terra.

Segons el tipus de cel·la (figura) es duen a terme les maniobres següents:

• Cel·la de línia (CML)
• Cel·la d’interruptor passant (CMIP)
• Cel·la de protecció amb fusibles (CMP-F)
• Cel·la d’interruptor automàtic (CMP-A)

Les maniobres bàsiques (figura) que s’han de fer en una cel·la de línia (CML) són:

• Obertura/tancament del seccionador de posada a terra
• Tancament/obertura de l’interruptor
• Senyalització de posició de l’interruptor

Font: Ormazabal

Les maniobres bàsiques (figura) que s’han de fer en una cel·la d’interruptor passant (CMIP) són:

• Obertura/tancament de l’interruptor
• Senyalització de posició de l’interruptor

Les maniobres bàsiques (figura) que s’han de fer en una cel·la de protecció amb fusibles (CMP-F) són:

• Obertura/tancament del seccionador de posada a terra
• Tancament de l’interruptor/càrrega de ressorts
• Senyalització de posició de l’interruptor
• Alliberació de ressorts amb obertura de l’interruptor
• Senyalització de la posició de fusibles

Les maniobres bàsiques que s’han de fer en una cel·la d’interruptor automàtic (CMP-A) són:

• Càrrega de ressorts
• Obertura de l’interruptor automàtic
• Tancament de l’interruptor automàtic
• Senyalització de posició de l’interruptor automàtic
• Indicació de tensat de ressorts

Quan es parla de manteniment ens podem referir a un manteniment:

• preventiu: busca reduir la reparació mitjançant una rutina d’inspeccions periòdiques i la renovació dels elements danyats;
• correctiu: quan les avaries són imminents o ja s’han produït;
• predictiu: basat a predir la falla abans que es produeixi. Es tracta d’aconseguir avançar-se a la falla o al moment en què l’equip o l’element deixa de treballar en condicions òptimes.

En relació amb el manteniment de les instal·lacions (i el control periòdic dels sistemes de protecció), els reglaments electrotècnics estableixen l’obligació de realitzar les revisions periòdiques que s’indiquen en la taula.

Les avaries més freqüents en el cas de centres de transformació d’intempèrie són les degudes a causes climàtiques i a actes vandàlics. Els elements més afectats són els aïllants, els fusibles i les autovàlvules, tots ells elements de fàcil substitució i identificació visual.

D’altra banda, en els centres de transformació d’interior, les avaries més freqüents són causades pel trencament dels comandaments d’alguna de les cel·les. En aquests casos s’ha de comunicar al fabricant.

Altres avaries poden estar originades per una mala connexió (cargols mal ajustats) i en aquests casos es pot detectar l’augment de temperatura amb càmeres termogràfiques.

A l’hora de fer el seguiment de les característiques i els paràmetres de control d’un centre de transformació cal distingir primer si el centre de transformació és d’interior o d’intempèrie. Tot seguit s’han de descriure les operacions que s’han de dur a terme en cada modalitat de centre de transformació.

Per a un centre de transformació d’interior es realitzen les operacions que es descriuen a continuació:

