classe social SOCIOL.

(del llatí classis, divisió, grup, categoria, classe) Grup d’individus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal, però també per altres factors com el naixement, professió, riquesa, treball, etc. El nom sorgeix amb els primers teòrics de la societat dels segles XVIII i XIX, Adam Smith, David Ricardo, A. de Tocqueville i K. Marx, i al·ludeix a la situació pròpia de la societat capitalista en què, malgrat la igualtat teòrica de dret, els ciutadans són manifestament, i de fet, desiguals; a diferència del que succeïa en les societats de castes, la societat feudal o les societats estamentals, que distingien manifestament per mitjans institucionals i jurídics als ciutadans i els distribuïen en castes privilegiades o no, en vassalls i senyors, o bé en els estaments o ordres de noblesa, clero i poble. La desigualtat pròpia de la societat capitalista es deu, segons Marx, a factors estructurals determinats per les relacions de producció, les quals determinen l’existència de dues classes antagòniques, la burgesia i el proletariat, entre les que s’estableix una lluita de classes, que no ha de cessar, pensa Marx, mentre no sigui realitat la societat comunista sense classes.

Max WeberMax Weber reconeix la importància del factor econòmic en la distinció de les classes, i enumera quatre grups: la classe propietària, l’administrativa i gerencial, els comerciants i negociants i, finalment, els treballadors, però afegeix la influència de l’estatus, és a dir, de l’honor, poder, prestigi i estil de vida, en la configuració de noves classes, pròpiament de subclasses al si de les classes, les quals, no obstant això, formen «grups d’estatus» interclassistes més amplis que les mateixes classes econòmiques. L’estratificació social es deu més a l’estatus que als factors econòmics.

La sociologia americana, influïda per Weber, ha tendit a negar l’existència de classes en la societat; les diferències existeixen, però són consubstancials a la societat i a la diversa capacitat dels individus, i serveixen a manera de funció conservadora de l’ordre social, perquè el sistema de distribució de recompenses i retribucions afavoreix la mobilitat social i assegura la contribució dels individus al bé comú. No obstant això, a partir dels anys setanta, es produeix un renaixement de la noció marxista de classe entre els sociòlegs americans i anglesos.

El concepte de classe, que és un concepte paradigmàtic, que serveix per analitzar molts fenòmens socials, entra en confluència -però no s’identifica- amb el de l'«estratificació social». S’entén per tal la jerarquització de les persones de la societat segons algun criteri de desigualtat. Dues persones de diferents classes socials poden estar en un mateix grau d’estratificació social; al seu torn, les diferències (també les d’estratificació) entre classes tendeixen a ser majors que les diferències dins una mateixa classe. El resultat és que el mateix concepte de classe no suposa un conjunt homogeni, sinó que és un conjunt discret de categories.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.