Les lleis de Kepler

Primera llei: llei de l’el·lipse (1609). L’òrbita de cada planeta és una el·lipse, amb el sol en un dels seus focus.

(Conseqüència: la distància del planeta al sol varia al llarg de l’òrbita).

Segona llei: llei de les àrees (1609). Una línia traçada des d’un planeta al sol escombra àrees iguals en temps iguals.

(Conseqüència: la velocitat de desplaçament no és uniforme: a més gran distància del sol, menor velocitat).

Tercera llei: llei harmònica (1619). El quadrat del període d’un planeta és directament proporcional al cub de la seva distància mitja al sol.

Algebraicament, P2 = ka3, on P és el període orbital, a la distància mitja al sol i k una constant.

(Conseqüència: a més gran òrbita solar, menor velocitat de desplaçament del planeta).

____________________________________________________________________

Cf. M. Zeilik, Astronomy. The evolving universe, John Wiley & Sons, Nova York 1988, 5ª ed., p. 47-48.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.