• Identificació i seguretat
  • Identificar el centre de transformació d’interior amb la seva fitxa i amb l’ordre de treball de la companyia elèctrica subministradora (en cas que el centre de transformació sigui de la seva propietat).
  • Complir les mesures específiques que, en matèria de seguretat, exigeixi la companyia elèctrica subministradora (en cas que el centre de transformació sigui de la seva propietat).
• Posades a terra
  • Comprovar possibles defectes en els conductors o en les connexions de la posada a terra.
  • Mesurar la resistència de la posada a terra.
  • Mesurar les tensions de pas i de contacte.
  • Comprovar que tots els elements estan posats a terra.
  • Comprovar la connexió correcta de la terra del neutre.
• Transformadors
  • Observar el nivell de l’oli.
  • Observar l’existència de fuites d’oli.
  • Observar que les rodes estan bloquejades.
  • Comprovar l’actuació correcta del termòmetre.
• Aparellatge d’alta tensió
  • Comprovar l’estat de les autovàlvules en CT amb entrada aèria.
  • Observar el funcionament correcte dels detectors de tensió.
• Embarrats i connexions
  • Comprovar l’existència de signes d’escalfament excessiu per mitjà d’un equip detector de temperatura per infrarojos.
  • Observar distàncies inferiors a les admissibles.
  • Observar seccions insuficients.
  • Observar l’estat de les connexions.
• Locals i proteccions
  • Comprovar l’estat dels elements de tancament.
  • Comprovar que les dimensions dels passadissos són reglamentàries.
  • Observar l’existència de fossa de recollida d’oli, i comprovar que sigui correcta.
  • Comprovar si la ventilació del local és suficient i està en bon estat.
  • Observar l’existència d’humitat.
  • Observar l’existència de rètols indicadors.
  • Observar el funcionament correcte de l’enllumenat d’emergència.
  • Observar l’existència i bon estat de les proteccions contra contactes accidentals.
  • Comprovar l’existència de banqueta o estoreta aïllant.
  • Observar el sistema fix d’extinció d’incendis en cas necessari.
• Proteccions al secundari de BT del transformador
  • Observar l’existència de proteccions contra contactes accidentals.
  • Comprovar l’existència de signes d’escalfament en barres o connexions de sortida per mitjà d’un equip de detecció de temperatura per infrarojos.
  • Comprovar l’estat dels fusibles i que la seva intensitat sigui correcta.
• Gestió de residus
  • Observar si hi ha residus perillosos sense envàs o mal envasats dins del local.

Per a un centre de transformació d’intempèrie s’han de dur a terme les operacions que es descriuen a continuació:

• Identificació i seguretat
  • Identificar el CT d’intempèrie amb la seva fitxa i amb l’ordre de treball de la companyia elèctrica subministradora (en cas que el CT sigui de la seva propietat).
  • Complir les mesures específiques que en matèria de seguretat exigeixi la companyia elèctrica subministradora (en cas que el CT sigui de la seva propietat).
• Suport
  • Verificar l’estat. De fusta esquerdada o podrida, de formigó esquerdat o trencat; metàl·lic deformat, amb flexions perilloses o oxidat.
  • Comprovar que els de fusta no tinguin un diàmetre inferior al reglamentari.
  • Comprovar l’estat dels ferratges.
  • Observar que no estigui desplomat.
  • Comprovar si falta el sistema antiescalada.
  • Observar l’absència de senyalització de perill.
• Tirants
  • Verificar l’estat.
  • Comprovar si estan connectats a terra o aïllats.
  • Observar si tenen protecció en llocs freqüentats.
• Fonamentació
  • Comprovar si està trencada o clivellada de manera perillosa.
  • Observar si té condicions d’estabilitat deficients.
• Distàncies de seguretat
  • Mesurar la distància al terreny de parts en tensió no reglamentària.
  • Mesurar la distància al terreny de les masses dels equips.
• Posades a terra
  • Comprovar possibles defectes en els conductors o en les connexions de la posada a terra.
  • Mesurar la resistència de la posada a terra.
  • Mesurar les tensions de pas i de contacte.
  • Comprovar que tots els elements estan posats a terra.
  • Comprovar la connexió correcta de la terra del neutre.
• Transformadors
  • Observar el nivell de l’oli.
  • Observar l’existència de fuites d’oli.
• Aparellatge d’alta tensió
  • Observar l’estat de parallamps o la seva absència.
• Embarrats i connexions
  • Observar l’existència de signes d’escalfament excessiu per mitjà d’un equip detector de temperatura per infrarojos.
  • Observar distàncies inferiors a les admissibles.
  • Observar seccions insuficients.
  • Observar l’estat de les connexions.
• Proteccions al secundari de BT del transformador
  • Observar que siguin adequades.
  • Comprovar l’existència de signes d’escalfament en barres o connexions de sortida per mitjà d’un equip de detecció de temperatura per infrarojos.
  • Observar connexions en mal estat.
• Gestió de residus
  • Comprovar l’existència de residus en les proximitats del suport (restes d’estructures metàl·liques, aparellatge, restes vegetals, etc.).

