filosofia de la identitat HIST.
Una de les últimes fases de la filosofia de F.WJ Schelling, que sosté una total 
  identitat entre l'ideal i el real, entre natura i intel·ligència i entre subjecte i objecte -identitat que anomena «raó» o raó absoluta-, 
  tal com la proposa en obres com Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803) 
    | 
 
  Exemple:   
  Suposant que A sigui allò subjectiu
  i B allò objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu: 
    
   
      
 
 amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació d'allò objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la d'allò subjectiu en objectiu (amb predomini de B). No obstant això, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a A=B.  | 
    

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.