S’ha d’avisar el titular i tot el personal relacionat amb la construcció, manteniment i explotació abans de donar tensió a la instal·lació, i a partir d’aquest avís s’ha de considerar que la instal·lació està en tensió.

A continuació es comprova la tensió de baixa tensió (compresa en un rang del 7%), la rotació (que s’ha senyalitzat prèviament) i la possibilitat de connectar en paral·lel amb altres transformadors. Es verifica el funcionament dels relés de protecció i dels comandaments a distància.

Després, desconnectant la part de la instal·lació que calgui, es normalitzen les connexions de baixa i alta tensió. A continuació es connecta i es fa que la transformació prengui càrrega. Quan la càrrega sigui significativa, s’han d’observar els possibles punts calents, els sorolls anormals, l’existència d’efluvis i el funcionament dels controladors.

Si tot això és correcte o un cop efectuades les modificacions pertinents, es dóna d’alta la instal·lació.

Tot seguit es descriuen els riscos més importants en el manteniment de centres de transformació així com en el muntatge i el manteniment de línies aèries i subterrànies de baixa tensió i també en instal·lacions elèctriques d’enllaç.

En el cas dels centres de transformació, els riscos més importants en les activitats de manteniment són els següents:

• Les maniobres intempestives (imprevistes o per error) dels interruptors de totes les cel·les del centre de transformació.
• El tancament de seccionadors de posada a terra que generen curtcircuits.
• Els corrents de retorn a través de la xarxa de BT per doble subministrament.

D’altra banda, els riscos en el muntatge i el manteniment de línies aèries són els que es deuen, principalment, a caigudes com, per exemple:

• La caiguda d’objectes i eines de l’operari.
• Els despreniments de material mentre es fan perforacions en murs i façanes quan l’operari treballa sense protecció ocular.
• La caiguda de persones a diferent nivell, quan l’operari utilitza, per exemple, una escala.
• La caiguda de persones al mateix nivell, sovint deguda a alguna eina que l’operari ha deixat a terra.
• Els cops als vianants o altres treballadors, quan no s’ha senyalitzat correctament la zona de treball.

Finalment, en el cas del manteniment de xarxes subterrànies es poden esmentar els mateixos riscos que heu vist descrits en el cas de les línies aèries (caigudes, cops i despreniments), a més dels sorolls i les vibracions, per l’ús de maquinària per a les excavacions i les compactacions de terra.

Pel que fa a les mesures de seguretat i de protecció individual en les operacions de manteniment de centres de transformació i en les de muntatge i manteniment de línies aèries i subterrànies de baixa tensió, així com en les instal·lacions elèctriques d’enllaç, en aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals (inclosa la de seguretat davant del risc elèctric), podem distingir inicialment entre els treballs que es fan amb tensió i els que es fan sense tensió.

Per tal de poder realitzar treballs en AT sense tensió s’utilitzen les anomenades cinc regles d’or, regles que defineixen una metodologia de treball en instal·lacions elèctriques destinada a garantir la seguretat dels treballadors i a disminuir el risc elèctric. Aquestes cinc regles d’or són les següents:

1. Obrir totes les fonts de tensió (tall visible). Cal tenir en compte que alguns interruptors no proporcionen un tall visible, raó per la qual no es pot comprovar físicament si el circuit elèctric està obert. El circuit elèctric sobre el qual s’ha de treballar ha d’estar obert de manera visible (figura), mitjançant:

• Seccionadors
• Fusibles
• Ponts

2. Enclavar, bloquejar i senyalitzar els aparells de tall. A més, s’ha de senyalitzar el bloqueig de l’aparell de tall i s’ha d’impedir la maniobra de connexió, mitjançant l’enclavament dels aparells de tall (figura). Aquest bloqueig pot ser dels tipus següents:

• Físic: interposant un element aïllant.
• Mecànic: amb cadenats, panys o passadors.
• Elèctric: traient els fusibles.
• Neumàtic: sobre l’alimentació del circuit d’aire comprimit que acciona el comandament de l’interruptor.

3. Comprovar l’absència de tensió. Si no s’ha comprovat l’absència de tensió en la instal·lació, s’ha de considerar que té tensió. El procés de comprovació (figura) s’ha de realitzar procedint com si la instal·lació tingués tensió i amb el material adequat (guants, ulleres, banqueta i perxa de salvament) i verificant-ho abans de començar els treballs.

Cal mantenir la distància de seguretat que estableix el Reial decret 614/2001 (que s’indica a la taula) i s’ha d’utilitzar un detector d’absència de tensió (òptic, acústic o mixt).

Les magnituds referenciades a la taula són:

• U_n és la tensió nominal de la instal·lació (expressada en kV).
• D_PEL-1 és la distància fins al límit exterior de la zona de perill quan hi ha risc de sobretensió per caiguda d’un llamp (expressada en cm).
• D_PEL-2 és la distància fins al límit exterior de la zona de perill quan no hi hagi el risc de sobretensió per raig (expressada en cm).
• D_PROX-1 és la distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan resulti possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta zona no se sobrepassa durant la realització del procés (expressada en cm).
• D_PROX-2 és la distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan no sigui possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no se sobrepassada mentre es realitzen els treballs (expressada en cm).

4. Posada a terra i curtcircuit de les fonts de tensió. Els elements conductors de la instal·lació es connecten a terra i en curtcircuit entre ells, amb la finalitat d’evacuar el corrent en cas de fallada d’aïllament, inducció o fenòmens atmosfèrics (figura). Es poden considerar els tipus de posada a terra fixos (formen part del circuit) i portàtils (amb pinces, conductors i piques).

5. Delimitar i senyalitzar la zona de treball. La zona on s’estan realitzant els treballs se senyalitza per mitjà de cintes, cons o dispositius anàlegs (figura). Si escau, també se senyalitzen les zones segures per al personal que no està treballant en la instal·lació.

Els treballs en tensió els han de fer treballadors qualificats, que han de seguir el procediment i, quan la complexitat o novetat així ho requereixi, han d’haver-los assajat sense tensió, de manera que s’ajustin als requisits que s’indiquen en el mètode de treball en tensió.

A més, els treballs que es desenvolupen en llocs en què la comunicació és difícil, atesa l’orografia del lloc, el confinament o altres circumstàncies, els treballs s’han de fer amb la presència com a mínim de dos treballadors amb formació en matèria de primers auxilis.

Hi ha tres mètodes de treball en tensió:

• Mètode de treball a potencial. Aquest mètode és utilitzat en instal·lacions i línies de transport d’alta tensió, requereix que el treballador manipuli directament els conductors o elements en tensió, per a la qual cosa cal que es posi al mateix potencial de l’element de l’actualització que es treballa. En aquestes condicions, s’ha d’assegurar l’aïllament respecte a terra i a les altres fases de la instal·lació.
• Mètode de treball a distància. En aquest mètode, utilitzat en instal·lacions d’alta tensió en la gamma mitjana de tensions, el treballador roman al potencial de terra, bé sigui a terra, en els suports d’una línia aèria o en qualsevol altra estructura o plataforma. El treball es realitza mitjançant eines acoblades a l’extrem de perxes aïllants. Les perxes solen estar formades per tubs de fibra de vidre amb resines epoxi, i les eines que s’acoblen als seus extrems han d’estar dissenyades específicament per realitzar aquest tipus de treballs.
• Mètode de treball amb protecció aïllant a les mans. Aquest mètode de treball en contacte amb la protecció aïllant a les mans és utilitzat principalment en baixa tensió, encara que també s’utilitza en la gamma baixa d’alta tensió. Requereix la utilització de guants aïllants a les mans i per poder treballar cal que les eines manuals utilitzades (alicates, tornavisos, claus de femelles, etc.) disposin del recobriment aïllant adequat.

Tenint en compte els gestos o moviments normals que pot efectuar el treballador sense desplaçar-se podem definir la zona de treballs en tensió o zona de perill com l’espai al voltant dels elements en tensió en què la presència d’un treballador desprotegit suposa un risc greu i imminent que es produeixi un arc elèctric, o un contacte directe amb l’element en tensió.

En la zona de perill només els és permès treballar a treballadors qualificats, mitjançant mètodes i procediments especials, coneguts com a treballs en tensió. Al voltant de la zona de perill es diferencia un altre espai, la zona de proximitat, des del qual el treballador pot envair accidentalment la zona en què es desenvolupen els treballs en tensió.

En els TT, si les característiques dels mitjans de tall ho permeten, s’ha de fer primer la separació dels circuits de menys tensió. I per a la reposició de la tensió s’ha de procedir de manera inversa.

En els TI es prohibeix l’obertura dels circuits connectats al secundari si el primari està en tensió, llevat que sigui necessari per alguna causa, en aquest cas s’han de curtcircuitar els borns del secundari.

Deixant de banda la contaminació acústica produïda pels sorolls i vibracions, els residus potencials que cal considerar són els elements que s’han de substituir a causa d’una avaria o un canvi, els quals s’han de tractar com a ferralla: d’altra banda, el líquid refrigerant del centre de transformació, l’oli del transformador (encara que ja s’utilitzen transformadors de tipus sec, modelats en resina) ha de ser tractat de manera que permeti la seva retirada selectiva.

Un cas a part és l’hexafluorur de sofre, compost que actua com un gas aïllant en les cel·les del centre de transformació.

L’hexafluorur de sofre és un gas inert, més pesat que l’aire, no és tòxic ni inflamable, però és asfixiant i té un color i una olor característics. Es produeix per reacció directa a uns 300°C de sofre fos i del fluor gasós. És estable en condicions normals, i en ser exposat a temperatures elevades, es descompon i origina productes tòxics que poden ser corrosius en presència d’humitat.

En produir pèrdues en zones confinades, aquest líquid s’evapora molt ràpidament i origina una saturació total de l’aire amb greu risc d’asfíxia. A causa d’aquesta ràpida evaporació es produeixen efectes de congelació per contacte amb el líquid.

La normativa d’aplicació per a la gestió de residus inclou les normes següents:

• Llei 10/1998 de residus
• Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, de valoració i eliminació de residus
• Reial decret 208/2005 de gestió de residus d’aparells elèctrics i electrònics

L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i sobre aquells que es gestionen en el seu àmbit territorial. En el Catàleg Europeu de Residus, els residus adopten una codificació de sis xifres (les dues primeres identifiquen el grup de residus, les dues següents el subgrup, i les dues últimes xifres, el residu en qüestió).

El format de la codificació és igual que el del Catàleg de Residus de Catalunya, tot i que ambdós codis no tenen per què ser coincidents.

Per a cada codificació es poden consultar les instal·lacions autoritzades corresponents per a la gestió dels residus.

D’altra banda, els treballs elèctrics i la prevenció de riscos estan regulats pel Reial decret 614/2001, del 8 de juny. Igualment, el Reial decret 485/1997, de 14 de abril, estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

A aquests efectes, interessa destacar també les ITC-BT-22, ITC-BT-23 i ITC-BT-24 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió i instruccions tècniques complementàries” (Reial decret 842/2002, de 18 d’agost), les quals tracten, respectivament, de la protecció contra sobreintensitats, contra sobretensions i contra contactes elèctrics directes i indirectes.